Monogràfic. Basat en fets reals. Las arts com a mètode educatiu

Són coses de nens

Últimament l’Oriol no es concentra a classe. Fa setmanes que fa mala cara i s’enfada per tot. Es baralla amb els seus companys i provoca a la professora, la Magda. Sovint, quan no se’n surt amb algun exercici, en comptes de tornar-ho a intentar, amaga el cap entre els braços i no vol fer res ni parlar amb ningú.

A la taula del costat, en Carles es riu d’ell i s’enorgulleix de saber resoldre bé els exercicis. En Carles sempre és el millor en tot però, si s’adona que algun company o companya ho ha fet millor que ell, fa trampes i li arrenca la pàgina de la llibreta. Quan la Magda li crida l’atenció i li explica que això no és una competició, ell somriu i fa que sí amb el cap, com dient «a mi no m’enganyes».

A l’Anna no li importa res de tot això. Avui està mig absent, intenta fer les coses però va més lenta del normal. Per sort, a diferència dels seus companys, ella sí que sap el que li passa i aquest matí l’hi ha explicat a la Magda: «Avui estic trista perquè els meus pares m’han dit que se separen».

L’Òscar és l’únic capaç de fer somriure l’Anna. Li encanta fer bajanades per fer riure els altres. És molt llest i ja ha fet tots els exercicis, però enmig dels números i les lletres ha fet dibuixos fent servir tots els colors de l’estoig. Ara s’està pintant les ungles amb el «típex» i li pregunta a la Magda amb to reivindicatiu: «Senyoreta, per què els nens no poden portar faldilla?».

Sona el timbre. És hora d’anar el pati. Els nens i nenes surten en estampida. La Natàlia, però, no corre cap a la porta de classe com els seus companys. Primer, ajuda la Magda a recollir els papers que han caigut a terra i els llapis que han quedat repartits per les taules. La Magda li’n dona les gràcies i pensa que tant de bo tots els seus alumnes fossin tan educats com ella.

Però, en sortir al pati, la Natàlia veu que ningú no la vigila i se’n va a buscar un grup d’alumnes més petits que ella per molestar-los: es riu d’ells, els estira els cabells, els agafa les joguines… Quan la Magda se n’adona i li crida l’atenció, la Natàlia ho nega tot i fa cara d’innocent.

La Magda decideix explicar el que ha vist a la tutora de la Natàlia. La tutora li confirma que ella també li ha cridat l’atenció diverses vegades pel mateix motiu. Preocupada, la Magda suggereix derivar la Natàlia al psicòleg de l’escola i parlar amb els seus pares. La tutora s’hi nega en rodó i la tracta d’exagerada. «Va!», li contesta, «No pateixis! Això són coses de nens!».

 

Ensenyar és un art

Segurament, a hores d’ara tots estem d’acord que la personalitat, l’estat físic, l’estat anímic, el context d’una persona són elements que no es poden separar de la seva capacitat de treball i d’aprenentatge. En el context educatiu, tant alumnes com professors i pares són persones, i cada persona té les seves circumstàncies: pors, somnis, talents, conflictes.

Com podem educar si no tenim en compte la persona pel que és sinó per la nota que treu? Com podem ensenyar sense explicar l’aplicació real, pràctica i present que té cada contingut per a la vida? Com podem aprendre si memoritzem i oblidem en comptes d’entendre, qüestionar i imaginar? Com podem donar exemple si nosaltres fem el que demanem als altres que no facin?

Per mi la resposta és clara: cal trencar el concepte obsolet, rígid i emmarcat que tenim de l’educació. Cal trencar els murs, o pintar-los de mil colors, o escalar-los. I això només es pot fer d’una manera: amb pensament artístic.

Ara fa set anys que em dedico a l’ensenyament. Podríem dir que soc «profe de teatre», però aquesta definició sempre m’ha quedat curta. No em canso d’explicar que, per mi, les arts no són un contingut sinó un continent: una manera diferent d’ensenyar tot tipus de continguts.

Per desgràcia, encara avui les arts queden relegades a l’última fila del sistema educatiu: són les primeres a ser descartades dels currículums escolars i amb prou feines sobreviuen entre els extraescolars esportius i de reforç acadèmic. Així, les arts tan sols són presents amb força en l’educació no formal i l’educació en el lleure, però no se les considera disciplines prou «serioses» per donar-los la credibilitat i el valor que es mereixen en l’educació formal.

Amb la voluntat de definir millor i de reivindicar la manera que tinc d’entendre la meva professió, vaig crear l’equip Artistes Pedagogs, un col·lectiu de professionals que combinem la nostra activitat artística amb l’ensenyament, que ensenyem a través de les arts, que concebem l’educació de forma creativa. La nostra experiència ens confirma els beneficis de repensar la pedagogia des d’una perspectiva artística i és per això que volem compartir-la amb vosaltres.

