«Benvolgudes famílies,
A la nostra escola no celebrem el Nadal amb llums i música, amb desitjos i regals. Cada dia de l’any celebrem l’amor, la solidaritat, el respecte pels altres, el coratge de superar reptes, l’autoestima positiva, la connexió entre les persones i entre les persones i la natura. Cantem, expliquem contes, compartim la nostra història, riem (riem molt), i juguem encara més. Descobrim el millor de nosaltres i dels altres. Som especials en les nostres diferències i les nostres similituds.
En un temps en què les guerres, la fam i el canvi climàtic omplen les notícies diàries, volem que sentiu que aquí cada dia intentem ser millors per tal que el món també sigui millor.
Rebeu tot el nostre afecte, gratitud i els millors desitjos d’amor, salut i llibertat de pensament i acció.
Viviu cada dia amb alegria!
Petons.»
Vam enviar aquest escrit a les famílies després de sentir alguns comentaris i preguntes sobre el fet de (no) celebrar el Nadal cristià i tot el seu simbolisme a l’escola. El que ens va empènyer a escriure aquest article va ser la nostra creença profunda en cada una de les paraules d’aquest missatge. El repte de pensar sobre la (re)humanització de l’educació és urgent i necessari, perquè volem creure que el que fa una escola són les persones, grans i petites, que l’habiten diàriament.
Celebrem vint-i-cinc anys d’existència com a associació de desenvolupament local i vint com a escola infantil. En aquest temps, el procés reflexiu, compartir i coconstruït entre l’equip, les famílies i la comunitat ha fet que no deixéssim de valorar les relacions i el paper de cada persona en el col·lectiu escolar. Ha sigut un procés llarg i ple de reptes, però també molt motivador i agraït.
Comprendre millor el lloc de l’altre significa crear un moviment de reflexió/acció que ens pot dur més enllà dels nostres valors, principis i creences. En aquest sentit, el nostre compromís amb la infància ens ha fet repensar les nostres pràctiques i adoptar actituds més respectuoses vers les diferents persones que habiten la nostra escola. Entenent que «comprometre’s és assumir una actitud, és sentir-se responsable, crear un vincle amb algú o amb un projecte» (Moita, 2021, pàg. 18), el nostre compromís és amb l’Associação Tempo de Mudar (Associació Temps de Canviar), respectant el seu origen i la seva història com a associació de desenvolupament local, amb els seus infants, les seves famílies, l’equip, tots els col·laboradors i la comunitat extensa.
En aquest procés de reflexió en equip, ens hem centrat a qüestionar les nostres pràctiques i construir una intencionalitat pedagògica més conscient i cohesiva, basada en la imatge d’un infant fort, competent, capaç, d’un adult reflexiu que l’acompanya en les seves aventures i el reconeixement de l’entorn educatiu com a reflex d’aquesta intencionalitat. Així, entenem l’educació de la primera infància com un dret fonamental i un suport per al desenvolupament de la identitat social, històrica i cultural de l’infant. Perquè aquest suport sigui efectiu, mantenim les portes obertes a la cultura, a la cultura que arriba de mans de les famílies, de la comunitat que ens envolta i de la societat en general. Reconeixem aquest accés a la cultura com un dret de l’infant.
Vam decidir organitzar aquest article llistant un seguit d’idees fonamentals que guien la nostra tasca del dia a dia, descrivint episodis i mostrant i explicant imatges.
L’infant com a protagonista
Adoptar una metodologia participativa i democràtica significa implicar els infants, el personal i les famílies en la planificació de la vida escolar. Així mateix, valorar el joc com a mitjà privilegiat per conèixer i donar sentit al món pressuposa que l’adult garanteix la complementarietat i la continuïtat entre el joc i l’aprenentatge que té lloc en les diferents àrees de contingut. El reconeixement de l’infant com a subjecte i agent del procés educatiu ha de guiar les decisions dels adults que l’acompanyen, i que han de garantir-li el dret a ser escoltat i a participar activament en la seva quotidianitat.
