L’escola té un paper important com a espai per al desenvolupament de la identitat de gènere. Els centres educatius que no treballen d’acord amb conceptes de consciència de gènere contribueixen al desenvolupament primerenc d’estereotips en lloc d’acompanyar els nens i les nenes en la descoberta de mons diversos. Claudia Wallner planteja un seguit de suggeriments sobre com la diversitat de gènere pot trobar el seu lloc en la quotidianitat. El plaer dels diversos espais d’experiència Al revés del que s’ha pensat durant dècades, l’escola juga un paper important en el desenvolupament de la identitat de gènere de les nenes i els nens i és un espai en què el gènere hi és present de moltes maneres1. D’entrada, en el fet que el nombre de dones que formen part del personal és superior, seguit del fet que el contacte de les mares és molt més sovintejat que el dels pares, i també en la disposició de les estances i les joguines –per exemple, si hi ha un racó de construccions i un racó de nines, o si la capsa de roba està situada prop de la cuineta–, i continua en el contacte entre els educadors i les famílies i els infants, així com entre els nens i les nenes entre ells. Fins i tot en edats tan primerenques com els tres o quatre anys, els infants es corregeixen entre ells: “Aquest vestit és de nena”, “Els nens no juguen a nines”, “Les nenes no poden jugar a futbol” o “A les nenes els agrada la purpurina” són frases que se senten sovint. Però les atribucions i el feedback relatius al gènere també provenen dels mestres. No vol dir només comentaris obvis com “Portes un vestit molt bonic, avui” o “Que fort que t’has fet”. Aquests són comentaris del dia a dia que semblen força habituals, però que dirigeixen les nenes i els nens cap a uns gèneres socials. Altres comentaris majoritàriament inconscients com “Els nens també poden netejar les taules” o “És molt sorollosa per ser una nena” són com a mínim igual d’efectius. D’una banda, tots dos tipus de feedback transgredeixen les atribucions clàssiques de rol de gènere, perquè es diu als nens que netegin i es permet a les nenes fer enrenou, però alhora contenen el missatge que no és la conducta “normal” que els correspon segons el seu gènere. Els missatges relacionats amb el gènere penetren les escoles en tots els nivells i hi són presents constantment. És interessant que aquest fenomen no és percebut o és negat per part de molts educadors: “Tractem tots els infants de la mateixa manera o individualment”, diuen sovint com a argument que no hi ha assignacions relatives al gènere. També es diu sovint que els espais i les joguines són “neutres” i que no s’envia cap missatge relatiu al gènere, o que “tots els infants poden jugar a qualsevol lloc i amb qualsevol cosa”, i que, per tant, el que fan és l’opció lliure de l’infant i no ve assignat pels mestres. No es tracta, però, d’assenyalar responsabilitats o d’atribuir una manca de competència als educadors. El camí cap l’equitat de gènere és essencial! És precisament aquesta no percepció el que forma part del fenomen de l’(auto)socialització referent al gènere. Els exemples només palesen que les qüestions de gènere afecten i impregnen en primer lloc l’escola en general i en segon lloc afecten les accions i les activitats diàries i són, per tant, molt efectives. El resultat: els centres educatius que no treballen segons conceptes amb consciència de gènere contribueixen a l’estereotip de gènere entre les nenes i els nens en lloc de donar-los suport i acompanyar-los en la seva descoberta de la diversitat de mons. I això és un problema pedagògic i educatiu a més de sociopolític, perquè el servei per al benestar de l’infant i el jove té el mandat de donar suport als nens i les nenes de manera que es desenvolupin com a personalitats autònomes i socialment competents, evitant desavantatges, sobretot relacionades amb el gener (seccions 1, paràgrafs 1 i 9, Clàusula 3 del Book VIII of the Social Code). Així, no depèn del projecte educatiu o de la direcció de cada centre que la seva tasca es faci d’una manera sensible al gènere, sinó que és un mandat professional i legal per a totes les escoles. En aquest sentit, és necessari avançar cap a centres sensibles al gènere i és responsabilitat dels consells que vetllen pel benestar de la joventut, dels serveis i de les direccions. Amb tot, aquesta “necessitat” comporta també força avantatges i alleujament als centres, sobretot, als infants que hi assisteixen: els nens i les nenes es barregen més i juguen més entre ells, hi ha més diversitat tant pel que fa a l’ús i ocupació dels espais com en el del joc dels infants. Els mestres obtenen per una banda més diversió i satisfacció, perquè les nenes i els nens poden gaudir la vida plenament, i de l’altra, més qualitat en la seva tasca.  L’escola sensible al gènere suposa un procés conceptual de reestructuració de la vida quotidiana. Alguns instruments importants per a això són la presa de consciència, la formació, el desenvolupament conceptual i el redisseny de l’oferta de joc. A continuació es presenten exemples concrets d’aquests passos que poden ajudar a seguir aquesta via. Conscienciar els mestres Els exercicis per conscienciar sobre el gènere ofereixen als mestres un espai per reflexionar sobre les seves experiències personals amb imatges del gènere i la seva pròpia integració en relacions del gènere. Els temes són les pròpies experiències de socialització relacionades amb el gènere i les idees resultants i les imatges inconscients (no només) com ara categoritzacions que determinen els nostres pensaments i accions: què considerem “femení” i què “masculí”?

