En record de Salomó Marquès i Sureda (1942–2026), pedagog i investigador de la història de l'educació

Foto: Cristina Oliver

Ha mort Salomó Marquès i Sureda, una de les figures més destacades de la pedagogia catalana contemporània. Professor emèrit de la Universitat de Girona, investigador incansable i divulgador de la història de l’educació, Marquès deixa un llegat imprescindible en la recuperació de la memòria dels mestres republicans, de l’exili i de la renovació pedagògica a Catalunya.
La seva trajectòria va estar profundament vinculada al moviment de renovació pedagògica que representa l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Hi va mantenir durant dècades una relació estreta, participant en activitats formatives, publicant-hi treballs i reivindicant-ne el paper fonamental en la defensa d’una escola democràtica, catalana, inclusiva i compromesa amb la transformació social. El seu llibre 1939. L’exili del magisteri de Catalunya va ser publicat dins la col·lecció Referents de Rosa Sensat, un reconeixement a una trajectòria d’investigació profundament compromesa amb la recuperació de la memòria del magisteri català i plenament identificada amb els valors de l’associació.
Les seves investigacions sobre els mestres represaliats pel franquisme, l’exili del magisteri català i la història de l’escola durant la República i la dictadura van contribuir decisivament a recuperar noms, experiències i projectes educatius que havien estat silenciats durant dècades. Amb rigor acadèmic i una profunda sensibilitat humana, va reivindicar sempre el paper dels mestres com a constructors de democràcia i de ciutadania.
Per a moltes generacions de docents, Salomó Marquès ha estat molt més que un historiador de l’educació: ha estat un mestre que ha ajudat a entendre que la memòria és una eina imprescindible per construir una escola millor.
La seva obra continuarà inspirant l’Associació de Mestres Rosa Sensat i totes les persones que treballen per una educació crítica, compromesa i al servei del país.

A continuació, compartim un fragment d’un text escrit per David Pujol al llibre d’homenatge Salomó Marquès. Educació, memòria i democràcia, que es va presentar en un acte a Girona en el qual ell encara va poder assistir:
“En Mon és un seductor. I ho és perquè t’enamoren les qualitats interiors de la persona, el patrimoni de valors que conrea, la dignitat moral. La generositat desperta sempre els millors sentiments, i en Mon és una persona generosa. El compromís, que enriqueix el nostre patrimoni interior, sedueix i causa admiració, i en Mon és una persona compromesa. La naturalitat —i no pas l’afectació, ni la vanitat, ni l’ampul·lositat—, que el fa seure lluny dels primers bancs, també sedueix, i en Mon no porta màscares estranyes.”