Reconèixer la tasca i el compromís de les mestres és un gest que acostumem a fer poc com a gremi i també com a societat. Hauríem d’aprendre a fer-ho. Per això, aprofitant el moment en què una professional de l’educació com la Mercedes Blasi deixa la seva vida laboral activa, escrivim aquestes ratlles també per explicar la història de la seva relació amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que es remunta la dècada de 1980, quan des de la revista Infància es van començar a organitzar els primers viatges pedagògics. La Mercedes, pedagoga de Granada, era una de les persones fidels que s’apuntaven a aquesta iniciativa, que era alguna cosa més que un viatge: era una excusa per propiciar el contacte entre mestres i experiències educatives, a Catalunya, a la resta dels pobles de l’Estat, i fins més enllà de les fronteres.
En un d’aquests viatges, l’any 1985, es va començar a parlar d’una idea que acabaria sent una realitat: fer una revista en llengua castellana, escrita per i adreçada a mestres dels territoris de l’Estat on no es parla en català. Així doncs, l’any 1990 neix Infancia, amb un comitè assessor format per Irene Balaguer, Roser Gómez, Tere Majem, Rosa M. Securun, Pepa Òdena i Roser Ros, però amb un consell de redacció format per mestres i professionals de l’educació d’arreu de l’Estat espanyol.
La revista es presenta aquell any justament a Granada, on, des del Patronato Municipal de Escuelas Infantiles del qual la Mercedes formava part, van organitzar una festa inoblidable. Arran d’aquest vincle amb Granada i amb la Mercedes, ella acabarà entrant a la revista com a codirectora l’any 2003, i s’hi estarà fins a l’any 2011. Altres mestres d’arreu del territori han anat seguint el recorregut de la revista.
Sabem que la Mercedes és una dona discreta i que creu molt més en el treball d’equip que en les individualitats, i això ha deixat, arreu on ella ha treballat –des del Patronato de Granada a la Fundación Granada Educa, passant per la revista Infancia–, un pòsit de rigor i de compromís en la defensa de l’educació de qualitat i, sobretot, en la defensa de la unitat del 0-6. Les escoles de Granada que ella va impulsar són un dels pocs baluards que avui ens queden per poder veure i viure un 0-6 de qualitat.
Els projectes sovint tenen al darrere noms i cognoms i per això ens sembla important donar a conèixer la bonica història d’aquesta amistat que va néixer gràcies als viatges i que continua avui en forma de revista.
Gràcies per tot el que ens has ensenyat, Mercedes Blasi!