L’escola sensible al gènere suposa un procés conceptual de reestructuració de la vida quotidiana

Un petit experiment: A YouTube hi ha un breu anunci en què Darth Vader2 fa el paper protagonista (a YouTube busqueu “The Force: Volkswagen Commercial” o seguiu aquest link: https://www.youtube.com/watch?v=R55e-uHQna0). Mireu primer l’anunci i després continueu la lectura. Després de gaudir de l’anunci, feu-vos aquesta pregunta: he vist un nen disfressat o una nena, o no he pensat en el gènere de la criatura de la disfressa? I què ha influït perquè pensés/sentís una cosa o l’altra? He vist l’habitació rosa i com encaixa això en la meva suposició? Petits exercicis com aquest ens ajuden a reconèixer quines imatges de gènere conformen inconscientment les nostres accions: Si he vist un nen, aleshores he ignorat la “típic habitació de nena” i potser he imaginat una germana perquè per a mi l’autorepresentació de Darth Vader conté tants atributs de masculinitat que en la meva imaginació no és possible que sigui una nena. Si he vist una nena, aleshores potser forma part del meu sistema de valors l’associació de ser una nena amb conquerir el món, domesticar animals i objectes i la llibertat. Si no he establert cap vincle de gènere en absolut, aleshores pot ser que les conductes que s’ofereixen no formin part dels meus conceptes de gènere. Aprendre a observar-se un mateix en situacions quotidianes com aquesta és una habilitat essencial alhora de despertar la pròpia consciència mitjançant l’autoreflexió. Prendre consciència sobre les pròpies experiències de socialització pot succeir, per exemple, mitjançant preguntes clau que els mestres intercanvien en converses per parelles3:

• Quina mena de nena/nen vas ser?
• Hi havia situacions en què t’agradava ser nena/nen?
• Vas tenir algun avantatge o desavantatge pel fet de ser nena/nen?
• Per a tu era important ser nena/nen?
• Durant la teva infantesa i joventut, se’t cridava l’atenció sobre expectatives de com hauries de comportar-te com a nena o nen?
• T’hauria agradat haver pertanyut al sexe oposat (encara que només fos un moment)?
• Se’t va prohibir fer alguna cosa perquè eres una nena/nen?
• A què t’agradava jugar i amb qui?

Preguntes per a l’avaluació:

• Hi ha similituds en les experiències biogràfiques?
• Quines diferències s’han evidenciat?
• Quines sorpreses o descobertes han sorgit?