Diversitat de materials, objectes, espais i temps per valorar i garantir el joc
Materials oberts: L’existència de materials oberts a l’estança pretén nodrir la creativitat tan present en els infants. La disposició de les zones adquireix més potencial amb espais joc simbòlic a les quatre cantonades de l’estança. La construcció de tendes i refugis és constant. No es deixa res a l’atzar: els infants s’endinsen en un procés de tria i organització curosa dels materials que els són útils per al seu objectiu. Com a grup, estem compromesos a trobar espai perquè cada persona pugui existir i actuar al centre d’aquest col·lectiu.
A l’aire lliure: Considerar l’espai exterior com un laboratori viu significa garantir que li dediquem el mateix temps i energia que a l’espai interior. Significa sortir, viure experiències interessants i significatives en contacte amb la natura, posar el cos al servei de la descoberta i l’aprenentatge. Hi trobem una paleta de colors, olors, sabors i textures que ens permet desenvolupar plenament la nostra humanitat. Reconèixer el potencial d’aquest espai és un exercici diari per a l’equip, requereix una perspectiva diferent, una altra sensibilitat. Ser a l’aire lliure és més que «l’estona de pati», implica que l’adult reconeix i valora que jugar al carrer és un dret de l’infant, que veu reconegudes les seves necessitats de «seguretat i atracció pel risc, moviment i descans, socialització i autonomia, imitació i creativitat (expressió), ficció i contacte amb la realitat, experimentar noves experiències i actuar sobre les coses» (Neto, 2020, pàg. 185).
Sortir al carrer, el barri com a espai d’aprenentatge: Hem estat pensant en aquest fet de portar els infants dels carrers Hem estat pensant sobre el distanciament de la infància en relació als carrers i han sorgit preguntes que guien la nostra reflexió: com arriben a l’escola els infants?, quins espais coneixen del barri?, amb qui es creuen?, quin ha de ser el nostre paper per tal que els infants comprenguin millor i gaudeixin de l’espai que tenen al voltant de casa i de l’escola?
És un dret fonamental dels infants implicar-se en la seva comunitat des de ben petits i gaudir de tot el que ofereix. Així doncs, hem incentivat diverses sortides, en grups grans i petits, perquè puguin estar al carrer amb persones, amb perills i incidents potencials, tot el que implica ocupar un espai que és de tots.
Les visites a horts comunitaris, parcs, granges educatives, espais verds, comerços locals, places del barri ens han permès fer diverses observacions, mantenir diàlegs i acostar-nos a llocs, valors, sabers i persones de la comunitat.
Hem viscut diferents experiències al carrer: dinar i dormir al parc, jugar al carrer, seguir els desplaçaments dels transports, observar diversos espais (jardins, edificis, altres escoles), comprendre com funcionen els semàfors, identificar llocs coneguts, conèixer animals, observar accions i xerrar amb les persones que ens trobem.
En una de les nostres sortides a Quinta Pedagógica dos Olivais, quan passàvem pel mercat, el Domingos (3 anys i 2 mesos) ens va dir que solia anar-hi amb la seva família al mercat del peix i a la botiga de fruita.
Sortir a conèixer el barri amb els infants és una ocasió preciosa per continuar conservant aquest espai per a la infància als carrers i potenciar les relacions d’empatia i pertinença a un col·lectiu més ampli.
Escola al bosc: Anar al bosc, des de l’escola bressol al parvulari, ha permès que els infants visquin moltes experiències: adquirir l’hàbit de caminar, observar les coses que troben pel camí, construir «rius de fang», ser en l’entorn natural i aprendre a conèixer-lo millor (plantes, arbres, animals), utilitzar altres tipus d’eines o instruments (serres, binocles, lupes), gronxar-se al gronxador de l’arbre, deixar-se caure turó avall, estar en contacte amb moltes sensacions diferents i estimulants. Totes aquestes experiències han permès a infants i adults descobrir amb tot el cos, aprendre a avaluar els riscos i les seves capacitats, desenvolupar diverses habilitats i també seguretat en ells mateixos i autoestima.
