UNA BIBLIOTECA PER A CADA ESCOLA!

Us donem a conèixer la Declaració “Una biblioteca per a cada escola” elaborada per  diverses organitzacions internacionals i experts d’arreu del món, preocupats pel paper de les biblioteques en la nostra societat.
  
DECLARACIÓ: UNA BIBLIOTECA PER A CADA ESCOLA!
1. La informació és entesa com un recurs estratègic de gran importància per al segle XXI tant en l’àmbit personal com en l’àmbit de les organitzacions.
2. La lectura, l’escriptura, la comunicació i la comprensió de la informació, en totes les seves formes – textos, imatges, fotografies, veus, música i altres mitjans – poden tenir, i tenen cada vegada més, un impacte positiu a nivell econòmic i social. No obstant això encara no s’ha establert com a prioritat de les administracions educatives garantir que totes les escoles tinguin una biblioteca.
3. No és cert que aquesta prioritat sigui una responsabilitat només dels municipis sinó que hauria de ser considerada una qüestió de política educativa nacional.
Aquesta declaració dels experts d’arreu del món preocupats pel paper de les biblioteques en la societat, conté les principals conclusions de les investigacions i els principis que practiquen els professionals bibliotecaris. Els signants d’aquest Manifest insten els governs, el sector educatiu, els mitjans de comunicació i altres sectors implicats a promoure i aplicar programes en el context de les seves polítiques i fer-ne difusió amb actuacions públiques i declaracions als mitjans de comunicació.
1. Les biblioteques escolars contribueixen a millorar el rendiment escolar
No es tracta d’una frase publicitària, hi ha proves irrefutables en què recolzar l’afirmació. La biblioteca a l’escola del segle XXI és quelcom més que una aula plena de llibres. La biblioteca de l’escola té una funció crítica: dóna suport, estimula l’aprenentatge i potencia el desenvolupament de l’era digital que vivim, aprenem i treballem, i que molts anomenen Societat de la Informació Global.
2. Els beneficis de les biblioteques escolars són universals
Molts estudis de diverses institucions i organitzacions subratllen la universalitat de les conclusions i recomanacions contingudes en aquest manifest.
3. Reptes de l’Era de la Informació
Pensadors independents experts i respectats parlen de l’eficàcia de l’educació permanent, de l’ educació a distància, i de la increïble proliferació de la tecnologia digital de la mà dels mitjans de comunicació mòbils que caracteritzen al segle XXI. Tanmateix aquests experts i observadors criden l’atenció sobre el desafiament que suposa haver de fer front a un “tsunami”
d’informació a Internet que, a poc a poc, però inexorablement, ofega fins i tot els millors esforços dels mecanismes de cerca de Google, i posen l’accent en la necessitat de biblioteques professionals i especialistes de la informació (bibliotecaris) a les escoles i instituts per fer front a aquest repte.
4. De quina manera les biblioteques escolars contribueixen a l’aprenentatge
Existeix una estreta relació d’interdependència entre l’anomenada “competència informacional i comunicativa” i les biblioteques escolars. La competència informacional es defineix com la capacitat dels individus per articular les pròpies necessitats d’informació, fer una recerca eficient, valorar l’autenticitat i la fiabilitat de la mateixa, així com, assolir la capacitat per a fer-ne
un bon ús posterior en la presa de decisions i en la resolució de problemes. Per això, els bibliotecaris i bibliotecàries escolars juguen un paper clau en col·laboració amb el professorat i les persones expertes en pedagogia tot facilitant la integració d’aquesta competència en el currículum escolar.
5. “L’esquerda digital” entre els que “tenen” i els que “no en tenen”
L’anomenada “esquerda digital” i la divisió de les societats i classes socials entre els que tenen i els que no en tenen, d’accés al món telemàtic, són clixés que posen en evidència que totes les escoles haurien de tenir una biblioteca.
6. Associacions i aliances
La informació en si mateixa s’està convertint en el recurs estratègic de l’era de la informació. El tractament de la informació, recopilació, organització, catalogació, indexació, comunicació, difusió, i el més important, ús -, ha estat considerat del domini especialitzat de bibliotecaris, biblioteques i de la biblioteconomia, però per si sols no poden fer tota la feina, ni tampoc la poden fer sols mestres, professorat i experts en pedagogia. Tots ells s’han d’associar i formar una de triple aliança d’aprenentatge en el context d’aprendre com utilitzar les biblioteques i els recursos d’informació com a part integral del procés d’aprenentatge, incloent-hi l’ús de les eines de les de xarxes socials.
7. Polítiques inadequades
No es pot deixar a la discreció de les administracions, directors d’escola i consells escolars la tasca d’implementar biblioteques escolars, en nom de la “flexibilitat de pressupost”. Aquesta estratègia política, que es podria dir que ha estat eficaç i adequada durant el segle XX i anteriorment, avui resulta insuficient i, en opinió dels signants d’aquest Manifest, inadequada.
En conclusió, el paper d’un/a bibliotecàri/a escolar, que treballa en una biblioteca equipada amb recursos multimèdia i que hagi estat formada en un programa de formació acreditat, resulta clau per a contribuir al progrés econòmic i social. La necessitat de la biblioteca, que comptarà amb professionals especialitzats a jornada completa en cada escola d’educació primària i secundària (no només en el nivell universitari) és una “prioritat absoluta” perquè els països han de prosperar i competir amb èxit en el segle XXI, en un context que molts anomenen “societat de la informació global”.
Signataris 
Ms. Lourense H. Das, Coordinator and Chair La Sra Lourens H. Das,
Coordinador i President.
European Network for School Libraries and Information Literacy (Stichting ENSIL) Xarxa Europea de Biblioteques Escolars i de Alfabetització Informacional (s’ensitja Stichting).
Prof. James Henri, President Prof Henri James, President International Association of School Librarianship (IASL) Associació Internacional de Biblioteconomia Escolar (IASL).
Dr. Luisa Marquardt, Director Europe Dr Marquardt Luisa, Director
d’Europa International Association of School Librarianship (IASL) Associació
Internacional de Biblioteconomia Escolar (IASL).
Ms. Randi Lundvall, Chair La Sra Randi Lundvall, President International Federation of Library Associations (IFLA), School Libraries and Resource Centres’ Section Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris (IFLA), Biblioteques Escolars i els Centres Secció de Recursos.

Trobareu AQUÍ la Declaració original.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!