Werens Puig: “Hi ha infants que destaquen menys en l’àmbit acadèmic però que agafen l’esprai i en el primer traç saben fer-lo anar.”

Werens és el nom amb el qual es fa conèixer l’artista i dissenyador gràfic sabadellenc Ramon Puig. Defensor del moviment del graffiti com una disciplina artística, és l’autor del cartell de la 55ª Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Werens diu que la millor manera que té d’apropar l’art a tots és pintant graffitis. Avui a través de la seva obra artística per a l’Escola d’Estiu, ens apropem a la seva trajectòria, la seva manera de viure l’art i la seva connexió amb l’escola.

 

 

 

Repassem la teva formació, vas estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana, tipografia a la London College of Printing, a més, de tenir coneixements en il·lustració, disseny d’embalatge i noves tecnologies. Actualment, treballes en el camp de l’art urbà, desenvolupant àmpliament el graffiti. Quina importància se li dóna a l’art urbà en el nostre país, creus que el graffiti encara es confon amb vandalisme? casino malaysia

I tant! Anem molt endarrerits en comparació amb altres països, que han aplicat el graffiti en l’àmbit de solucionar els problemes en els barris més marginals, en les escoles… des de fa molts anys. Aquí ara està acceptat i es comença a veure que és la millor eina per entrar a barris més marginals, on els nens potser estan més dispersos i això els pot lligar molt bé amb la seva manera de veure el món.

S’ha de treballar… Fa més de trenta anys que lluito perquè el graffiti s’accepti i deixi de comparar-se només amb el vandalisme. Suposo que ara tot aquest moviment ha tingut els seus fruits i es comença a veure: hi ha graffiti a tot arreu.

Com definiries la teva obra artística i el seu sentit?

El que intento és fer un graffiti que estèticament cridi l’atenció, que la gent se’l miri i li agradi perquè pensi que és maco. Però darrere sempre intento buscar el sentit d’un graffiti que, dintre de tot, té una part de reivindicació molt important i que no s’ha de perdre.

El més satisfactori que hi ha és un nen descobrint una eina nova.

Sabem que al llarg de la teva trajectòria professional has treballat amb infants i joves en intervencions artístiques a espais de l’escola o, fins i tot, a racons de pobles i ciutats. Quan i per què vas decidir implicar-te amb l’educació?

De sempre, els que més cas fan als graffiti són els nens! La gent gran normalment va pel carrer i passa de llarg, ni et veuen. Sempre hi ha un nen que està tibant: “Espera, espera, deixa’m veure això que està fent”. Diguem que els nens són els primers interessats i pels primers que fem les coses. El que vull és deixar un món més maco pels infants, són el futur i hem de treballar per ells.

M’he vist molt implicat en fer tallers de graffiti a les escoles. Des de que vaig començar a pintar graffitis, el que més ens ha arribat sempre d’opcions de feina han estat tallers a les escoles. Ho he estat fent durant molts anys i ara ho intento fer menys, potser perquè ja hi ha molta gent que ho fa. Però és el més satisfactori que hi ha: un nen descobrint una eina nova.

Què has pogut recollir d’aquesta experiència artística-educativa? És a dir, què és el que més t’ha sorprès de la feina amb infants i joves?

Dels infants i joves el millor és la imaginació. No tenen cap mena de trava, no tenen fronteres i, per tant, es deixen anar. Això és el que em sorprèn!

Dintre de cada grup, sovint hi ha infants que destaquen menys en l’àmbit acadèmic però que agafen l’esprai i en el primer traç saben fer-lo anar. Ningú els ha dit que és una cosa difícil de fer servir, per tant, no comencen amb por i el primer traç ja és bo. Això és súper maco, no?

Hi ha infants que destaquen menys en l’àmbit acadèmic però que agafen l’esprai i en el primer traç saben fer-lo anar.

Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagis emportat?

Potser el més maco de treballar amb nens i d’estar en un espai públic com a Impaktes Visuals és que al cap de 15 anys aquells nens tornen a aparèixer.

He anat fent seguiment de nens a qui he ensenyat a pintar fa 15 o 20 anys en un taller i de cop apareixen a la botiga per a comprar esprais perquè estan treballant de graffiters amb projectes súper macos. És la recompensa màxima que pots treure d’això.

Per tant, quins valors aprecies i visualitzes quan el món educatiu i el cultural s’uneixen i creen plegats?

Crec que això és aplicar la lògica. L’altre dia veia un vídeo que justament criticava les escoles clàssiques i que deia que s’ha d’anar cap als sistemes educatius actuals. Jo sóc la prova evident d’això, sóc un fracàs escolar total: a l’escola suspenia tot, no aprovava res. En cap moment hi va haver cap professor que digués “porteu-lo a dibuixar, que és el que li agrada fer i és l’única cosa que fa durant tot el dia, hem de reforçar això”!