En una època de preocupacions ambientals en què es parla de la urgència de tenir cura de la natura, de sostenibilitat, de reciclatge, de reduir i reutilitzar, cal garantir que els infants més petits tenen experiències que els permeten despertar una consciència ambiental i adonar-se de la importància d’aquesta connexió amb l’entorn natural fora de les quatre parets d’una estança.
Figura 4. L’escola al bosc.
Recuperar el lloc del joc en els adults, reconèixer-ne la importància, aventurar-se en aquest temps i espai que s’escapa del previst i s’obre a possibilitats creatives i transformadores de la realitat.
En les sortides al bosc, els infants fan moltes propostes d’explorar l’espai i els elements de la natura.
És un aprenentatge constant i un repte per a nosaltres, els adults, que trobem obstacles i pors en tot el que ens envolta, sigui baixar per un barranc, enfilar-se a un arbre, saltar des de certa altura. Amb els infants volem aprendre a buscar cada gest i moviment, a crear i reinventar idees, punts de vista, formes i significats.
El nostre paper és estar atents i a l’aguait i, en conseqüència, ser més capaços d’observar, d’escoltar i d’interpretar els gestos i les paraules dels infants, i adaptar-hi les nostres accions (feedback). És molt més divertit quan et deixes anar i simplement jugues.
Figura 5. Jugant al bosc.
Respectar el món temporal de cada criatura, la seva manera de fer, d’interactuar i d’atribuir significats, intentar no imposar els ritmes dels adults i de la institució, reconèixer els límits i les possibilitats organitzatives.
Divendres al matí, dia d’anar al bosc. Ens preparàvem per començar el passeig. Li vaig preguntar a en Gabriel (2 anys i 10 mesos) si volia anar en el carretó. Em va mirar i va dir, convençut: «No, no vull». Jo vaig insistir: «Va, puja al carretó!». En Gabriel va repetir: «No, no vull. Vull anar caminant. Ho puc fer!». Aquesta vegada em vaig aturar i vaig escoltar amb atenció el que em deia. En Gabriel va fer tot el camí d’anada i tornada caminant, tranquil·lament, observant, saltant als bassals d’aigua que trobàvem, prenent-se el seu temps.
Escoltar un infant és la millor manera de conèixer-lo, de tenir en compte les seves tries, de saber quan sent que està a punt.
Respectar la individualitat de cada criatura significa abraçar diferents característiques, formes de comunicació, opcions, desitjos, ritmes.
Figura 6. Caminada al bosc.
Figura 7. Dinar compartit.
Aquell dia, l’Henrique (2 anys i 5 mesos) va anar al metge i va dinar més tard. L’Iris, la mare de l’Henrique, es va poder quedar una mica més per gaudir d’aquell moment. La Luísa va voler donar-li la benvinguda, ajudar-lo i fer-li companyia mentre dinava. En Gabriel no tenia son i també s’hi va voler quedar una estona més i xerrar.
Ens agrada molt estar junts, però aquests dies no cal que ho fem tot a la mateixa hora. Els dies són tots diferents i també ho són les necessitats. Per tant, en la mesura del possible, adaptem els moments als diferents ritmes, desitjos i necessitats.
Aquesta actitud requereix comunicació i organització de l’equip de la classe i de la institució, pressuposa una convergència de visió i una gramàtica comuna. Reconeixem l’acollida als infants i les famílies com a fonamentals per establir una relació de confiança i proximitat, essencial per al desenvolupament global de l’infant.
