Infància a Europa avui. Rehumanitzar l’Educació. Número 7
Títol
Autor
Editorial. Rehumanitzar l’Educació
El títol d’aquest número d’Infància a Europa avui requereix una explicació que serà més fàcil entendre si us transporto a la redacció de la revista. La redacció no és en la 17a planta d’un gratacel d’una ciutat europea, sinó que es troba entre tots els altres fòrums que troben el seu espai de reunió en línia. Un cop al mes ens asseiem davant la pantalla i debatem sobre els continguts de la revista.
Revista Infància a Europa
Cartografías del juego: una poética de lo humano
Se reconoce la importancia del juego como expresión genuina de la cultura de la infancia. Un patrimonio en riesgo. El objetivo de rentabilidad desarticula los procesos de lo humano, lo que incluye al juego. Bloqueado y suplantado en diferentes aspectos, necesita ser rescatado en el ámbito social y educativo. La escuela se ve como un entorno protector donde jugar es una urgencia pedagógica. Se ofrecen pautas de planificación e intervención desde la escucha y la observación atenta del juego de los niños.
Beatriz Trueba Marcano
Amb ulls d’infant
Les institucions escolars de la nostra època (incloses les escoles bressol) estan organitzades i gestionades per adults. La seva «mirada pedagògica» tendeix inevitablement a prevaldre per damunt de la mirada dels infants. Sentim repetir sovint que l’educació ha de mirar «amb ulls d’infant» i programar “a favor de a infància” (Korczak). Però no és tan simple.
Gianfranco Staccioli
L’educació és un procés de vida
L’educació de la primera infància té molt a aportar al sistema educatiu global. L’escola s’hauria de viure com una mena de llar fora de la llar.
Penny Ritscher
Pràctiques humanitzadores: un temps que requereix temps, dedicació i compromís
A la nostra escola no celebrem el Nadal amb llums i música, amb desitjos i regals. Cada dia de l’any celebrem l’amor, la solidaritat, el respecte pels altres, el coratge de superar reptes, l’autoestima positiva, la connexió entre les persones i entre les persones i la natura. Cantem, expliquem contes, compartim la nostra història, riem (riem molt), i juguem encara més. Descobrim el millor de nosaltres i dels altres. Som especials en les nostres diferències i les nostres similituds.
Selma Damásio , Vera Bispo
Per una educació de l’escolta
Què vol dir “una escola de l’escolta”? Si ho preguntéssim als pares, als alumnes, als docents i als polítics, la majoria segurament respondrien que és “una escola en què els alumnes escolten els docents per aprendre”. Però tenim un problema: aquesta mena d’escola no és funcional. I una altra mena d’escola, basada en l’escolta, és possible.
Francesco Tonucci
Repensar l’educació en la policrisi. L’escola pot tenir-hi un paper?
Unitat de Recerca Thomas Coram, Institut d’Educació UCL, Escola Universitària de Londres
Peter Moss
Deshumanització
Podríem defensar que la deshumanització en l’educació va començar quan el Cristianisme es va convertir en una doctrina rígida. Un dogma. La Reforma, inicialment considerada com una alliberació, de seguida va imposar noves restriccions. Per explorar de quina manera la pedagogia i l’educació es van deshumanitzar i es poden rehumanitzar, primer hem de definir què significa ser humà. Què és la humanització?
Søs Bayer
Poesia, pedagogia jazzística i filosofia pràctica
«Els infants anhelen històries fantàstiques.» Søren Kierkegaard
El 2023, gràcies a una beca Erasmus, va sorgir una col·laboració molt estimulant en què Ida Berendsen i Esben Lindemann, de la Universitat de Ciències Aplicades de Copenhaguen, van participar en un programa d’intercanvi a la Universitat de Pàdua. Van intercanviar experiències didàctiques aplicant perspectives filosòfiques a la formació de mestres. En sessions amb la investigadora Eleonora Zorzi i els seus estudiants, van debatre de quina manera els enfocaments filosòfics poden afavorir les comunitats actuals amb infants. Les Nacions Unides i l’OCDE han assenyalat que la infància institucionalitzada deixa poc espai per al joc i l’espontaneïtat i amenaça el joc lliure dels infants a Europa. Aquest article examina la infància, les formes d’interacció i com els futurs educadors poden aprendre a involucrar-se en les interaccions actuals. Esben Lindemann dibuixa el marc filosòfic, Eleonora Zorzi parla de la improvisació i Ida Berendsen presenta mètodes per a la reflexió didàctica.
