Presentació del monogràfic. Temes controvertits

Entenem per temes controvertits (TC) totes aquelles situacions que «fan sorgir emocions intenses i divideixen l’opinió pública» (MEC-Europa). No són gaire diferents dels problemes socials rellevants (PSR) ni de les qüestions socialment vives (QSV). És a dir, d’aquells enfocaments educatius que no se centren en el saber disciplinari, organitzat en assignatures, i presentat com un fi en si mateix. Aquests enfocaments se centren en allò que succeeix al món i recorren al saber disciplinari com un mitjà per ubicar-hi la ciutadania des de totes les perspectives necessàries i possibles perquè comprengui les causes del que succeeix, ha succeït i succeirà i vulgui participar en la seva transformació i en la seva conservació. Aquests enfocaments parteixen de la base que al carrer no hi ha assignatures, disciplines, sinó problemes, i que les disciplines són construccions humanes per comprendre’n les causes i trobar-hi solucions. Per aquesta raó consideren que a l’escola obligatòria el saber disciplinari ha de ser més un mitjà que un fi en ell mateix.

Els TC generen conflictes de valor i interès. Són complexos i no tenen una resposta fàcil. Poden generar a l’aula tensions entre estudiants de cultures, religions o sensibilitats diferents. De fet, també generen tensions en el ma­teix debat científic de pràcticament totes les disciplines, atès que en totes hi ha paradigmes, punts de vista i concepcions diferenciades que entren en col·lisió i provoquen tensions i conflictes. Per aquesta raó, en el seu tractament s’ha de ser profundament escrupolós amb els drets humans i la democràcia i s’ha de fomentar el pensament crític i creatiu, i en particular el debat, el diàleg i l’argumentació.

Com és sabut, les controvèrsies poden ser de diferent naturalesa. Algunes provenen dels desacords entre les persones, els homes i les dones, responsa­bles d’investigar i crear ciència. En tots els àmbits: en les ciències naturals i experimentals, en les ciències humanes i socials, en la medicina, en la lingüística i en la matemàtica i també en les arts i els esports. En totes les arts i en tots els esports. D’altres són de naturalesa més ideològica, cultu­ral, social, política o religiosa. En aquestes, però també a vegades en les primeres, el paper de les emocions i dels sentiments fa que sovint s’oblidin les raons i els arguments i sigui més difícil el diàleg, com podem comprovar, per exemple, en la vida política nacional i internacional.

També poden existir controvèrsies sobre els mètodes que s’empren per fer front a determinats problemes (per exemple, les controvèrsies sobre les migracions procedents d’Àfrica i el rescat de persones a la Mediterrània). O sobre les aplicacions de determinades solucions a determinats problemes, tant procedents de les ciències com de l’àmbit social (per exemple, les me­sures proposades per determinades administracions polítiques per reduir els efectes del canvi climàtic o per al tractament dels ni-nis). Poden ser controvèrsies d’àmbit personal, familiar o de grup social, poden ubicar-se en l’àmbit local, regional o internacional. Poden ser protagonitzades per poques persones o per col·lectius molt amples. En qualsevol cas, i a diferència de l’enfocament disciplinari clàssic, tradicional, no hi ha un llistat o un programa per a cada curs ni per a cada àrea o disciplina. És una tasca del centre i del seu professorat seleccionar aquells aspectes clau, aquells problemes socials vigents que es relacionen amb les ne­cessitats fonamentals de les persones, amb totes les seves necessitats, ordenar-los per cicles o per cursos, i programar els projectes necessaris per al seu ensenyament i aprenentatge.

Un dels aspectes transversals presents en tots i cadascun dels temes controvertits seleccionats ha de tenir relació amb l’ensenyament i l’apre­nentatge del diàleg. I amb ell del debat, de l’argumentació, del saber escoltar i del saber parlar, de defensar amb arguments els punts de vista propis i saber quan els dels i de les altres tenen raons que ens obliguen a modificar els nostres punts de vista.

Els articles que presentem en aquest monogràfic pretenen oferir exemples diferents del tractament de situacions controvertides que generen o poden generar problemes en els nens i nenes d’educació primària i en els nois i noies d’ensenyament secundari obligatori: problemes personals, familiars, d’identitat, de relació; problemes més generals relacionats amb el medi o amb la ciència. Els exemples no esgoten un camp extraordinàriament ric i generador de coneixements i d’expectatives d’aprenentatge, com posen de relleu la Mar i l’Èric, estudiants de 3r d’ESO protagonistes de l’entrevista que acompanya aquest monogràfic.

El monogràfic s’inicia amb un article d’Antoni Santisteban i Joan Pagès sobre els temes controvertits des de l’ensenyament de les ciències socials. Bona part del que es diu es pot aplicar a altres disciplines i àrees de coneixement. A més, és fàcil partir de situacions socials per programar projectes de naturalesa interdisciplinària en els quals col·laborin totes les disciplines. Laura Pagès presenta un exemple de tema controvertit a l’escola, un problema de relacions entre l’alumnat que genera conflictes i que s’ensenya a resoldre a través del diàleg. Mariona Trabal planteja com tractar l’educació sexual amb l’alumnat de primària amb la intenció de pre­sentar el sexe no com un tema controvertit o un problema sinó com la cosa més natural del món: la prevenció és només un dels aspectes de la proposta. Els problemes més científics, generadors de situacions traumàtiques i amb punts de vista socials oposats, són tractats en els articles de Mònica Suils i de Juanjo Salinas i Montserrat Oller. En un cas, estudiar i analitzar què és l’homeopatia amb alumnat de secundària pot ensenyar la complexitat dels problemes científics. Plantejar-se la legalització de la marihuana, també amb alumnat de secundària, en aquest cas de Xile, pot ensenyar, de la mateixa manera, a copsar la dimensió i les repercussions socials dels temes controvertits. Finalment, el monogràfic acaba amb una proposta interdisci­plinària duta a terme a l’Institut Bitàcola on es reconstrueixen el concepte de família i els estereotips vinculats a aquesta per normalitzar la diversitat existent i canviant.

Creiem que amb aquest monogràfic s’obre un debat centrat en quins con­tinguts és necessari ensenyar a les escoles, i com, per ubicar la infància i la joventut en el seu món. Un ensenyament centrat en temes controvertits no és fàcil. Però tampoc ho és la vida a la qual han i hauran de fer front els i les nostres estudiants. És ben sabut que en el nostre context sovint els arguments racionals són substituïts per creences subjectives sense cap fo­nament científic. Ensenyar a argumentar, a utilitzar evidències procedents del coneixement científic, a defensar-les i contrastar-les amb altres pot fer possible la desaparició de les mentides, de les falsedats, de les fake news i de tot allò que les persones i els grups que tenen poder econòmic i mediàtic estan creant per convertir de nou la ciutadania en súbdites i súbdits obe-dients i no en ciutadans i ciutadanes lliures i amb capacitat per intervenir en la presa de decisions sobre el seu futur personal i social, sobre el futur de la Terra i de la humanitat.

Maria Ballbé i Joan Pagès
Coordinadors del monogràfic

Associa't!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!