Editorial. Carla Rinaldi El dimecres 16 d’abril vam saber de la mort de Carla Rinaldi. Aquesta trista notícia ha deixat consternada tota la comunitat que treballa amb els infants més petits. Una consternació que ens deixa unes sensacions molt semblants a les que vam tenir davant la mort de Marta Mata o d’Irene Balaguer. I és que Carla Rinaldi era una de les referents més importants en l’educació del 0-6 a escala mundial. Revista Infància Referents. Els temps i els dies de Loris Malaguzzi (1920-1994) Amb motiu del centenari del seu naixement, la Biblioteca de l’A. M. Rosa Sensat va elaborar un recull bibliogràfic dedicat a Loris Mala­guzzi. A la presentació d’aquest document s’hi apunta que la idea bàsica de la seva pedagogia «parteix de la creença que educar significa optimisme, sorgit de la convicció profunda de les potencialitats i la creativitat de l’ésser humà, que en el cas dels infants són il·limitades i que des de l’esco­la s’han de potenciar al màxim». Revista Infància Educar de 0 a 6 anys. Afavorir l’educació i el pensament crítics a la primera infància en el marc d’una pedagogia desobedient En el món que habitem, on s’estén la mentida, la crispació, la manipulació informativa i els fets alternatius, l’escola pot ser un lloc de resistència. Un espai en el qual, a partir de desenvolupar l’educació i el pensament crítics, s’activin habilitats i disposicions que serveixin de contrapunt a un pensament que pretén instal·lar-nos en una posició de submissió. Submissió a allò tecnològic, a l’individualisme, a l’extractivisme, a la desigualtat, a la violència sistèmica i al negacionisme. D’aquí la necessitat d’una escola que «motivi i capaciti per reflexionar críticament, convertir-se en agents del canvi i protagonistes del seu propi futur» (unesco, 2024). Tasca que pot començar des de la primera infància. Revista Infància Experiències. Quan la A i la Z es troben Una experiència d’aprenentatge servei És difícil trobar espais públics on la primera infància (de 0 a 3 anys) pugui exercir el dret a ser sense que se’n vulgui alterar seva essència. Sovint són oblidats en el disseny d’espais i activitats culturals i d’oci, no es tenen en compte les seves necessitats específiques. Quan s’atenen aquestes necessitats, s’acostuma a fer de forma segregada, oferint-los propostes exclusives per a ells i les seves famílies, que els acompanyen o supervisen, cosa que els situa en espais on les seves interaccions amb altres membres de la societat queden limitades. Bet Soldevila Experiències. Gràcies! O la importància de no esquerdar el joc dels infants Construir forma part de la vida. A poc a poc anem assentant els fonaments de qui som per anar modelant una manera de ser, de fer, de pensar i de sentir. Eva Sargatal Bones pensades. Els núvols i la lluna dansen al compàs del vent En Loay ha descobert la lluna al cel. Fa molt de vent, però és prou tebi, per ser una tarda del mes de gener. La seva alegria per aquesta descoberta és contagiosa i, en pocs minuts, tots, infants i adults, quedem fascinats: els núvols es mouen molt de pressa, cobreixen i descobreixen la lluna, creen la sensació que aquesta es mou i que ho fa a una velocitat vertiginosa. I cantem la cançó de la lluna. Àngela Bosch Experiències. Socialització primerenca, un món per descobrir Arran dels canvis socials i, més concretament, dels associats als models familiars de les últimes dècades, l’escolarització primerenca ha esdevingut habitual, alhora que important, en el nostre dia a dia. Inge Axpe, Haizea Belza, Gorka Elordui, Nuria Galende, Ane Gurrutxaga, Elena Herrán, Jone Sagastui, Ana Zamakona Experiències. Més enllà de les paraules Sovint els moments més espontanis i aparentment invisibles a la mirada de l’adult que acompanya els infants en el seu dia a dia són els que doten d’importància i sentit els aprenentatges que tenen lloc a l’escola. Uns aprenentatges que van acompanyats, inevitablement, d’una