Per molts anys, mestres, perquè estem d’enhorabona: el Parlament de Catalunya —tot i que no per unanimitat—ha distingit l’Associació de Mestres Rosa Sensat amb la Medalla d’Honor, en la categoria d’or. Aquest guardó es fa extensiu i reconeix també tots els docents del país en general per la seva contribució a la construcció d’una socie-tat plural, oberta, cohesionada i justa, i un model d’escola pública, democràtica i de qualitat per a tots els infants i joves, una escola que beu de les grans pedagogies del segle passat, però que està permanentment compromesa amb la renovació.
Un reconeixement que arriba després d’un curs especial-ment convuls, en què s’han posat en qüestió tant la mateixa feina dels mestres com alguns dels pilars que sustenten el model d’escola catalana. Una distinció que s’atorga a l’inici d’un nou curs, amb un país encara en estat de xoc per la incertesa d’un procés polític que ho condiciona tot. Amb un lideratge renovat al Departament d’Ensenyament que, en seu parlamentària, s’ha proposat, entre altres, com a objectius prioritaris: la correcció de les desigualtats socials (garantint l’educació de 0 a 2 anys i dotant amb més recursos els centres situats en contextos difícils), i la consecució d’un sistema realment inclusiu (lluitant contra la segregació escolar i buidant els centres d’educació especial).
Una Medalla que posa en valor la manera de fer i la manera de ser de Rosa Sensat. Una associació de mestres, un moviment de renovació pedagògica, que ha fet bandera del seu pluralisme pedagògic, de la seva obertura a la diversitat de professionals de l’educació, del respecte pels diferents punts de vista i posicionaments ideològics, polítics i religiosos. Una entitat la raó de ser de la qual ha estat la formació permanent dels docents, el seu desenvolupament professional, la seva actualització, perquè puguin oferir un servei eficaç i de qualitat per a tothom, lluny de modes efímeres, de mètodes miraculosos i de crides emocionals i viralitzades. Una formació que pivota sobre tres eixos: la pràctica, la reflexió i l’autoformació.
Una formació que parteix de l’experiència dels mestres, del seu saber fer, de les problemàtiques quotidianes que han d’afrontar, i de les escoles com a institucions que ensenyen i que aprenen, com el marc més idoni per dur a terme aquesta formació i aquesta millora. Una innovació que no es queda només en el com, sinó en el què i en el perquè, que lliga el passat amb el present i el futur, i que necessita, doncs, espais de lectura i de reflexió, de debat i de formulació i comprovació d’alternatives possibles i consensuades, de la il·luminació de la ciència, de l’assessorament expert, de temps i de projectes compartits. Una formació que ha de ser en gran part autoformació i que va des de la revisió de les pròpies creences i assumpcions a l’experimentació contrastada de noves formes i recursos per treballar i afavorir l’aprenentatge fins a una avaluació rigorosa i democràtica.
Una distinció que és també un impuls a una determinada visió de l’escola. Una escola essencialment pública, perquè l’actual segmentació escolar és una font permanent de desigualtat; una escola fortament compromesa amb la democràcia participativa, perquè tant les tecnologies disponibles com l’augment dels nivells de formació de les persones ho fan més possible i necessari que mai. I això significa ajudar els infants i joves a comprendre el món de manera crítica —com propugnava el Tema General de la darrera Escola d’Estiu—, a no fer el sord al que senten i viuen els ciutadans, a obrir espais de diàleg, a posar en dubte les certeses absolutes, a proposar interrogants, a construir les pròpies respostes, per així esdevenir persones emancipades i lliures, capaces de pensar per si mateixes i de prendre decisions responsables.
Com va dir Francina Martí, presidenta de l’Associació, en la seva intervenció d’agraï-ment, «estaríem molt satisfets si aquesta Medalla d’Honor representés un compromís polític per una nova educació pública; si hi hagués un ferm compromís per assolir el dret de l’educació com a servei públic de qualitat, amb un projecte públic que entengui l’educació com un bé comú, i que això sigui una prioritat i s’hi esmercin els recursos necessaris».
Des de Perspectiva Escolar i en nom de tots els docents de Catalunya agraïm de tot cor aquest reconeixement, entenent que el futur del país passa irremissiblement per potenciar i valorar l’educació i els professionals que hi treballen.
