«La poesia aplicada sobre l’experiència
exerceix una funció pacient i amorosa de
comprensió i de transformació.»
Miquel Martí i Pol
La poesia és un gènere literari molt vinculat a l’escola perquè connecta amb els infants, els dona paraules i imatges plàstiques que necessiten per representar-se el món i per créixer. A diferència de la comunicació de la vida quotidiana, la poesia representa un espai de paraula transformadora i alliberadora. Els poemes recitats atrauen els infants per la seva sonoritat i també pel joc amb els mots que els ofereixen. És necessari que els nens i nenes escoltin poesia de manera habitual a l’escola, en diferents moments i situacions, fugint del tòpic de considerar-la un complement a les celebracions del curs de l’any (Nadal, Sant Jordi, etc.).
Les propostes educatives a l’entorn de la poesia que es plantegen a l’escola han de tenir l’objectiu d’educar l’infant sensible, és a dir, un ésser que aprecia les paraules, el seu sentit i la seva música. Un ésser que gaudeix de la poesia com un contacte entre la bellesa i el llenguatge per mitjà d’unes paraules que deixen empremta.
La poesia amb el moble-taller
El moble-taller de primeres literatures és un material didàctic que conté propostes concretes de literatura oral (contes, poesies, endevinalles, etc.) adequades per a infants de 0-3 i 3-6 anys. Es tracta d’un moble de fusta dissenyat amb la finalitat de crear moments literaris a l’escola, que inclou diferents suports (pissarra magnètica i kamishibai per a la narració, aparador amb cortina per a endevinalles, barres laterals extensibles per a la poesia, etc.) i diferents materials disposats en caixes de fusta, d’acord amb cada gènere literari.1
La recitació dels poemes s’acompanya de materials amb el propòsit d’ajudar a fer visible el sentit de cada composició. Per això són objectes simples, que no prenen relleu, perquè el més important és el text i com l’adult el transmet oralment. En aquest sentit, convé que els mestres es plantegin «Com vol ser dit aquest poema?», per tal de trobar el to més adequat i també per evitar caure en una cantarella recurrent. Els canvis de veu, com ara el xiuxiueig o fins i tot produir alguns silencis, són necessaris per afavorir l’atenció. De la mateixa manera, la persona que recita crearà complicitat amb els infants amb la mirada i el gest del rostre.
Les sessions amb el moble-taller cal que es produeixin en un ambient tranquil. Convé afavorir un clima propici per a l’encontre de l’infant amb la paraula i la imatge. És bo preparar l’ambient per escoltar poesia fent rituals d’inici que ajudin a crear expectatives sobre l’experiència literària que es compartirà.
Les propostes de poesia giren al voltant de dos eixos: poemes sensorials i haikus. En tots dos casos s’utilitza el moble-taller d’una manera específica. A continuació s’exposen aquestes dues experiències.
- Poemes sensorials: per olorar, per fer sonar i per sentir sobre la pell
Aquesta proposta amb el moble-taller tracta la poesia des de tres àmbits sensorials: olfacte, oïda i tacte. Així doncs, es recullen un seguit de textos que permeten aquesta experiència sensitiva.
Per crear un ambient de concentració, la mestra pot iniciar la sessió fent sonar una capseta de música i deixant que s’escolti la melodia sencera. Aquest ritual permet que els infants anticipin l’acció que es compartirà. Pot ser, també, un bon moment perquè els nens es vagin asseient a les cadiretes disposades en semicercle davant el moble-taller. Han de poder assaborir tota la representació de l’escena, és a dir, les accions que es duen a terme amb l’objecte que acompanya les paraules.
En el cas dels poemes per olorar, és interessant recórrer a poesies que parlen de flors i herbes aromàtiques, com ara «Romaní» de Tomàs Garcés:
Romaní del caminet,
herba humil, floreta blava,
prop de la vinya has crescut,
entre el mar i la muntanya.
En aquest cas, la recitació es pot acompanyar d’una bosseta amb aquesta herba aromàtica i deixar que els nens l’olorin mentre es va repetint el poema a poc a poc.
Pel que fa a la poesia per fer sonar, es poden seleccionar poemes que parlen d’instruments musicals o d’objectes que sonen, com ara «Picarol» de Lola Casas:
Dringa,
fes-te sentir!
anem a la festa,
voldràs ballar amb mi?
Després de recitar el primer vers, es mostra el picarol i es fa sonar acostant-lo a l’orella. Es pot repetir l’acció mentre l’adult s’apropa als infants i els convida a escoltar el so del cascavell.
Quant als poemes per sentir sobre la pell, es poden cercar textos que permetin fer una moixaina als infants. Un exemple és el poema «Marina» d’Olga Xirinacs:
La Marina juga al sol
amb la closca d’un cargol;
s’ha volgut tombar d’esquena
i troba un cranc a l’arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
li passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s’ha espantat
i ja s’ha amagat.
En els darrers versos es pot acompanyar la recitació amb un petit cranc fet de feltre. Després d’una primera recitació en què l’adult fa l’acció de fer caminar el cranc pel dit, pel nas i pel braç, es pot repetir aquesta acció, fent el mateix camí per les parts del cos dels infants que ho vulguin,
perquè sentin les paraules i el tacte sobre la pell.