habilitat tan innata, vital i humana com és la comunicació. Natàlia Catalan Fent equip. Si el segle XX va ser el segle de les grans mestres, el XXI ha de ser el dels grans equips de mestres Maria Montessori, Rosa Sensat, Emmi Pikler, Elinor Goldshmied… Més endavant i més a prop nostre, Marta Mata, Loris Malaguzzi, M. Antònia Canals, Irene Bala­guer… Entre molts altres, fan una llista de mestres que, per a les persones que treballem al 0-6, són segur entre els nostres referents. Van ser mestres que van tenir un paper destacat i que van fer de la seva experiència una proposta teòrica que els ha acabat convertint en mestres referents del segle xx. David Altimir L’entrevista. Conversa amb Maite Pujol «En el treball per projectes cal situar-se en un procés de recerca constant» Mestra d’educació infantil i doctora en Peda­gogia, Maite Pujol compta amb una llarga trajectòria a l’escola pública, concretament a l’educació infantil on, juntament amb infants i mestres, ha fet un extens recorregut basat en la recerca, amb el treball per projectes com a fil conductor i contenidor de les experiències. Eva Sargatal Infant i salut. Inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials Arantxa Molina Poesia. Projectes i poesia El treball per projectes és una metodologia que aboca els infants a observar, investigar, descobrir i aprendre de manera autònoma, tot integrant diferents àrees d’aprenentatge. Maribel Alarcón, Glòria Bordons Llibres i projectes. El llibre, la clau en la recerca i la investigació i vuit llibres per explorar En oferir un llibre a un infant s’encén una guspira que provocarà una allau de preguntes. La seva ment començarà a descobrir, a treballar, a relacionar, a associar i… es farà la màgia! Elisabet González ESCOLA D’ESTIU 60 ANYS DEMPEUS! TEMA GENERAL POLÍTICA I ESCOLA, MÉS ENLLÀ DE L’ENSENYAMENT Aquest és el títol que emmarca el tema general d’enguany. Entenem l’escola d’estiu com un espai de formació que va més enllà d’aprendre temes concrets, suposa un retrobament d’idees, de maneres de fer, de reivindicacions, de suport i de construcció conjunta. El tema general circula al llarg de les dues setmanes de formació, obrint debat davant temes que han estat presents al llarg de l’any i necessiten ser tractats. Quan diem «més enllà de l’ensenyament», queda clar que deixem entreveure un posicionament polític. Tots sabem que viure en comunitat, com fem a les escoles, suposa prendre partit en moltes qüestions: l’organització dels espais, la presència o no de la participació, la tria del que ensenyem, la metodologia que utilitzem i, sobretot, què censurem i què aprovem. Totes aquestes decisions ens situen en un lloc on una determinada ideologia s’acomoda. Darrerament, no deixem de sentir la paraula «ensenyament». El debat educatiu se centra en el que això significa, cosa que empobreix tot el que passa a l’escola, que queda limitada a un centre on s’aprenen exclusivament continguts i es deixa de banda tota una xarxa de relacions i identitats que són d’una importància vital per aprendre a trobar un lloc de confiança a la vida. Cansats de tanta pobresa educativa, reivindiquem parlar-ne, perquè fer-ho és del tot necessari; si no ho fem, hi haurà algú que parlarà en el nostre nom i possiblement prendrà unes decisions que no respecten i no ajuden a alimentar un bé comú que cada vegada és més escàs. Hem preparat sis diàlegs que toquen temes controvertits: ciutadania i drets, pobresa educativa, progrés i retrocés, rigor i professionalitat, compromís i esforç, diversitat social i immigració. Sis diàlegs, que en alguns casos fem amb persones que pensen diferent, i una reflexió entorn de tot allò que ens precedeix: dempeus a les espatlles del gegant. Parlem i no deixem que parlin per nosaltres, construïm plegats una política que ajudi l’escola a sortir d’un debat tan superficial que l’empobreix fins al punt que pot arribar a anul·lar-la. Revista Infància