Materialitzar la consecució de la meta no ha de ser l’únic i principal objectiu. A l’escola, com a la vida, no és tan important on i com de ràpid arribem, sinó valorar sobretot el procés i el camí recorregut. Caminant a poc a poc s’arriba lent, a través d’un procés pensat, viscut, sentit i amb solidesa. Perquè arribar més de pressa no significa arribar millor. No és temps de la infància... Quan adaptem sense adequar diversos processos i ritmes a la rigidesa inerta de l’avenç temporal. Quan amplifiquem diferències i excloem diversitats. Quan oblidem què estem fent, per a què i qui ho fem. Quan només donem sentit a la meta i el producte. Quan som consumidors d’acci­ons i propostes. Quan som seguidors de modes. Quan oblidem el temps propi de la infància i els seus ritmes i processos d’aprenentatge diversos. Quan el rellotge marca la jornada, sense aturar-nos en els ritus, rituals i rutines que haurien de marcar «el temps de l’escola». Quan donem protagonisme al demà, sense aturar-nos en l’aquí i l’ara. Infants que desterren el joc preocupantment aviat, afectats per la voràgine de l’acceleració. Els fem caure en les presses, en immediatesa per arribar sempre a destemps. Aturem el rellotge per viure en un altre temps i amb un altre temps. Cal certa lentitud perquè tot es posi i reposi. Perdem el sentit i les referències. Necessitem suport, desacceleració i propòsit. Hem de tornar a teixir moments des d’accions quotidianes, lluny de tot allò encotilladament marcat i pautat, sense maniobra de desig, de propostes internes que promouen l’acció. Prenguem distància de la programació homogeneïtzadora. Necessitem propostes que acullin l’imprevisible, ressignificar el cadascú al seu ritme, deixant marge per a l’espontaneïtat i els interessos propis. Rescatem el valor del quotidià, en el pensar, sentir i fer per a la vida, des d’allò més mundà a allò més valuós. I, aleshores? Cap a on anem? Quin temps volem? Un temps de qualitat i calidesa, un temps de vida, un temps intern, compassat amb la motivació, amb processos i trànsits. Amb esperes i desitjos. Amb esperances de desacceleració. Un temps per viure lentament, que les coses durin el que hagin de durar. Un temps amb sentit. Un temps sentit. Deixem a la infància el seu temps, temps propi, temps amb l’altre, temps de silenci, temps amb durada, temps en calma, temps al temps, i tot amb temps. Tot al seu temps. Cristina Salamanca krissalamanca@gmail.com   Bibliografia Diez Pérez, S.: «Un sorbo delicioso», Infancia: educar de 0 a 6 años, núm. 152, 2015 (pàg. 25-27). Sargatal Danés, E.: «Aquí y ahora. La vida cotidiana en un contexto de espera», Infància, núm. 188, 2021 (pàg. 8-13). Sargatal Danés, E., i P. Sobrer­roca: «Kairós i Chronos. A la recerca de l'equilibri», Infància, núm 243, 2021 (pàg. 8-12).