Autopercepcions de les  nenes i els nens La següent pregunta sobre la manera de ser d’una escola sensible al gènere és: Com veu l’adult les nenes i els nens? Què veu? Veu tot el ventall d’interessos i d’anhels infantils per tot el que és nou? O potser les seves pròpies percepcions i imatges de gènere ja estan filtrant de manera inconscient les indagacions dels infants que no encaixen? L’estudi conjunt de Holger Brandes, Markus Andrä, Wenke Röseler i Petra Schneider-Andrich4, publicat el 2014, ofereix visions molt informatives dels propis angles morts. L’estudi mostra, entre altres coses, que sovint són els adults els qui empenyen els infants cap a conductes de gènere estereotipades, però quan miren enrere atribueixen aquestes conductes típiques en el joc a la decisió del mateix infant. En l’avaluació d’una situació de joc, un educador informa que la iniciativa de fer un collaret de perles junts va sortir de la nena. Però l’educador ni tan sols s’havia adonat d’altres suggeriments de manualitats de la nena. Amb tot, els autors de l’estudi conjunt també assenyalen que les nenes i els nens ja inicien la interacció en una manera marcada pel gènere. En aquest sentit, els impulsos de la conducta de gènere venen de les dues bandes en la interacció i es pot assumir una influència mútua. El següent exercici es pot utilitzar per analitzar la pròpia pràctica i per activar les pròpies observacions de les nenes i els nens: Els professionals intercanvien observacions i opinions per parelles. Passats cinc minuts, les parelles canvien de posició. Preguntes possibles són:

• Les nenes i els nens prefereixen jocs o activitats diferents al teu centre?
• Les nenes i els nens expressen certs sentiments com ira, tristesa o alegria de maneres diferents?
• Penses que les nenes i els nens estan satisfets en la mateixa mesura amb les ofertes pedagògiques del centre?
• Els infants rebutgen la participació d’altres infants en un joc amb una referència explícita al seu gènere?
• El tema de “ser nena o nen” és un tema (educatiu) per als infants del teu grup?

Preguntes per a l’avaluació:

• Hi ha hagut similituds en les observacions i les valoracions?
• Quines diferències s’han evidenciat, d’on provenen?
• Quines noves preguntes o noves descobertes han sorgit?

Un bon exercici sobre el tema de la “percepció de nenes i nens” és explicar històries junts utilitzant una foto. Per fer-ho es formen tres grups. Cada grup rep una foto i ha d’inventar espontàniament una història inspirada en la foto. Els participants de cada grup seuen un al costat de l’altre. Cada un pot dir només una frase i després passa la foto a la persona que seu al seu costat. Així, tots junts construeixen una història. Un moderador de l’exercici pren nota de les paraules clau importants de la història. Els tres grups reben fotografies similars, llevat que en un cas la criatura de la foto s’identifica clarament amb una nena (per exemple, http://www.erendung.net/informationen/erbildung-allgemein/ erziehungsstile.html), en un altre amb un nen (exemple: http://de.123rf.com/photo_7513853_portrait-von- ein-kind-im-wald-an-ein-baum-lehnt.html) i en un altre neutre (exemple: http: //www.zeit.de/2011/49/L-SM-Louv). S’expliquen les tres històries una rere l’altre i després es llegeixen en veu alta les paraules clau. La major part de les vegades resulta que les històries desenvolupen trets clars típics del gènere: de nenes que tenen por i criden les seves mares, o nens que protegeixen, corren o cacen –i sorprenentment pocs estereotips de gènere en la història de la criatura que no és recognoscible com a nena o nen. Així, els equips de mestres poden reflexionar junts sobre quines imatges ocultes, inconscients de gènere arrosseguen i fins a quin punt això influeix en la seva percepció de les nenes i els nens. Aprendre sobre les imatges de gènere de les nenes i els nens Un exemple pràctic per al treball amb infants sobre les seves imatges de les nenes i els nens és un mètode del llibre pràctic Gender Loops (Krable / Cremers, 2008): “L’extraterrestre Mox interroga les nenes i els nens”. Els infants són entrevistats utilitzat el titella Mox, que ve d’un altre planeta i és la primera vegada que visita la Terra. En Mox pregunta si és cert que a la Terra hi ha nenes i nens i com es poden reconèixer. Les preguntes poden ser:

• És possible distingir si un infant és una nena o un nen?
• Hi ha alguna cosa que a les nenes/els nens no els està permès dur?
• Hi ha alguna cosa que a les nenes/els nens no els agradi/els agradi jugar?
• Hi ha alguna cosa que els agradi fer o jugar tant a les nenes com als nens?
• Hi ha alguna cosa que les nenes facin millor que els nens?
• Hi ha alguna cosa que els nens facin millor que les nenes?
• Hi ha alguna cosa en què nenes i nens siguin igual de bons?

Aquestes i altres preguntes similars animen els infants a compartir les seves idees, a establir converses entre ells i a desafiar els estereotips de gènere, i ofereixen informació important als educadors sobre les imatges mentals dels infants.

Així, els equips de mestres poden reflexionar junts sobre quines imatges ocultes, inconscients de gènere arrosseguen i fins a quin punt això influeix en la seva percepció de les nenes i els nens.

Joguines, racons de joc i altres La disposició de les ofertes de joc i la selecció de joguines són factors essencials pel que fa a la força i claredat amb que s’envien missatges de gènere als infants sense que ells ho demanin. Racons separats per a nines i jocs de construcció envien missatges de nena-nen no només pel que fa al color, sinó simplement perquè es proposen de manera separada. Les capses de roba sovint contenen disfresses de producció comercial, que també envien senyals clars: vestits de princesa i de pirata deixen poc espai als infants per a l’ambigüitat. La indústria cada vegada produeix joguines menys ambigües mitjançant els colors i missatges clars: l’ou sorpresa especialment per a nenes o “Heart Lake City” de Lego, també “només per a nenes” són dos exemples de joguines que fa uns anys eren unisex però que ara s’ofereixen clarament separats per gènere i envien missatges de gènere tradicionals i clars. En els “ous per a nena” és més probable trobar-hi follets que els jocs de construcció que es troben en l’ou sorpresa habitual, i al “Heart Lake City” les nines de Lego (només hi viuen nenes) són més primes del que és habitual, i la vida a la ciutat consisteix en consum i diversió. Així és com les nenes de seguida aprenen el que se n’espera. Òbviament, trobem fenòmens similars pel que fa als nens: Lego i Playmobil plantegen entorns de treball masculins, i a més, és important ser un “tipus dur” o un “monstre perillós”. La majoria de joguines actuals, així com les pel·lícules i els llibres infantils, assenyalen el camí cap a mons estrictament separats per gènere. Els centres educatius, en què el joc és el centre de l’activitat dels infants, haurien doncs d’investigar amb molta atenció la manera com promouen o no estereotips de gènere mitjançant la disposició de les àrees de joc i el ventall de joguines. Què es pot fer per evitar caure en la trampa de gènere també en aquest entorn? Els equips de mestres poden valorar de manera crítica les seves instal·lacions i la seva oferta de joc (jocs i joguines) i preguntar-se el següent:

• Tenim un racó de construcció i de nines. Cas que sí, per què?
• Les diferents ofertes empenyen a la separació de les nenes i els nens en el joc?
• Quines joguines tenim que no enviïn un missatge de gènere clar, i quina proporció constitueixen del ventall total de jocs?
• Com són les imatges de gènere dels àlbums il·lustrats i dels jocs?
• On hi ha espai dins del centre per al joc obert i com l’utilitzen les nenes i els nens?

Preguntes per a l’avaluació:

• Hi ha similituds en les observacions i les valoracions?
• Quines diferències s’han evidenciat, i d’on provenen?
• Quines preguntes noves s’han generat o quines descobertes han sorgit?

