‘Transformem els patis’: Formació al professorat que inicia el procés de canvi de l’espai

‘Transformem els patis’ és un programa impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, a través del Consell Educatiu de Barcelona (CEMB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), amb col·laboració de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. L’objectiu és que els espais d’esbarjo i joc d’educació infantil, primària, instituts escoles i centres d’educació especial barcelonins esdevinguin més naturalitzats, això és, espais exteriors més verds, coeducatius i comunitaris. 

“Poc pot ser molt, només es tracta de començar”, Lídia Esteban

Ahir va tenir lloc a la seu de l’Associació la segona sessió formativa adreçada als representants del Grup Motor de cada un dels 17 centres escollits per començar el projecte de transformació del pati. La formació va oferir als mestres recursos i estratègies que ajudaran a anar encarant el procés, d’una durada d’un any i mig aproximadament, i va poder compartir el projecte des dels tres eixos que han de conviure perquè la transformació sigui sostenible i permanent en el temps: Naturalització i sostenibilitat; Joc, activitat física i activitat esportiva; i Projecte educatiu de pati, orientacions pedagògiques. 

Marta Carranza, secretaria del Consell Educatiu Municipal de Barcelona, va ser l’encarregada de donar la benvinguda al professorat de la sessió d’aprofundiment en els eixos prioritaris. I, persones expertes en diferents àmbits, es van ocupar d’abordar el marc conceptual d’aquests. Unes pistes clau en el moment d’arrencada en el qual es troba el professorat que inicia aquest canvi o aquesta millora.

Per realitzar la dinàmica, a la Sala d’actes de l’Associació es van col·locar tres taules, les quals responien a cada un dels eixos de canvi en el projecte educatiu de centre i comptaven amb les persones convidades expertes en l’àmbit en qüestió. Les assistents es van dividir en tres grups, amb la intenció que tothom acabés passant per cada eix i duent a terme una activitat compartida, recollida finalment amb idees clau.

Naturalització i sostenibilitat

“Una estratègia per mitigar els impactes de la crisi en el medi ambient és començar la transformació de la ciutat des de les escoles”, Mamen Artero, cofundadora d’El globus vermell.

Posem sobre la taula quins beneficis comporta l’increment del verd i la natura a l’escola i a la ciutat, quins reptes comporta la seva introducció a l’escola i quines eines es consideren necessàries per iniciar, implementar i consolidar un procés de naturalització dels espais i temps educatius.

Idees clau: Que l’escola sigui pel barri i el barri per l’escola  | Creació d’una Comissió de pati |  Incorporació d’una figura de seguiment i avaluació, d’implementació del projecte

 

Joc, activitat física i activitat esportiva 

 “Aconseguir sortir fora és complicat a nivell de permisos, però hem de reivindicar sortir a l’entorn i que aquest sigui verd”Elisabeth Boloix, representant del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física de l’Esport de Catalunya.

Debatem si després del projecte de transformació del pati les activitats físiques i esportives d’horari lectiu i de fora d’horari lectiu es poden mantenir, el grau d’importància dels espais de pràctica esportiva per tal que els infants tinguin una bona salut mental-física i l’ús comunitari d’aquests espais. Finalment, es pregunta sobre la compatibilitat entre l’activitat esportiva i la naturalització.

Idees clau: Transformem el pati amb una mirada inclusiva, mantenint la possibilitat de fer esport, amb dinàmiques i molta diversitat de joc |  Una escola participativa amb l’entorn i amb els infants, joves i famílies, com a centre d’interès principal 

 

Projecte educatiu de pati: orientacions pedagògiques 

“Pels infants aprendre forma part d’un contínuum, per a ells i elles no hi ha un lloc específic d’aprenentatge, tant ho poden fer a l’aula, com al pati, com al carrer…”, Lídia Esteban, pedagoga especialista en Pràctica Psicomotriu i en Pedagogia Sistèmica. En l’abordatge d’aquest eix també hi participa la doctora en antropologia social i cultural, Anna Serra.

Compartim les experiències i vivències de cada escola amb relació al projecte pati  per veure en què està millorant i en què pot continuar millorant. En aquesta línia, també es parla de la implicació dels infants en el procés de transformació.

Idees clau: Concebre l’espai exterior com un espai d’aprenentatge on la comunitat (famílies, veïns…) sent seu l’espai i té cura d’ell | Mirada globalitzada: tota l’escola és moment d’aprenentatge!

Per a la recollida de les aportacions es va comptar amb Anna Trabal, mestra i membre del grup promotor del Congrés d’Educació Pública de Catalunya. En la seva exposició va recollir d’una banda els reptes que el professorat té al davant molt conscientment i, d’altra banda, les condicions que hi posen i volen transmetre.

Pel que fa als reptes, el prioritari al qual manifesten que s’hi han d’afrontar és a la construcció d’un procés participatiu, és a dir, amb la col·laboració activa de tota la comunitat educativa i del veïnat, amb un lideratge fort provinent del col·lectiu de mestres, concretament, del Grup Motor del projecte de transformació. Aquest procés dona la possibilitat de repassar la cultura de centre, on la participació és un fet important a considerar. També, impulsa el naixement d’un sentiment d’orgull per part de la família i de l’escola davant aquest nou espai, “entès com un tresor”. “Aquest sentiment és clau si volem que tothom s’impliqui i que la tasca creixi i perduri, convertint-se en una herència que passa de generació a generació”. Ho és, de tresor, perquè és un espai d’aprenentatge, de recerca, d’investigació per als infants i joves. I només quan fas un canvi de mirada, hi haurà un canvi de paradigma.

En relació amb les condicions per part del professorat, s’extreu la possibilitat de crear un nou perfil que visqui la quotidianitat de l’escola i que s’encarregui del manteniment de l’espai. Per tant, parlem d’una figura tècnica en jardineria que treballaria de la mà de mestres, infants i famílies, ja que la responsabilitat final és de tots.

 

Responsabilitat que també exigeixen a l’Administració una vegada la part del procés de transformació que realitzaran de la mà continuï sense el seu total suport. D’aquesta manera, aconseguir trobar un equilibri d’implicació per part de l’Administració per assegurar la perdurabilitat del projecte que no tingui fi. Aquí va entrar un altre aspecte que es va presentar com a neguit: quan l’espai s’obri a la comunitat, com evitem que es pugui fer malbé? L’espai s’ha de concebre com una plaça més perquè el veïnat pugui gaudir-ne.  

 

“La consolidació hi serà si som creatius, realistes i ho documentem tot”, Anna Trabal

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!