Hi ha llibres que se’t queden gravats tan endins que pots recordar, fins i tot, el lloc i el context on el llegies. Em passa quan penso en la fantàstica saga de les Dues amigues d’Elena Ferrante. No recordo com vaig arribar al primer volum, però sí que recordo aquell estiu de l’any 2016 on la precarietat laboral no em va permetre fer gaire cosa més que no fos baixar a la platja del meu poble. Les quatre setmanes que va durar aquell període vacacional les vaig dedicar a llegir d’una tirada els quatre volums del gran èxit literari d’aquesta autora napolitana, la qual encara ara no se sap ben bé qui és.