 

Benvinguts al teatre

Què podem dir a un alumne que no està disponible per a l’aprenentatge? Que s’hi esforci? Que procuri dominar les seves emocions i deixar-les en segon pla? Nosaltres proposem el mètode contrari: donar l’espai perquè aquestes emocions s’expressin. Així doncs, el que diem als nostres alumnes és més o menys el següent:

Posa’t trist sense saber-ne el motiu; juga, perd i sent que ets un fracassat; presencia la discussió que fa que els teus pares se separin; posa’t faldilla i enfronta’t a les burles dels altres; intenta cridar l’atenció de la teva tutora i que no et faci cas. I ara…, reacciona!

No pensis, expressa’t, juga, experimenta, deixa’t portar pel cos, per l’emoció. Aquí ets lliure, tot està permès i no hi ha perill. Saps per què? Perquè això és teatre. Et donem l’espai per viure qualsevol situació: la més quotidiana i la més extraordinària, la més trista i la més alegre, la més versemblant i la més fantasiosa. Però totes les experiències que visquis aquí, absolutament totes, són reals. Perquè les encarnen persones de carn i ossos, presents una davant de l’altra, parlant, movent-se, sentint i explorant aquesta realitat controlada, continguda entre els quatre costats de l’escenari.

I quan l’escena s’acaba, tot comença. Com has reaccionat? Per què ho has fet? Com t’has sentit? T’ha agradat el que ha passat? Ho voldries canviar? T’agradaria resoldre-ho? Com ho podries fer? Provem-ho! En el teatre sempre es pot rebobinar i trobar una altra sortida.

Busca el motiu pel qual estàs trist; juga, perd i sent que, tot i així, t’ho has passat bé; presencia la discussió que fa que els teus pares se separin i abraça’ls perquè tot i així els estimes i t’estimen; posa’t faldilla i digues als altres que et són igual les seves burles; aconsegueix que la tutora t’escolti.

Un cop explorades totes les opcions, coneixeràs una mica millor qui ets, però també qui pots arribar a ser.

 

Basat en fets reals

Res del que hi ha escrit en aquest article és inventat. És un batut concentrat de les meves experiències, les dels meus alumnes, i les dels meus companys de feina, tots ells, és clar, preservats per un pseudònim.

La Magda és una de les meves companyes de l’equip d’Artistes Pedagogs, amb qui impartim diversos tallers de teatre en un centre cultural del barri de Sarrià. Va estar preocupada durant mesos pels mals humors inexplicables de l’Oriol. Tot i que no treia l’aigua clara del que li passava, cada vegada que veia que l’Oriol no estava bé li feia una abraçada. Al cap del temps, va ser l’Oriol mateix qui va agafar el costum d’anar a abraçar-la a ella quan no es trobava bé.

En Carles va estar a punt de no fer una obra de teatre perquè era incapaç de treballar en equip i es barallava amb els companys quan li prenien el protagonisme. Un dia, les monitores del nostre casal d’estiu d’arts plàstiques i escèniques vam demanar si us plau al Carles que ajudés l’Anna a fer la seva escena, ja que sola no se’n sortia. En Carles va aprendre a cuidar i valorar algú pel seu esforç, i no perquè fos millor que els altres. Finalment, a petició dels seus companys, li vam deixar fer l’obra davant dels pares. De públic hi havia el pare i la mare de l’Anna i, quan tots dos es van aixecar per aplaudir, ella va recuperar el somriure.

L’Òscar ja fa tres anys que fa teatre amb nosaltres. Sempre que pot es posa faldilla a les obres i no li fa cap vergonya.

A la Natàlia, una de les meves alumnes del taller de teatre en anglès en una prestigiosa escola privada de Barcelona, li vaig proposar que, a l’obra de final de curs, fes un personatge que tractava malament els seus companys. Primer, la idea la va engrescar: feia molt bé de dolenta. Però, després d’uns quants assajos, em va dir que el seu personatge no li agradava i que volia fer de bona com els seus companys. Entre tots, vam pensar com podia evolu-cionar la història perquè el personatge de la Natàlia es tornés bona amiga, i vam decidir acabar l’obra amb una abraçada col·lectiva al voltant d’ella.

Els Artistes Pedagogs

Actualment, l’equip Artistes Pedagogs treballem a diferents escoles i centres de Barcelona i els voltants.

Fem tallers extraescolars de teatre, dansa, música, arts plàstiques, etc. Tots ells es poden impartir en diferents idiomes: català, castellà, anglès, francès… Són una fantàstica manera d’aprendre idiomes, de guanyar confiança i autoestima, de treballar en equip, de ser creatiu.