És el que passa, als nens hi ha coses que els criden l’atenció i s’han de reforçar. Sempre són coses que culturalment enriqueixen, ja tindran temps d’aprendre les coses que no aprenguin en aquell moment. És una opinió personal, que està clar que no sóc professor i no val la meva crítica, però penso que és molt important que els nens facin coses culturals perquè en realitat és el que alimenta el cervell, és el que és bàsic, el que falta… Quan vas pel carrer veus claríssim a la gent a qui no se’ls ha donat això de petits.

Dels infants i joves el millor és la imaginació. No tenen cap mena de trava, no tenen fronteres.

El tema de la 55ª Escola d’Estiu de Rosa Sensat és ‘educar en temps de revoltes’ i tu l’il·lustres. La teva feina i disciplina artística és “revolucionària”?

[riu] Crec que el graffiti és revolucionari de per si, no? I, qui digui el contrari és que potser no ha entès d’on ve. És un tema reivindicatiu i s’ha d’anar forçant; som com l’esperit de la revolta.

Totes les revoltes tenen una part de graffiti, de moralisme… i aquesta és la part que m’agrada més de treballar dins del món del graffiti.

En aquest temps de revoltes, un moment de convulsió i moviments socials com l’actual, quin paper creus que té o hauria de tenir l’expressió artística a l’escola?

Ja no només ara, sinó sempre, l’expressió artística està molt oblidada i s’ha de reforçar moltíssim. Però ara que els nens han estat veient en els últims anys als seus pares sortint a pintar de nit és potser el moment d’explicar-los com fer-ho bé: per què ho fem i com ho hem de fer.

Ara és súper important que els nens sàpiguen molt més d’aquest art, de com fer-lo anar, de per què serveix i de quina connotació té dintre de la societat. Crec que hi ha moltes tècniques que encaixen a totes les edats, des de fer plantilles a murals de gran escala. S’ha d’ensenyar això també.

L’expressió artística està molt oblidada i s’ha de reforçar moltíssim.

Podries descriure el procés creatiu del cartell?

M’agradava molt la idea al mateix temps que poder col·laborar amb vosaltres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i el tema ‘Educar en temps de revoltes‘ em va encaixar a la perfecció, potser és per això que estic aquí.

El primer que faig és fer uns quants esbossos en el meu bloc (sempre vaig amb un bloc de dibuix). Vaig dibuixant amb llapis de colors i amb un noiet petit a prop meu aguantat un esprai. A partir d’aquí, vaig fer l’esbós. M’agrada molt també el fet que es vegi la part de sota, com si estigués flotant i donés a entendre que la imaginació és desbordant.

Després busco colors que encaixin. Dintre del graffiti hi ha moltes branques, i el que està clar és que jo vinc del disseny gràfic i el cartellisme és l’expressió màxima. En fer el cartell d‘Educar en temps de revoltes’ per mi era important que quedés molt clar el que està expressant: el nen amb l’esprai vermell preguntant-se quin futur els deixem penso que és molt significatiu.

Les flors que podem veure en el cartell són un element visual recurrent en la teva obra, formen part de la teva marca artística. Quin significat tenen per tu i, per consegüent, quina és la seva força en el cartell?

És una part reivindicativa de qualsevol nen de ciutat que el que vol és veure arbres i més vegetació a la ciutat. Potser és la part que sempre estic reivindicant. M’agradaria ser jardiner i plantar arbres, però com que sóc graffiter, l’únic que puc fer és dibuixar-los. Per tant, allà on vaig sempre intento deixar una planta o una floreta.

Veig nens que van creixent sense haver dibuixat mai en la seva vida amb una mica de coherència.

Com a artista que, com hem pogut saber, fa una gran tasca en l’àmbit educatiu, què pots dir de l’escola del nostre país? És a dir, quins punts ressaltaries com a forts i quins com a febles?

El professorat que conec, el que tinc al voltant meu, és increïble. I les ganes que tenen d’innovar i fer coses noves són fantàstiques. Amb els medis que se’ls està donant i tot en contra, segueixen lluitant perquè creuen en els infants. Alhora penso que una cosa que s’ha de reforçar moltíssim, alhora que donar-los suport al màxim, és la part del dibuix.

Veig nens que van creixent sense haver dibuixat mai en la seva vida amb una mica de coherència. Quan jo anava a l’escola estava molt més reforçat que ara, quan l’art està molt més de banda que una altra cosa. És molt més important que es formin per guanyar diners i treballar en una empresa ben gran, que no que tinguin una cultura visual una mica més interessant. S’ha de remarcar una mica més això.

 

Relacionats

Associa't!
Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!