Bàsicament, hi ha tres maneres d’abordar la qüestió de les joguines amb determinació de gènere per tal que els infants no rebin constantment missatges de gènere:

• Reducció de joguines, llibres, etc. Com menys joguines omplin l’estança del grup, més espai tindran els infants, en un doble sentit, per al joc lliure i imaginatiu, i es produiran menys conductes i atribucions relacionades amb el gènere. Així, doncs, feu una bona neteja!
• Reorganització de les joguines més enllà dels racons de construcció i de nines. Per exemple, els educadors del centre infantil de Brunhildengasse, a Viena, han organitzat totes les joguines en petits contenidors amb rodes que estan a l’abast de tots els infants a la sala i estan classificats per tipus de joguina. Al centre, hi ha zones de joc marcades amb catifes monocromes. Quan els infants arriben al matí, agafen diferents contenidors per jugar, van plegats a les zones de joc i les nines es barregen en el joc amb els Legos i els cotxes, ninos de peluix o granges; i, al mateix temps, les nenes es barregen amb els nens en el joc (Departament de Dones de la Ciutat de Viena, 2003).
• Una selecció conscient només d’aquells jocs que no estan determinats pel gènere, que desafien els estereotips de gènere o ofereixen diversitat: un exemple (tot i que no perfecte) d’això és la “Princess Machine”, que està adreçada a les nenes i que incorpora mons roses, però que ofereix un ventall de joc creatiu per a les nenes que normalment està reservat a les joguines per a nens. Una petita filmació de YouTube mostra com funciona: https://www.youtube.com/watch?v=IIGyVa5Xftw, o simplement escriviu “Princess Machine” com a cerca a YouTube.

El gènere com a part del concepte de l’atenció de dia Un aspecte indispensable quan tractem la qüestió del gènere és vincular-los amb objectius relacionats amb el gènere. Això aporta transparència per a les famílies, però també a nous col·legues, i els equips acorden una política comuna que té el suport del proveïdor com a concepte. Els centres infantils, que a Hessisch Oldendorf s’agrupen en l’àrea sud de Weser, van desenvolupar aquest concepte com a part d’una sèrie de formacions sobre gènere dins el programa: “Més homes als centres infantils” a finals del 2013, que presentem aquí com a exemple:

1. Les nenes i els nens tenen les mateixes oportunitats d’accés al espais, els materials i les propostes de joc. 
2. Els nens i les nenes reben la mateixa atenció per part de l’adult.
3. Les nenes i els nens són tractats iguals en les qüestions pràctiques i les situacions quotidianes. 
4. Les diferències entre els nens i les nenes es perceben en la seva individualitat.