A més, també fem tallers curriculars, integrats dins del currículum escolar en forma de monogràfics vinculats a una assignatura concreta, o de projectes que es vinculen amb diferents assignatures.

Per exemple, un dels tallers curriculars amb més èxit a les escoles de Primària és l’English Week, un projecte que es desenvolupa en la totalitat de l’horari lectiu durant una setmana. Consisteix a muntar una obra de teatre en anglès amb els nens i nenes, construint nosaltres mateixos el vestuari, atrezzo i escenografia a través d’activitats manuals, assajant un guió original i fent jocs relacionats amb l’obra de teatre.

Per altra banda, altres tallers curriculars amb molt d’èxit a Secundària són els nostres monogràfics de literatura, per exemple el Monogràfic del Siglo de Oro de literatura castellana, o el Monogràfic del Classicisme de literatura francesa. Aquests tallers es desenvolupen durant diverses setmanes en l’horari habitual de l’assignatura a la qual estan vinculats, i volen acostar els continguts curriculars als alumnes d’una manera més dinàmica i participativa a través de jocs i posades en escena.

També impartim altres tallers: de tecnologia, de programació, d’educació emocional, de cultura catalana, etc.; fem formacions per al professorat, organitzem casals d’estiu… I tot plegat ho enfoquem des d’una perspectiva creativa i artística. Si vols saber més sobre nosaltres, visita la nostra pàgina web artistespedagogs.com.

 

No estem sols

L’equip Artistes Pedagogs no som els únics que treballem en aquesta línia. A conti-nuació, exposem alguns exemples de com les arts i l’educació es poden relacionar amb èxit.

L’escola Baldiri Reixac, del barri de Gràcia, va introduir el teatre en el seu currículum fa vuit anys. Els alumnes de Primària fan teatre una hora a la setmana durant un trimestre. Tal com explica la coordinadora del projecte, Mercè Sesé, aquesta activitat aporta innombrables beneficis als infants, com ara «mostrar-se, assumir responsabilitats, treballar en equip, conèixer nou vocabulari». La seva pàgina web és baldirireixac.org, apartat de projecte educatiu.

El Forn de Teatre Pa’tothom és una entitat especialitzada en Teatre de l’Oprimit, l’objectiu del qual és la intervenció social a través del teatre. A més de tenir la seva pròpia escola, el Forn de Teatre Pa’tothom desenvolupa diversos projectes d’acció social i d’educació, entre els quals destaca el de l’escola Cintra, del barri del Raval. Els alumnes de 2n i 4t d’ESO d’aquesta escola reben classes de Teatre de l’Oprimit dins del marc del currículum escolar amb l’objectiu de prevenir el fracàs escolar i l’exclusió social. La seva pàgina web és patothom.org, apartat de projectes.

Nus Teatre és una cooperativa de profes-sionals que aposta per l’acció social a través del teatre. Els seus espectacles i tallers, dirigits tant a estudiants com a formadors i famílies, contribueixen a la conscienciació i prevenció del bullying, el ciberassetjament, la violència de gènere i la intolerància davant les diferents identitats de gènere. La seva pàgina web és nusteatre.org.

Les Jornades Joves de Teatre de Barcelona són un concurs organitzat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en col·laboració amb el Teatre Lliure. Hi poden participar grups de teatre de qualsevol institut de Secundària del municipi. Els alumnes tenen l’oportunitat d’actuar davant d’un jurat professional i, si passen a l’última fase del concurs, d’actuar al Teatre Lliure de Montjuïc. La seva pàgina web és teatrelliure.com, apartat d’educació secundària.

RBLS és un festival d’arts escèniques que vol acostar el teatre als joves a través de la seva programació d’espectacles i tallers especialment dirigits a aquest públic. A més, el festival dona visibilitat a la feina de companyies i creadors contemporanis catalans. Per últim, aquesta iniciativa pretén afavorir la trobada entre professionals que treballen en l’àmbit del teatre per a joves dins i fora de les aules. La seva pàgina web és rbls.cat.

El Fòrum d’Arts Escèniques Aplicades és un esdeveniment anual organitzat per l’Observatori d’Arts Escèniques Aplicades de l’Institut del Teatre de Barcelona. Aquest esdeveniment serveix de punt de trobada per a professionals del món de les arts aplicades en tot tipus d’àmbits: l’acció social, la salut, l’educació, etc. La seva pàgina web és form.institutdelteatre.cat.

Com aquestes, hi ha nombroses altres institucions, escoles, associacions, companyies i altres col·lectius de persones que treballen cada dia per apropar les arts i la pedagogia. Segons el meu parer, tots ells són artistes pedagogs.

 

Magalí Frappant Bas

Pedagoga teatral, dramaturga i actriu

Coordinadora de l’equip Artistes Pedagogs

info@artistespedagogs.com

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!