Acabada la recitació de cadascun dels poemes sensorials, l’objecte es podrà penjar a les barres extensibles laterals del moble-taller, de manera que els infants, més enllà de la sessió, hi puguin accedir lliurement i això els ajudi a evocar l’experiència literària que han viscut i, fins i tot, a recordar alguns versos.
- Els haikus
Els haikus, poemes breus que solen reflectir una imatge de contemplació de la natura, són idonis per fer-ne petites representa-cions teatralitzades davant dels infants. Es recomana crear un ambient de concentració; en aquest cas, el ritual d’inici pot ser encendre la llum d’un fanalet que es col·locarà en un lateral, damunt del moble, i que acompanyarà tota la sessió.
Convé dir els haikus molt lentament per tal que els infants assaboreixin la representació i es concentrin en les paraules que acompanyen l’acció de cada escena. L’adult es col·locarà darrere del moble-taller i mourà els objectes de cada haiku formant un arc que comença en una banda del moble i acaba en l’altra. Pot ser bo que utilitzi un guant negre quan manipuli els objectes, cosa que ajudarà a centrar l’atenció de l’infant en els moviments.
Es proposa una tria d’haikus molt visuals i que requereixen pocs elements, com ara:
Dic: «Vine, vine»,
i la cuca de llum
vola i se’n va.
Onitsura
Oh, meravella!
Sobre les fulles verdes,
la llum del sol.
Basho
En el primer haiku, l’objecte és una pedra rodona transparent i verda, il·luminada per darrere amb una petita llanterna. En el segon cas, s’utilitza un fanalet de paper de color groc que, il·luminat, simula el sol damunt d’unes quantes fulles escampades sobre el moble.
A l’escola, plouen poemes
Perquè la poesia tingui una presència continuada a la vida escolar, convé seleccionar bé els materials i les propostes de lectura o recitació. Quant a la selecció de poemes,
cal tenir en compte diversos factors, com ara la diversitat d’autors (clàssics, moderns, que escriuen per a infants o per a adults, etc.) i de textos (poemes amb versos llargs o curts, amb ritmes diferents, etc.). Cal que els poemes seleccionats siguin de qualitat, que presentin riquesa en aspectes literaris (metàfores, personificacions, etc.), i evitar produccions de rimes forçades que infantilitzen el llenguatge.
Per a la vivència poètica a l’aula, proposem dos eixos. El primer gira al voltant de la descoberta de llibres de poesia. En aquest sentit, l’antologia Plouen poemes! (Eumo Editorial, 2017) pot ser un referent estable a l’aula perquè conté una selecció molt variada de poesies i temes. A partir d’aquest recull, es poden promoure relacions amb altres llibres o antologies poètiques. Es tracta de descobrir autors i obres a partir de les connexions entre llibres.
El segon eix contempla la lectura en veu alta o recitació de poemes. Es tracta de buscar un moment diari per llegir poesia a l’aula. Es pot iniciar el dia amb un poema, però també llegir poemes en diferents moments segons les vivències o experiències que es duen a terme. És bo que en cada ocasió es creï un ambient d’escolta que es pot generar fent sonar algun instrument musical, com ara una capseta de música. En la recitació de poemes de l’antologia Plouen poemes! es pot utilitzar un pal de pluja que simula la caiguda suau de gotes d’aigua.
A poc a poc, aquesta pràctica habitual formarà part de la dinàmica de la classe, de manera que els infants percebran que la poesia pot formar part de la seva vida. Es pot crear un moment lúdic o reflexiu a través de la lectura del poema i parlar del que suggereixen les paraules. Després es pot rellegir perquè l’infant en pugui fer una transposició utilitzant algun altre llenguatge creatiu. En aquest sentit, el poema també pot ser un punt de partida per elaborar un dibuix, canviar un vers, afegir una estrofa o crear un poema nou.
En definitiva, l’escola ha d’oferir als infants oportunitats de sentir i llegir poesia amb altres infants i amb els adults del seu entorn, amb l’objectiu de generar vivències literàries intenses, que deixin una petjada en la sensibilitat de l’infant.
Per saber-ne més
Amat, Vanesa; Bernal, M. Carme (2019). Primeres literatures a l’Educació Infantil. Una experiència amb el moble-taller. Vic: Servei de Publicacions UVic-UCC, col·lecció «Mirades», 1.
Amat, Vanesa; Bernal, M. Carme; Muntañá, Isabel (2019). Plouen poemes! Vic: Eumo Editorial.
Amat, Vanesa; Bernal, M. Carme; Muntañá, Isabel (2015). «Caminets de poesia. Una experiència literària amb els infants de cinc anys», dins Infància, núm. 205, p. 20-22.
Martí i Pol, Miquel (2004). ¿Què és poesia? Barcelona: Empúries.
VANESA AMAT CASTELLS
M. CARME BERNAL CREUS
Professores de Didàctica de la Llengua
i la Literatura Infantil.
Universitat de Vic-Universitat
Central de Catalunya
1. Per a l’elaboració del moble-taller s’ha comptat amb la col·laboració d’Elisabet Burgaya, exestudiant de mestra de la UVic-UCC.
