Aquests darrers mesos els mitjans de comunicació han posat l’altaveu en algunes propostes que s’han fet des de la Conselleria d’Educació. En el marc de les polítiques que s’han anunciat, n’hi ha dues que toquen directament el 0-6: la recuperació del finançament de la Generalitat al 0-3 i la reducció de ràtios progressives a segon cicle d’infantil i a primària. Són dues notícies que convé celebrar i que han estat llargament reivindicades des del nostre col·lectiu. És una música que sona bé, que va en la direcció del que sovint hem demanat també des d’Infància. Però també hem percebut que aquestes notícies han estat rebudes amb una certa desconfiança per part de les persones que estem amb infants petits. Els comentaris a les xarxes socials es debaten entre la satisfacció continguda i la desconfiança reactiva. De motius per malfiar-nos, no ens en falten. Hem estat un dels col·lectius que primer ha patit les conseqüències de les retallades, i ja se sap que gat escaldat d’aigua tèbia fuig. Des del reconeixement a la bona intenció d’aquestes mesures anunciades, volem dir dues coses al nostre conseller. Sobre la recuperació del finançament, conseller, us volem recordar que el dret a tenir una oportunitat d’educació pública comença des del naixement de les persones . Sobre la reducció de ràtios que s’ha anunciat per a 3-6 i primària, n’hi ha prou de recordar igualment que les ràtios màximes del 0-3 de casa nostra tenen unes xifres que gairebé doblen les d’alguns països europeus. En ambdues mesures, qui n’ha quedat al marge, qui ha quedat més oblidat, és l’infant més petit. Per tot això no tenim més remei que acollir aquestes desconfiances, esperant que contribueixin a reconduir aquestes polítiques perquè aquesta bona música no desafini tant.