Monogràfic. La poesia de bat a bat a l’escola

Vull viure la vida com la viu un nen,
rosegar la poma i abandonar-la quan
me’n cansi,
arrossegar una cosa pertot arreu
quan salvatgement l’estimo.
Com quan arrossegava l’agulla d’estendre,
un tap, un escarabat sec, deixalles o
coses trencades,
vidres, papers de caramels enganxosos de
sucre liquat,
coses que, en entrar a qualsevol lloc,
la gent assenyada i benpensant
s’aturin amb els ulls esbatanats
i em mirin de dalt a baix;
vull continuar tenint la força
de viure salvatgement com un nen.
Ricard Creus

 

Les mestres obren l’escola a la poesia llegintla, comentant-la i fent-la propera. La paraula poètica es viu i es fa viure. Recitant, cantant, llegint junts, sols o a cau d’orella, escoltant-la amb els ulls tancats, pintant escenes, buscant mots incomprensibles o fragments únics, regalant versos, representantla amb el cos o el gest, canviant-ne parts o recreant poemes, parlant del que ens desperta, del que diu, del que no diu, del que volen dir, coneixent poetes… La poesia és contingut, coneixement, domini lingüístic que no s’ha de convertir en un
recurs fàcil o carrincló per jugar a rimes o a imatges estandarditzades sense aconseguir que els alumnes trobin noves possibilitats creatives i d’expressió. Amb aquest sentit es fa present a l’aula, com un contingut, un aprenentatge, una manera més d’entendre el món i les persones, així com de participar-hi de manera activa, com un repte que estimula la implicació i obre finestres a mirades diferents amb imatges i ritmes. Poesia, art, llengua, vida… tot és aire que circula a l’escola i ajuda a créixer.
La poesia com a paisatge de l’aula i l’escola
La poesia té un paper destacat a l’escola de Bordils: suposa la descoberta i coneixença d’un llenguatge culte, llenguatge que difícilment trobem en altres tipus de text; facilita jugar amb les paraules, paraules plenes de música i màgia, ens diverteix; se’ns presenta com una eina viva que ens serveix per comunicar emocions; ens apropa a la coneixença de poetes catalans –els actuals o els que han esdevingut referents per a la nostra llengua. El fet de conèixer i aprofundir en l’obra de diferents poetes ens permet anar configurant l’entitat literària dels alumnes. Amb aquesta premissa, els poemes formen part del paisatge habitual de totes les aules.

[…] tot se’m fa paraula de seguida i llavors
no veig res que no siguin paraules
i el paisatge em mareja, com si inflés
globus i més globus de paraules i l’heli
em pugés al cap. I com que tu eres llest
i, de lluny estant, amb un gest sec de
les mans em deies silenci, jo et creia i
em deia que tot plegat érem jo i la meva
dèria, que el fèiem, el sorollet. Insolent.
Maria Cabrera

A l’inici de cada curs es proposen diferents autors i se’n valora la idoneïtat. Aquest any, quan apareix el nom de Brossa, el claustre es mostra receptiu i entusiasmat: hi ha cursos que ja han fet aproximacions a la poesia visual, els mestres recorden com els alumnes hi varen connectar, i els alumnes de sisè participen a la Cantània d’enguany, A de Brossa…
Assistim a la presentació de l’oferta educativa de la Fundació Joan Brossa; la sessió resulta del tot plaent en descobrir que el seu discurs coincideix amb la nostra manera d’entendre la interdisciplinarietat de l’art i els processos creatius. Encomanar al claustre l’interès per Brossa resulta francament gratificant, i aquesta predisposició ens porta a visitar l’arxiu i endinsar-nos-hi plegats, des de les aules i amb tots els alumnes. Junts definim la proposta d’escola i creem el vincle necessari per fer-nos nostres els seus poemes. Les reunions de cicle ens permeten compartir maneres d’introduir Brossa i els seus poemes, els camins i les creacions.

