Refugi: estructura o construcció arquitectònica bàsica per protegir persones o animals.
Revista Infància
Referents. Els temps i els dies de Maria Montessori (1870-1952)
Enfront del pensament predominant, que entenia els infants com a individus ignorants, Maria Montessori va posar en evidència la curiositat natural de les criatures, que les empenyia a explorar sense treva per comprendre l’entorn.
Revista Infància
Plana oberta. Només hi ha una bona manera?
Cada escola hauria d’incloure en el seu projecte una proposta d’espais, de materials i de decoració que afavorís i reflectís la seva manera d’entendre l’educació, així com la identitat pròpia.
Sílvia Majoral
Educar de 0 a 6 anys. Territori de la infància: construint nous imaginaris
En línia amb el pensament de Francesco Tonucci, pedagog i il·lustrador italià, parlarem d’un «terreny» de joc molt especial que té un recorregut molt ampli a Catalunya, fent jugar milers d’infants en places, museus i escoles. Un territori que dona protagonisme a la infància, respectant les seves necessitats de joc, expressió, moviment, bellesa. Un terreny de joc que convida a l’exploració, que obre la imaginació, que fomenta la creació, que afavoreix les relacions. Un territori polifacètic que va més enllà dels seus límits, evidenciant el caràcter interdisciplinari d’una proposta que abasta l’arquitectura, la pedagogia, el joc, l’art.
Roberta Genova
Si poguessis imaginar l’escola ideal, com seria? Aquesta va ser la proposta que ens va fer l’Ajuntament de Vilanova de Bellpuig: participar en el projecte arquitectònic de la nova llar d’infants. Que es tingués en compte l’equip educatiu ens obria les portes a somniar… i a fer-ho possible.
Bet Soldevila
Fa uns anys, enmig de la pandèmia, un amic, el poeta Miguel Pérez Alvarado, em va fer arribar un article de l’assagista catalana Rosa Sala Rose, que ens deia que «l’objectiu de tota educació consisteix a no tenir por de romandre assegut en una habitació silenciosa» (a partir d’una cita de Pascal i Montaigne).
Gabriel Arencibia
Bones pensades. Observar i comprendre per poder acompanyar el joc
La nostra escola, el ceip El Castell, pertany a la localitat de Corbera, a la comarca de la Ribera Baixa, província de València. El poble té prop de 3.200 habitants i som una escola d’una línia, l’única del poble, i acollim, per tant, totes les xiquetes i els xiquets de les famílies que han triat l’escola pública.
Carmen Ferrer
Experiències. La seva voluntat, la seva decisió…, la seva autonomia
Des de l’escola volem que els infants desenvolupin el gust per la pròpia autonomia, amb el plaer i la satisfacció que els proporciona, oferint-los suport perquè puguin fer allò que els ve de gust de forma natural i proporcionant-los les condicions necessàries per afavorir el seu desenvolupament.
Cristina Martí, Begoña Jiménez
Experiències. Aprenem a parlar i a llegir amb les orelles
Els contes ben explicats exerceixen de beceroles de la parla, de la llengua escrita. Tot infant hauria de tenir el dret de deixar-se acariciar les orelles per persones benparlants –propietàries d’un doll de paraules riques en matisos, sonoritats, musicalitat, ritme, accents i tons diversos–.
Roser Ros
Fent equip. La inclusió a l’Escola Bressol La Llàntia
Totes les persones som diferents, cadascuna amb les seves capacitats, i és aquesta condició de ser que ens enriqueix i ens fa únics. Reconèixer el valor de la diversitat com un fet natural ens genera la necessitat d’avançar cap a una educació inclusiva de qualitat per a tothom, amb altres maneres d’acollir i acompanyar cadascuna de les individualitats; on tots els infants tinguin l’oportunitat d’interactuar i compartir amb els altres i participar d’experiències d’aprenentatge que afavoreixin el creixement personal des de les seves capacitats.
Equip de l’ebm La Llàntia
L’entrevista. Conversa amb Irene Fernández «L’important és que l’espai per si mateix proposi»
Irene Fernández és una arquitecta i música que, des de 2010, s’ha especialitzat i centra la seva feina en el disseny de projectes i d’espais pedagògics.
Bet Soldevila
Infant i societat. Conrear l’espai educatiu Els infants fan arquitectura
Encara estem discutint els atributs de l’arquitectura moderna? Potser concloure que bastaria simplement de disposar de bones arquitectures per tenir una bona educació? Però què entenem per una bona educació? i per una bona arquitectura?
Clara Eslava, Jorge Raedó
Llibres i arquitectura. Pàgina en construcció… i vuit llibres amb bons fonaments
La primera casa és per a tots la panxa. Quan n’eixim, el fet de respirar, l’abraçada i la paraula ens aniran educant, construint com a persones.
Eva Morell Farrús
Quan de petits ho aprenem tot, ho fem com qui construeix una casa amb fonaments, portes i dissenys de parets pintades. Si en aquest pujar escales i obrir finestres hi fem viure la poesia, fusionem l’art evocatiu de la paraula amb l’espai que ens el provoca.
Glòria Bordons, Eva Morell, transVersant la poesia
Portada i crèdits
El contacte amb l’arquitectura urbana, edificis, monuments, places, carrers, jardins…, és una estratègia més per entendre la realitat, per conèixer-se un mateix i reconèixer-se dins de la comunitat. Els lligams amb l’entorn social i cultural empenyen els infants a la cultura pública i els ajuden a sentir-se’n partícips i còmplices.
Així mateix, l’escola és un espai de vida en el qual cal connectar arquitectura i pedagogia per confrontar i enriquir-nos amb els llenguatges d’ambdues disciplines.
Imatge: Núria Roca Cunill
Text: Maite Pujol
Escola Les Pinediques, Taradell.