Esben Lindemann, Ida Theodora Wolf Berendsen
La infancia en el universo digital. Llenemos los vacíos que pueden deshumanizarla
Este texto tiene su origen en las reflexiones generades con la publicación del libro “El humanismo en tiempos digitales”, en el que sugiero preocuparnos por nuestra condición humana cuando los universos digitales nos conducen a devenir seres humanos en buena parte diferentes. En el libro, al hablar de recuperar la condición humana cuando el mundo digital nos desconcierta, defiendo, entre otras, la tesis de que la inmersión inevitable en una sociedad digital (que no volverá a ser analógica) nos transforma como personas. Después de insistir en que la digitalidad no nos deshumaniza, sino que ya estamos deshumanizados, mi propuesta de reflexión tiene que ver con los cambios. Con descubrir de qué cambios se trata y pensarlos no como una alteración, anomalía o patología sino como nuevas formas de ser persona, preocupándonos por llegar a serlo y por no dejar de serlo.
Jaume Funes
Veure i viure l’escola des d’altres perspectives
Fa uns mesos que visc als Estats Units; participo en un programa d’intercanvi internacional que m’ha portat a fer de mestra en una escola pública de l’estat de Rhode Island. L’experiència és fantàstica; m’està ajudant a conèixer nous projectes i altres maneres de veure, viure i entendre l’escola.
Marta Guzman
Títol
Editorial. Rehumanitzar l’Educació
El títol d’aquest número d’Infància a Europa avui requereix una explicació que serà més fàcil entendre si us transporto a la redacció de la revista. La redacció no és en la 17a planta d’un gratacel d’una ciutat europea, sinó que es troba entre tots els altres fòrums que troben el seu espai de reunió en línia. Un cop al mes ens asseiem davant la pantalla i debatem sobre els continguts de la revista.
Autor
Revista Infància a Europa
Títol
Cartografías del juego: una poética de lo humano
Se reconoce la importancia del juego como expresión genuina de la cultura de la infancia. Un patrimonio en riesgo. El objetivo de rentabilidad desarticula los procesos de lo humano, lo que incluye al juego. Bloqueado y suplantado en diferentes aspectos, necesita ser rescatado en el ámbito social y educativo. La escuela se ve como un entorno protector donde jugar es una urgencia pedagógica. Se ofrecen pautas de planificación e intervención desde la escucha y la observación atenta del juego de los niños.
Autor
Beatriz Trueba Marcano
Títol
Amb ulls d’infant
Les institucions escolars de la nostra època (incloses les escoles bressol) estan organitzades i gestionades per adults. La seva «mirada pedagògica» tendeix inevitablement a prevaldre per damunt de la mirada dels infants. Sentim repetir sovint que l’educació ha de mirar «amb ulls d’infant» i programar “a favor de a infància” (Korczak). Però no és tan simple.
Autor
Gianfranco Staccioli
Títol
L’educació és un procés de vida
L’educació de la primera infància té molt a aportar al sistema educatiu global. L’escola s’hauria de viure com una mena de llar fora de la llar.
Autor
Penny Ritscher
Títol
Pràctiques humanitzadores: un temps que requereix temps, dedicació i compromís
A la nostra escola no celebrem el Nadal amb llums i música, amb desitjos i regals. Cada dia de l’any celebrem l’amor, la solidaritat, el respecte pels altres, el coratge de superar reptes, l’autoestima positiva, la connexió entre les persones i entre les persones i la natura. Cantem, expliquem contes, compartim la nostra història, riem (riem molt), i juguem encara més. Descobrim el millor de nosaltres i dels altres. Som especials en les nostres diferències i les nostres similituds.