El gènere com a part del concepte de l’atenció de dia

Gènere significa diferències i similituds. El desenvolupament de la identitat de cadascú comporta relacionar-se amb el propi gènere. Ningú hauria de ser influït pel gènere en la seva curiositat per explorar l’entorn.  Els diversos models de vida –conèixer-los i acceptar-los– són la manera de trencar amb les assignacions de rols.  Reflexionar sobre la pròpia actitud i experiència pel que fa al gènere. En cada família hi ha una distribució de rols diferent, i s’ha de prendre seriosament. Font: Concepte no publicat dels centres infantils “Südweser”. Hessisch Ohlendorf (2013) L’escola sensible al gènere és un procés de reestructuració El treball sensible al gènere no és un nou projecte especial, sinó més aviat un procés de canvi de percepció, de creació de consciència i de canviar les pròpies postures i actituds. Això dona lloc a reflexions sobre el disseny dels espais, les propostes de jocs i els esdeveniments. En aquest sentit, la sensibilitat sobre el gènere és una tasca de gestió que caldria dominar en col·laboració amb l’equip educatiu. Si té èxit, els infants poden desenvolupar-se d’acord amb les seves inclinacions i interessos sense haver de doblegar-se sota la pressió de les imatges i les expectatives de gènere. Un objectiu que sempre és positiu, per als infants, per als professionals i per a les famílies. La vida quotidiana serà més acolorida i diversa perquè els jocs i les joguines es barregen més i es creen nous jocs i ocasions de joc: les nines poden conduir utilitaris i transformar-se de bebès a conductores d’excavadora. Els nens juguen a més jocs de rol, cosa que, per exemple, promou la seva imaginació i habilitats lingüístiques si no es limiten a històries sobre famílies i princeses i a la capsa de la roba es disposa del material adequat. Les nenes i els nens no se separen tant en grups de gènere si s’anima al joc conjunt, i poden aprendre els uns dels altres i ampliar les seves imatges de gènere. Els educadors arriben a conèixer els infants fins i tot millor en tots els seus interessos diversos i poden també enriquir el seu propi joc i el seu repertori de suport. I les famílies poden estar segures que les seves filles i fills seran vistos i animats en totes les seves facetes. Aquesta orientació i reflexió pedagògica del gènere també promou generalment una visió diferenciada dels infants i de les seves fortaleses i limitacions. Aquells que s’han sensibilitzat i format per notar també els costats dels infants que no representen conductes típiques de gènere poden també sensibilitzar-se més fàcilment respecte d’altres diferències i revisar les seves pròpies imatges, per exemple, de nens de famílies immigrants o nenes d’entorns pobres. Un bon concepte de gènere suposa sempre una introducció a conceptes de consciència de la diversitat i, en aquest sentit, representa més que “simplement” donar suport a les nenes i els nens.  Claudia Wallner és conferenciant i autora especialitzada en treball de nenes, polítiques de nenes i dones, educació sensible al gènere i relacions de gènere. Contacte: www.claudia-wallner.de Extret amb el permís de Koordination Männer in Kitas (2014): Geschlechtersensibel pädagogisch arbeiten in Kindertagesstätten. Forschungsergebnisse und Praxisempfehlungen [Treball amb sensibilitat de gènere en els centres infantils. Resultats de la recerca i recomanacions per a la pràctica, S.11-20. Via https://mika.koordination-maennerinkitas.de Notes:  1. Durant dècades, el treball amb les nenes i els nens pràcticament no s’ha plantejat qüestions de gènere en la primera infància, i la recerca i les reflexions sobre la pràctica no comencen fins als anys 2000, llevat d’alguna excepció (en concret, les publicacions de Martin Verlinden als anys 1990). 2. Personatge central de les pel·lícules d’“Star Wars”, que està en el costat fosc (dolent) de la força. 3. Michael Drogand-Strud i l’autora utilitzen els exercicis següents en cursos de formació per a professionals de la primera infància. Alguns es descriuen també en aquest article: Drogand-Strud M./Wallner C. (2013): “Geschlechtersensible Ansätze für Mädchen und Jungen in den Kitas” [Perspectives amb sensibilitat de gènere per a nenes i nens als centres infantils]. A: Kita aktuell 11/2013. Via https://claudia-wallner.de 4. Els primers resultats de l’estudi es van publicar online el 2013: https://www.erzieherin.de/maenner-in-kitas-was-machen-sie-anders.html   Bibliografia Frauenbüro der Stadt Wien (2003): Geschlechtssensible Pädagogik im Kindergarten. Projektbericht aus dem Kindertagesheim fun & care Brunhildengasse [Pedagogia amb sensibilitat de gènere a les escoles infantils. Informe del projecte del centre d’atenció i de lleure de dia Brunhildegasse]. Viena Krabel, Jens/Cremers, Michael (Hrsg.) (2008): Gender Loops. Praxisbuch für eine geschlechterbewusste und -gerechte Kindertageseinrichtung [Gender Loops. Manual pràctic per a un servei d’atenció de dia amb consciència i equitat de gènere]. Berlín