En aquest mateix sentit, valorem la circulació d’infants pels espais escolars, que puguin jugar en altres estances, ajudar infants més petits a l’hora dels àpats o ajudar els adults en tasques institucionals. Implicar les criatures en tota la dinàmica de l’escola significa permetre’ls tenir accés a diferents espais, tasques i persones. És el dret a la participació traduït en accions quotidianes. Més que els infants i els adults de la «meva» estança, volem ser infants i adults dins la comunitat, que ens trobem i compartim bons moments.
Figura 8. L’escola com un tot.
Les famílies com a col·laboradores
A la nostra escola creiem en l’educació des d’una perspectiva sistèmica i ecològica, que defensa que «el desenvolupament humà constitueix un procés dinàmic de relacions amb l’entorn, en què els individus són influïts alhora que també influeixen en l’entorn en què viuen» (OCEPE – Orientacions Curriculars de l’Educació Preescolar, Portugal, 2016). Així, pensem que la relació amb tota la comunitat educativa i de l’entorn és fonamental per desenvolupar tot el nostre potencial.
Invertim cada dia en una relació de proximitat, respecte, implicació, participació i intercanvi amb les famílies, acollint les seves històries i cultures de maneres diverses. Considerar-les elements importants, pel que fa a l’organització del grup, implica acollir, valorar i considerar les seves aportacions, implicar-les des de la concepció, del desenvolupament i l’avaluació de les activitats i les dinàmiques del centre.
Reconeixem com un avantatge la disponibilitat de les famílies de ser presents al llarg del dia, participant en els jocs i les dinàmiques del grup, facilitant relacions i acollint els infants i les famílies en el grup i en la institució mateixa.
Figura 9. Ser-hi, participar, pertànyer.
En Bruno i l’Antonio són dos pares de la nostra escola que, gràcies a la flexibilitat que els permeten les seves professions, poden ser-hi en diferents moments del dia. Tenir-los amb nosaltres és un valor afegit per als seus fills, però també per als altres infants del grup, amb els quals juguen i als quals acompanyen en la seva quotidianitat. Són braços, mans, ulls, faldes… Són una altra perspectiva, uns altres sabers, uns altres sentits.
Un matí, mentre escoltàvem música islandesa a la ràdio de Casa da Música, l’António ens va parlar de les aurores boreals. Encuriosits, vam decidir descobrir-ne més coses i fer un «viatge» per veure-les. Quan ho va saber, en Bruno va proposar fer una sessió amb llums i música per simular un viatge a Islàndia per veure les aurores boreals. Va ser un matí increïble, el punt de partida del nostre projecte Viagens pelo Mundo (Viatges pel món). La seva contribució va ser fonamental per enriquir aquestes propostes.
Tenir les famílies a prop és una decisió conscient, intencionada i molt valorada. Com podem construir un projecte comú amb barreres que ens impedeixen conèixer-nos? Barreres que no ens permeten compartir alegries i neguits, coneixements i preocupacions d’una manera propera, que no ens permeten viure relacions autèntiques? Com podem construir un projecte compartit sense una experiència veritablement democràtica i comunitària?
Viure en una comunitat escolar
La història de l’Associação Tempo de Mudar és una història escrita per moltes mans, mans de persones que pertanyien a aquesta comunitat i s’han unit en un moviment col·lectiu amb un objectiu comú. Acollir les persones de la comunitat, en la seva diversitat i el seu dret a participar, és un principi que continua estant present. Ens caracteritzem per ser una escola «de portes obertes», sense horaris fixos d’entrada per als infants, per a la presència de les famílies i dels nostres col·laboradors.
La proximitat al Centro de Desenvolvimento Comunitário (Centre de Desenvolupament Comunitari, CDC) de la Santa Casa de Misericórdia de Lisboa (SCML) afavoreix una relació d’acostament i amistat que fa anys que dura.
Mantenir i promoure trobades setmanals entre persones grans i els joves del Centre de Desenvolupament Comunitari (CDC) de la Santa Casa de Misericórdia de Lisboa (SCML), com una manera de diversificar i enriquir les relacions dels infants amb altres persones.
