Tres cursos malaguanyats

Posem-hi context. L’alumnat desaparegut.

Amb les dades epidemiològiques al davant, podem presumir que aquest mecanisme estúpid d’autoreplicació ja és a les acaballes. Però ha fet molt de mal. En el camp de l’educació,  l’afectació  ha estat de tres cursos – es diu aviat-. Tot plegat amb força encerts, però també amb nombroses perversions i desnaturalitzacions pedagògiques. Tornar a engegar tot l’engranatge no serà senzill, però comptem amb una comunitat educativa capaç de reactivar  els ressorts que ens impulsin cap a un futur on siguem capaces de construir una escola preparada, justa i de qualitat  per a tot l’alumnat; sense adjectius ni mirades més properes a models mèdics que educatius. Parlo també d’aquell alumnat amb necessitats educatives de suport més intenses, quasi desaparegut d’agendes i cartipassos. Gairebé ningú en parla. El patiment de famílies i alumnes ha estat i és notable. Mentrestant, les escoles d’Educació Especial, es van atapeint calladament. Les xifres d’aquests darrers anys fan feredat. La idea del primer Decret d’integració de l’any 1984 era just la contrària. 

Tres cursos estranys amb un decret de consens ben travat que tot just llucava el curs 17/18, enmig d’un terrabastall que eclipsava l’essència de l’Educació. I no em refereixo a:  horaris, calendaris –que si el curs comença una setmana abans o després- , protocols, nous currículums,  innovacions més retrospectives que proactives, digitalització, tecnologia, hibridisme docent,  intel·ligència artificial, etc.  No, tot això no és rellevant per avençar en un nou model social. L’aposta passa per uns lideratges participatius capaços de  crear sistemes educatius on l’equitat, la justícia i la inclusió siguin pilars fonamentals sempre, malgrat les incerteses i boires.  Que formin part de l’ADN sense que calguin imposicions o normatives que solen acabar en paper mullat.

 

Estat del Decret

Recopilem i repassem el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu i la Resolució Edu /1010/2021, de 9 d’abril de transformació dels Centres d’Educació Especial en Centres de Recursos.  Mirem-nos-els pausadament, sense acritud i amb esperit de síntesi – més enllà dels informes de les tres o quatre Comissions que hi han treballat i encara hi treballen –. Permeteu-me una petita llicència amb aquesta mena d’aforisme que alguns atribueixen a Peron i d’altres a Napoleó: “Si vols solucionar un problema, nomena un responsable, si vols que el problema perduri, nomena una comissió”.   

Per emmarcar l’anàlisi, em remeto al desplegament reglamentari de la seva disposició final. “S’autoritza a la persona titular del Departament d’Ensenyament perquè dicti les disposicions necessàries per desplegar i executar aquest Decret. En el termini de quatre anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, ha d’establir:

a) L’organització i el funcionament de les mesures i suports universals, addicionals i intensius.

b) El calendari i la planificació de l’oferta de serveis dels centres d’educació especial per ser proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris a fi de completar la xarxa de suports a l’educació inclusiva.

c) L’organització i el funcionament dels centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos.

 

Treball compartit

Al llarg d’aquests darrers cursos estranys,  he tingut el goig i l’honor de poder participar en diferents seminaris online i grups de treball al voltant de la implementació del Decret d’escola inclusiva:

  • Universitat Autonoma de Barcelona – CERSIN– Jornada de formació de mestres de la universitat per una escola inclusiva, el darrer trimestre del 2020, compartint docència i coneixement al costat d’Angeles Parrilla, Imma Adell, Imma Reguant, Marta del Campo, Silvia Borrell, Cristina Aguilera, Abraham Tusell i Julia Llopart. La direcció del curs virtual anà a càrrec de Josep Maria Sanahuja i Ester Miquel.

 

  • Dins del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, promogut d’ençà de l’any 2019 pel Departament d’Educació i el Síndic de Greuges, i en l’àmbit de l’educació inclusiva, vaig poder participar activament en el grup d’estudi sobre l’educació inclusiva en la lluita contra la segregació Escolar- encapçalada per l’equip de la Imma Reguant (Subdirectora General d’Educació Inclusiva) i la Maria Jesus Larios ( Adjunta al Síndic per a la defensa dels drets dels infants), i en la subcomissió de Centres d’Educació Especial (CEEPSIR), al costat de la Mercè Batlle, Maria José Cesena, Alba Cortina, Miquel Angel  Essomba, Mònica fernandez, Irene Ginebra, Ramon Rial, Ignasi Roviró, Noemí Santiveri, Jesus Soldevila, Mariona Torredemer, Xavier Ureta i Dolors Viqué.