L’univers Brossa

La quotidianitat, la màgia, la transformació, la crítica, la paraula, els objectes, les lletres, l’escena, el joc… interpretar Brossa genera un ampli ventall de propostes literàries, escèniques i plàstiques al llarg del curs. Brossa ens convida a crear, jugar, construir, imaginar… D’alguns poemes se’n fan representacions plàstiques, altres resulten inspiradors per a la creació individual (poemes objecte) o col·lectiva (instal·lacions de lletres i paraules amb relació a un espai). Alguns poemes s’incorporen al text teatral de diferents cursos: «L’espera» –alumnes de quart–, «Embrossats» –P5, primer i segon– i «Escola d’Art» –cinquè. Els cartells s’inspiren en la seva poesia visual, les lletres i elements del seu imaginari.
Com ho fem
Ens endinsem en el poema a través del que ens vol dir amb les seves paraules. Busquem la música que se’n desprèn, ens anem dibuixant les imatges que ens descriu. Aprenem a mirar amb ulls de poeta. Recollim paraules que ens són desconegudes, paraules boniques, expressions que desconeixem. De vegades el fem créixer escrivint versos a la manera de…, fet que ens obliga a cercar l’adjectiu exacte, la comparació adient, la paraula precisa per expressar el que volem comunicar.
Preparem la recitació de final de trimestre, procurant tenir una bona dicció, un to de veu adequat, un gest que acompanyi la paraula, una posada en escena adient. L’inici de la proposta a l’aula encara pren més força quan descobrim i establim relacions amb poemes d’altres cursos i plegats acabem de definir la posada en escena. La recitació al Casal és el moment de gaudir, és un acte íntim amb i  pels alumnes. La música apareix com a fil conductor i l’element que dona ritme i harmonia al conjunt dels poemes. Una petita coral formada per uns vint alumnes de totes les edats, i creada per a l’ocasió, acompanya l’acte cantant poemes de l’autor amb música
(«Abecedari», «Guants blancs» i «El jardí de la reina»).
Les felicitacions nadalenques es presenten com una altra oportunitat per incloure els camins de Brossa, els versos tracen fotografies
de camins del poble. Les sortides en petit grup per l’entorn per fotografiar camins del poble en alguns casos representen una recerca, i en d’altres, veritables descobertes: cada classe aporta un camí a la col·lecció. A l’aula, cada nen escull una fotografia i la personalitza amb aquell vers que més l’ha atrapat.

Projecció

Les propostes de creació col·lectiva, d’acord amb la metodologia de treball de l’escola, suposen un procés que parteix de les reflexions individuals, que es comparteixen, es debaten, s’argumenten, es concilien, es defineixen, es transformen… i que ens porten a prendre decisions. Decidim aprofitar la festa de Nadal per exposar els nostres poemes i apropar el poeta a les famílies: la música, la paraula, les lletres, instal·lacions sonores, plàstiques, visuals… ocupen els espais de dins i fora de l’escola. Tradicionalment teníem experiències en
què el poeta venia a l’escola: Enric Casasses, el curs 2013-2014; Mirna Vilasís i Xavi Múrcia ens varen portar Montserrat Abelló el 2014-2015; rapsodes de l’Associació de Poetes de Girona ens recitaren Rosa Leveroni el 2015-2016, i Ricard Creus, el curs 2016-2017. Però passejar-nos i recitar Brossa en els espais propers magnifica l’experiència, dona valor i emoció a la recitació (vegeu el quadre i  recull descriptiu de cadascuna de les propostes).
Després de la bona valoració d’alumnes, mestres i famílies de les possibilitats i el desplegament que ens ha possibilitat la poesia de  Brossa, decidim seguir treballant el poeta i dedicar-li l’itinerari poètic que fem cada any pels volts del mes d’abril. Aquest itinerari habitualment ens porta a l’espai d’inspiració del poeta: Vinyoli a Santa Coloma de Farners, Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva, Isabel Oliva a Girona, Maria Àngels Anglada i Rosa Font als aiguamolls de l’Empordà. I és així com, de mica en mica, els itineraris s’han anat consolidant com una proposta que tots i totes preparem i esperem amb molta il·lusió.
Aquest curs, doncs, ens imaginem traçar un recorregut pel poble i determinar uns espais on recitar i exposar creacions del poeta i dels alumnes. Un itinerari pel poble i obert al poble.
A l’aula s’estableix una relació entre poema, curs i espai de recitació. Els alumnes més grans presenten l’itinerari i fan un apunt introductori al poeta i a la seva obra. A continuació, tots els cursos de l’escola –de P3 a sisè– segueixen un ordre per escoltar els companys als diferents espais.


