Reportatge. Coneguem Gianni Rodari

Amb motiu del centenari del seu naixement, recreem un col·loqui imaginari amb l’escriptor i pedagog italià a partir de fragments entreteixits de les seves obres o entrevistes.

Text de Teresa Duran
Escriptora, crítica literària i il·lustradora

Enguany, fa 100 anys del naixement d’un home més aviat baixet, ni ros ni morè, ni prim ni gras, delicat de salut, però molt feiner, que es deia Gianni Rodari. Fa 70 anys que va publicar el seu primer llibre. En fa 50 que va obtenir el premi internacional Hans Christian Andersen. I en fa 40 que va morir deixant rere seu una trentena de títols tan rodons com aquestes efemèrides. Rodari va ser un mestre, un rodamon, un periodista, un lector, un poeta, un pare, un pacifista, un progressista, un amic, un pensador… Jugant, jugant, va renovar tota la literatura infantil de la seva època i les seves obres encara són llegides aquí i arreu.

El fill del forner
«El meu pare era forner a Omegna, al peu dels Alps. Va morir quan jo tenia 10 anys i m’havia afartat de pasta i de llegir novel·les d’aventures de Salgari o de Jules Verne, que era el meu preferit, perquè el trobava més modern i em feia viatjar més lluny encara. Al paisatge de la meva infantesa he dedicat la novel·la Les dues vegades del baró Lamberto».

El mestre
«Durant l’hivern del 1937-1938 vaig ensenyar italià a uns nens jueus alemanys que creien haver trobat a Itàlia un refugi contra les persecucions racials. Després de classe anava al bosc en bicicleta i llegia. Quan feia els estudis de lletres vaig fer de mestre d’una escola unitària. Llavors em vaig preguntar: «Per què l’escola, per ser seriosa, cal que sigui avorrida?». Fins i tot de les faltes d’ortografia se’n pot treure profit, com ho fa el professor Grammàticus al meu Llibre dels errors. S’aprèn aviat a escoltar els nens: amb una mica de pràctica es comprèn quan parlen per parlar, o quan ho fan perquè tenen alguna cosa a dir, quan no saben què dir o quan cal interpretar les seves paraules girant-les com un mitjó».

El periodista
«Acabada la Segona Guerra Mundial vaig col·laborar amb diferents diaris d’esquerres, a Varese i a Milà. Com que havia fet de mestre, el director em va demanar que fes alguna columna per als pares i els infants. Vaig començar escrivint uns rodolins de per riure, recordant els que havia fet quan era mestre. De les preguntes d’aquells lectors en surt l’obra El llibre dels perquè. Després em vaig traslladar a Roma per dirigir una revista per a nois i noies, Il Pioniere, on hi vaig publicar de tot. Com a periodista sé que es pot parlar als adults fins i tot dels gats, i que es pot parlar de coses serioses fins i tot escrivint contes divertits. D’altra banda, què entenem per persones serioses? Crec que l’aspecte més important de la meva feina ha estat una manera d’escriure per als infants en contacte directe amb els seus mons, com faig a Les aventures d’en Cebeta. Això em permet de canviar i renovar les meves opinions sobre els infants, sobre l’escola, sobre el món… En resum: de refer constantment els meus estudis, de fer-me reeducar contínuament pels nens».


El rodamon

«Deixant de banda les excursions a peu o en bicicleta, m’ha agradat viatjar. En part perquè tot periodista està obligat a desplaçar-se per fer reportatges, i en part perquè m’han convidat a anar a tot arreu –ja sigui a Rússia o a Barcelona i la Costa Brava, indrets que he citat més d’un cop– per parlar dels meus llibres amb els infants i els mestres. A Itàlia he visitat més de 100 ciutats que després apareixen als meus contes i tirallongues. En aquestes tirallongues hi ha un dels meus personatges preferits: Giovannino Perdigiorno (Joan Esquenadret en català), que visita una munió de països fantàstics: el país dels homes de cristall, el dels homes de paper, el planeta de xocolata…».

El malabarista dels mots
«Aviat vaig comprendre que els nens entenen més coses de les que sospitem. Disposats a qualsevol audàcia, aprecien l’humorisme, adoren els jocs de paraules, distingeixen a ull nu les fantasies ben nodrides de realitat o les purament automàtiques. M’agrada jugar amb els noms propis i les paraules: les dic, les inflo com un globus de xiclet, els busco parella, o bé rimada o bé eixelebrada, creant així un binomi fantàstic –com ara ‘Cubelles’ i ‘paelles’, que no tenen res a veure, però que inciten a inventar qualsevol peripècia–. Així va néixer el meu llibre més famós: La gramàtica de la fantasia. La fantasia no és el «llop dolent» de qui cal tenir por, ni el malfactor a qui s’ha d’estalonar permanentment, sinó un món extraordinàriament ric i estúpidament marginat».

Jugar o escriure?
«Em sembla que hi ha persones a qui la societat permet continuar jugant tota la vida. Són poetes, artistes, científics, inventors… Persones que poden continuar buscant més enllà d’allò que es veu, i analitzar i experimentar noves combinacions possibles de paraules, d’idees, de conceptes. Aquestes persones duen a terme durant tota la vida una feina que, per a ells, com per a mi, també és un gran joc».

Com li agradaria que es llegissin els seus llibres?
«Sobretot a casa, entre pares i fills. Voldria arribar-hi com un company de jocs, com aquell qui encén un llum, que manté viu el diàleg, que ajuda a veure el món i a estimar la vida. A l’escola m’agradaria que els meus llibres, com ara les Tirallongues del cel i la terra, fossin un element més del diàleg entre mestres i alumnes, la primera pàgina d’una història que haurien d’acabar ells, parlant de moltes coses, canviant-ho tot sense cap respecte pel paper imprès. Els alumnes poden fer 10 vegades més del que fan si noten que l’escola està feta per avançar en totes aquelles direccions per les quals són capaços de caminar, i no només en una o dues».

Acabada la seva tasca, què desitja?
«Jo espero que la meva obra pugui ser útil a qui creu en la necessitat de la imaginació, a qui té fe en la creativitat infantil, a qui sap el valor alliberador de la paraula. «Tots els usos de la paraula per a tothom» em sembla un bon lema, d’un to democràtic ben bonic. No pas perquè tothom sigui artista, sinó perquè ningú no sigui esclau».

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!