Autor
Selma Damásio , Vera Bispo
Títol
Per una educació de l’escolta
Què vol dir “una escola de l’escolta”? Si ho preguntéssim als pares, als alumnes, als docents i als polítics, la majoria segurament respondrien que és “una escola en què els alumnes escolten els docents per aprendre”. Però tenim un problema: aquesta mena d’escola no és funcional. I una altra mena d’escola, basada en l’escolta, és possible.
Autor
Francesco Tonucci
Títol
Repensar l’educació en la policrisi. L’escola pot tenir-hi un paper?
Unitat de Recerca Thomas Coram, Institut d’Educació UCL, Escola Universitària de Londres
Autor
Peter Moss
Títol
Deshumanització
Podríem defensar que la deshumanització en l’educació va començar quan el Cristianisme es va convertir en una doctrina rígida. Un dogma. La Reforma, inicialment considerada com una alliberació, de seguida va imposar noves restriccions. Per explorar de quina manera la pedagogia i l’educació es van deshumanitzar i es poden rehumanitzar, primer hem de definir què significa ser humà. Què és la humanització?
Autor
Søs Bayer
Títol
Poesia, pedagogia jazzística i filosofia pràctica
«Els infants anhelen històries fantàstiques.» Søren Kierkegaard
El 2023, gràcies a una beca Erasmus, va sorgir una col·laboració molt estimulant en què Ida Berendsen i Esben Lindemann, de la Universitat de Ciències Aplicades de Copenhaguen, van participar en un programa d’intercanvi a la Universitat de Pàdua. Van intercanviar experiències didàctiques aplicant perspectives filosòfiques a la formació de mestres. En sessions amb la investigadora Eleonora Zorzi i els seus estudiants, van debatre de quina manera els enfocaments filosòfics poden afavorir les comunitats actuals amb infants. Les Nacions Unides i l’OCDE han assenyalat que la infància institucionalitzada deixa poc espai per al joc i l’espontaneïtat i amenaça el joc lliure dels infants a Europa. Aquest article examina la infància, les formes d’interacció i com els futurs educadors poden aprendre a involucrar-se en les interaccions actuals. Esben Lindemann dibuixa el marc filosòfic, Eleonora Zorzi parla de la improvisació i Ida Berendsen presenta mètodes per a la reflexió didàctica.
Autor
Esben Lindemann, Ida Theodora Wolf Berendsen
Títol
La infancia en el universo digital. Llenemos los vacíos que pueden deshumanizarla
Este texto tiene su origen en las reflexiones generades con la publicación del libro “El humanismo en tiempos digitales”, en el que sugiero preocuparnos por nuestra condición humana cuando los universos digitales nos conducen a devenir seres humanos en buena parte diferentes. En el libro, al hablar de recuperar la condición humana cuando el mundo digital nos desconcierta, defiendo, entre otras, la tesis de que la inmersión inevitable en una sociedad digital (que no volverá a ser analógica) nos transforma como personas. Después de insistir en que la digitalidad no nos deshumaniza, sino que ya estamos deshumanizados, mi propuesta de reflexión tiene que ver con los cambios. Con descubrir de qué cambios se trata y pensarlos no como una alteración, anomalía o patología sino como nuevas formas de ser persona, preocupándonos por llegar a serlo y por no dejar de serlo.
Autor
Jaume Funes
Títol
Veure i viure l’escola des d’altres perspectives
Fa uns mesos que visc als Estats Units; participo en un programa d’intercanvi internacional que m’ha portat a fer de mestra en una escola pública de l’estat de Rhode Island. L’experiència és fantàstica; m’està ajudant a conèixer nous projectes i altres maneres de veure, viure i entendre l’escola.
Autor
Marta Guzman
Títol
Autor