 

  • A fi de tancar el procés de tancament d’instruccions dels CEEPSIR (Centres d’Educació Especial proveïdors de serveis i recursos a l’escola Ordinària), la Imma Reguant (Subdirectora General d’Educació Inclusiva), va promoure el 17 de desembre de 2020 una trobada d’experts en la que fou un goig poder intercanviar plantejaments, punts de vista i, sobretot, compartir el coneixement teòric i pràctic d’una colla d’anys amb Gemma Bonet, Climent Giné, Jordi Sunyol, Josep Font, Mariona Torredemer, Prudens Martínez, Glòria Medina, Meritxell Jounou i Asha Miró. El resultat final va cristal·litzar amb la publicació  el 9 d’abril de 2021 de la Resolució edu/1010/2021. Esperem que ben aviat surti la convocatòria de concurrència pública adreçada a Centres d’Educació Especial que vulguin esdevenir CEEPSIR.

 

Coincidències que poden servir de guia

En tots aquests espais de debat i reflexió, no exempt d’animositat sincera i propostes de millora hi va haver 3 coincidències recurrents referides al Decret:

1.- Es tracta d’una eina tècnic-jurídica  homologable a les existents en els països capdavanters en polítiques inclusives. Fins i tot en podria arribar a ser un mirall, per tal com plateja canvis sistèmics que afecten tots els alumnes i totes les escoles, i no només l’univers de l’educació diferenciada. El focus es desplaça de l’alumne com a problema als canvis i transformacions que han de fer les escoles per oferir  una resposta educativa de qualitat.  Aquest canvi de perspectiva implica canvis en les polítiques (en normatives); canvis en les  cultures (estratègies i compromisos) i canvis en les pràctiques (metodologies, bones pràctiques…).

2.- Malgrat haver-hi un ampli consens d’inici, es fa palesa una minsa voluntat política, poc clara i encara menys valenta en els plantejaments substancials que desemboca en un grau d’aplicació i desplegament força baix del Decret, agreujat aquests darrers cursos per la Covid-19. Aquest aturament polític es tradueix en  l’absència o inconsistència  de promoció de canvis de paradigma en els professionals i famílies, formació, plans de recerca, sistemes clars d’indicadors d’avaluació i seguiment, protocols d’acollida i informació a famílies, mapa de recursos, programa de progressiu tancament i transformació de Centres d’Educació especial, criteris d’assignació i derivació d’alumnes a centres especials, conversió dels EAP, CDIAP, etc..

3.- L’organització, transformació i funcionament dels Centres d’Educació Especial com a centres de recursos (CEEPSIR) és a les beceroles. A Catalunya hi ha 106 Centres d’Educació Especial, dels quals 43 són públics i 63 concertats, i només 14 (6 a Barcelona), tenen el reconeixement i l’autorització de CEEPSIR. Cal fer un gran esforç en aquesta línia, ja que la derivació i conseqüent increment de matrícula en Centres d’Educació Especial, fins i tot alumnes de l’etapa d’infantil, no només no se sosté sinó que el Comitè de Nacions Unides de drets de les persones amb discapacitat ha elaborat dos dictàmens demolidors. Caldria, per tant, desplegar-lo d’una manera eficaç i en clau estratègica. Tenim una colla de normatives en aquesta línia i un reguitzell de bones pràctiques dins i fora  de casa nostra (1). 

 

Proposta

Per què no avancem en els tres punts de la petita guia que proposo, consensuant una moratòria compromesa del Decret i posant el comptador dos o tres cursos enrere? Empentem fort els cursos 22/23 i 23/24, amb lideratges responsables i valents?

Fem una aturada, endrecem i recomencem? Ens tornem a il·lusionar? Paga la pena. Aquesta Escola per a Tothom que anhelem no pot esperar més i encara hi som a temps! 

Si tots els nens i nenes amb discapacitats  – ja des de l’Escola Bressol –  no poguessin anar a l’escola que la seva família hauria triat per a ells en cas de no tenir la condició de discapacitat, estaríem construint un model de societat arbitrari i contrari a dret. 

 


(1) Recomano la lectura dels llibres : 

El papel de los centros de educación especial en el proceso hacia sistemas educativos más inclusivos- Newham, New Brunswick, Itàlia i Portugal ( 2020),  coordinat per Gerardo Echeita i publicat pel Ministerio de Educación y Formación Profesional.

Carbonell, E.(2017) Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona. Ass. de Mestres Rosa Sensat

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!