Aquesta dinàmica intergeneracional fa anys que té lloc a la nostra institució. El grup d’usuaris del CDC continua sent el mateix, cosa que ens planteja nous reptes. Els nostres col·laboradors del passat en els passejos, les excursions, les festes i les trobades avui ens demanen que anem més a poc a poc, que plantegem les trobades d’una altra manera. Les danses en rotllana són substituïdes per gimnàstica en posició asseguda, les excursions per jocs de taula, i les trobades es traslladen del nostre pati a les sales del centre de dia.
Volem trobar-nos amb les persones per qui sentim afecte, que ens han vist créixer, desplegar les ales i volar. No estem tristos quan pensem en tot el que hem fet, ens alegrem de no donar-nos per vençuts i, més enllà de la condició en què ens trobem, valorem les relacions.
Volem contribuir cada dia perquè l’escola esdevingui un lloc per a les preguntes i els interrogants, per al diàleg i la curiositat, per entreteixir l’emocionalitat i la racionalitat, per a la sensibilitat i el rigor, un lloc perquè siguem més humans en les nostres intencions i accions.
Invertir en la formació i la reflexió de l’equip ha sigut fonamental per traçar aquest camí. No és un procés tancat; és un procés en evolució centrat sempre en l’acció-reflexió-acció. Comprendre per actuar millor és la brúixola que guia tota la nostra feina i promou el nostre desenvolupament professional i humà. Cada any revisitem aquest compromís comú, en moments diferents, per tal que cada persona se senti acompanyada en el seu viatge, aporti el que té al col·lectiu i avanci al seu propi ritme per assolir l’objectiu de respectar i ser a prop dels infants.
«Comencem un nou any.
És el moment d’acollir, de conèixer, de ser.
És un moment que requereix temps, dedicació i compromís.
Un temps que obre portes a una comunitat en construcció i transformació.
On la infància es viu amb tot el cos, desperta els sentits i construeix significats.
On els ulls plens d’admiració dels qui fa poc que han arribat al món i els qui ja fa més temps que l’habiten es troben,
on es produeixen gestos de respecte,
on hi ha lloc per a molts llenguatges.
I on jugar no té nom ni edat ni adreça.
Un camí segur i acompanyat, però ple de reptes i diversitat d’experiències,
on l’encontre amb els altres es reconeix com un valor que suma i ens enriqueix.
Hem fet un camí que traspassa portes endins i enfora i volem continuar així, coneixent un món sense barreres, amb colors, olors i sons,
un món on infants i adults puguin reconèixer el seu paper i exercir la seva ciutadania. Junts!
(Selma Damásio, text compartit amb les famílies en la reunió de benvinguda)
Referències
Folque, M. A.: O aprender a aprender no pré-escolar: Modelo Pedagógico do Movimento da Escola Moderna. Fundação Calouste Gulbenkian, 2012.
Hoyuelos, A.: A estética no pensamento e na obra pedagógica de Loris Malaguzzi, São Paulo: Phorte Editora, 2020.
Hoyuelos, A.: A ética no pensamento e na obra pedagógica de Loris Malaguzzi, São Paulo: Phorte Editora, 2021.
Hoyuelos, A., Riera, M. A.: Complexidade e relações na educação infantil, São Paulo: Phorte Editora, 2020.
Moita, M. Conceição & APEI: Para uma ética situada dos profissionais de educação de infância, Lisboa: APEI, 2012.
Neto, C.: Libertem as crianças. A urgência de brincar e ser ativo, Lisboa: Contraponto, 2020.
Silva, I.; (coord.); Marques, L.; Mata, I.; Rosa, M.: Orientações Curriculares para a Educação de Infância. Ministério da Educação, Direção-Geral da Educação, 2016. https://www.dge.mec.pt/ocepe/sites/default/files/Orientacoes_Curriculares.pdf.