Breu descripció de les iniciatives poètiques Univers Brossa


Educació Infantil
A partir de paraules que fan referència a la pluja, creem un
poema visual amb les paraules i el paraigua.
A partir del poema visual «Cap de bou», construïm una A
tridimensional amb garrafes, engrut i paper de diari.
A partir d’elements de la natura (vímets), confeccionem la
paraula BROSSA.
A partir del poema «Avui plou i ploro», els nens i nenes expliquen
els seus sentiments cap a la pluja, com se senten quan
plou. Fem una cortina de paraules escrites en làmines de
plàstic transparent.
Escrivim poemes visuals a la manera de Brossa.

Cicle Inicial d’Educació Primària
«Dòmino», de Brossa: anàlisi de poemes objecte, recerca
de nous títols, experimentació i creació de poemes
objecte. Joc de dòmino amb títols i imatges dels poemes
objectes
Instal·lacions en diferents espais de l’escola a partir de
poemes i d’elements brossians:
Camins: papiroflèxia, petjada, poema, mapa, recorregut…
Mar de cartes: xarxa, vaixells, baralla espanyola
Pluja: cortina de serpentines

Cicle Mitjà d’Educació Primària
«Aigua»: A partir del treball de cal·ligrames, per parelles
construeixen la paraula aigua, per ser penjada en un dels
arbres del pati. Les fan de mides i materials diferents (fusta,
suro, llana, filferro, paper maixé, fullola i pedretes). Simbolitzen
la pluja.
«La clau de claus»: Es reutilitzen claus (de clavar) per definir
la silueta d’una clau (d’obrir panys) sobre una escorça de
suro, jugant amb la polisèmia.
«Serralada»: Es col·loquen serres de manera que formin
muntanyes. Recollim escrits i definicions de serralada i
serra que ens fan reflexionar sobre la polisèmia. Per exemple:
«Serra: peça de ferro amb una de les vores dentada o
alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una
serralada.»

Cicle Superior d’Educació Primària
«Petita oda en dijous» es converteix en la banda sonora
de l’actuació d’un grup de nens i nenes, els Amics de
les Arts ens la canten i Brossa ens convida a jugar i experimentar
amb els imants: creem circuits i jocs, com
vertaders mags, i, amb la complicitat dels imants, movem
peces per allà on volem. Decidim fer una instal·lació: els
peixos acompanyats de la veu dels alumnes recitant el
poema creen un espai molt suggeridor a l’aula.
Instal·lació: Construïm una escala musical amb discs de vinil.


Totes les creacions individuals i col·lectives s’exposen a les famílies.


Poesia, tret d’identitat de l’escola

La poesia com un gènere minoritari entra i surt de l’escola i hi arrela quan hi ha una predisposició i coneixement literari i didàctic per part dels docents. Apropar la poesia a l’escola representa viure-la, reviure-la i participar activament en la construcció i reconstrucció del sentit. Es tracta d’apropar els elements imprescindibles d’un bon poema –joc lingüístic, imaginació, ritme i domini de la paraula– per deixar l’empremta de l’experiència viscuda i compartida. La lectura i la interpretació del poema esdevé un repte que demana implicació, que, a força d’imatges i significats, sons i paraules, obre espais i entra pels murs. La poesia desperta els sentits, fa aturar,
convida a escoltar i observar l’entorn, reinterpretar-lo i viure’l al detall o amb tota la seva complexitat i magnitud.
La poesia forma, així, part de la vida del centre i de la comunitat, amb sentit pedagògic, lingüístic i formatiu. Esdevé un element  imprescindible del paisatge escolar i configura la identitat cultural, social i pedagògica de l’escola.

Per saber-ne més

Benavente, Jordi (2017). «Maria Cabrera: M’estimula explorar el llindar entre la narració i la poesia». El Nacional. URL: https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/entrevista-maria-cabrera_162645_102.html
Desclot, Miquel; Galí, Mercè (il·lust.) (2012). El domador de paraules. Barcelona: La Galera.
Creus, Ricard (1997). M’estimo el cos. Pagès Editors.

GLÒRIA FERNÀNDEZ
NÚRIA SALVATELLA
Mestres de primària de l’escola de Bordils
(Gironès)
Amb la col·laboració de la professora de la
Universitat de Girona Margarida Falgàs.
Recordant la mestra Dolors Vilanova

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!