Més enllà de PISA: repensar l’avaluació

Arran de les últimes informacions que han aparegut en relació amb les proves PISA, els alumnes que en queden exempts, i la validesa dels resultats, trobem necessari fer-nos algunes preguntes i reflexions.
Com sempre hem fet des de Rosa Sensat, no pretenem trobar la solució immediata, ni escriure la recepta màgica que ens permeti “solucionar” el problema, més aviat volem posar alguns elements sobre la taula per reflexionar plegats i poder construir un espai de diàleg i debat constructiu on poder dibuixar un escenari més rigorós i esperançador.
El primer aspecte que cal tenir present és el problema o la contradicció que generen proves estandarditzades com ara les proves PISA. Si tenim present que cada infant i jove és únic i irrepetible, que cadascun té la seva manera de construir significats, d'interactuar i relacionar-se amb el món, d’actuar, imaginar, representar i comunicar la realitat, es poden avaluar els seus sabers i competències mitjançant unes proves que pretenen que tots els joves d’arreu del món responguin? On queden les individualitats, el pensament divergent o la creativitat? A tot això cal sumar-hi que són promogudes i organitzades per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, cosa que ja ens hauria de fer sospitar. En un món on el capitalisme més agressiu ens domina cada vegada més en cada aspecte de la nostra vida, són els més fiables per parlar d’una eina amb una capacitat de transformació tan gran com és l’educació?
Amb tot això pensem que cal centrar l’atenció en un segon aspecte fonamental: el sentit i significat que té l’avaluació. Des de Rosa Sensat sempre hem entès l’avaluació amb un potencial transformador molt gran. Com expressen perfectament des del grup de treball de Rosa Sensat Avaluar per Aprendre: "L'avaluació es focalitza en la distància entre el punt de partida de l'aprenent i el punt d'arribada desitjat." Aquesta frase ja ens marca la relació estreta que existeix entre les persones que avaluen i són avaluades i els seus processos d’aprenentatge, fugint de proves estandarditzades.
Sens dubte, fer una avaluació ens dona una informació molt rellevant, i pot ser un gran punt de partida per dissenyar i imaginar com construir un sistema educatiu que, verdaderament, ofereixi a infants i joves contextos enriquidors que els permetin desplegar el seu potencial. Aquesta vegada, però, fruit de la mostra tan reduïda que ha participat en les proves, ens quedem sense un element que, tot i les incongruències que ja hem apuntat, ens podia servir com a termòmetre per avaluar el moment present i poder construir el camí per als pròxims anys. I és que no podem oblidar que aquesta avaluació no és una finalitat en si mateixa, no és el punt d’arribada, és un deure que com a mestres tenim amb la societat i sobretot amb els infants i joves que acompanyem. 
Tornem a Avaluar per Aprendre: "Les evidències només tenen valor quan serveixen per prendre decisions." Així doncs, de quina manera prendrem ara les decisions? Amb quina base? Com podem dissenyar un sistema educatiu de país sense unes dades rellevants i significatives?
Per últim, després d’un curs complex i mogut, la falta de transparència no ajuda a calmar la situació ni a restablir vincles i confiances. Les contradiccions que s’ha anat sabent sobre el temps que fa que es coneixien aquests errors o incidències i com es van intentar resoldre generen un context de desconfiança i d’opacitat que no alleuja les tensions ja presents, sinó més aviat al contrari.
Des de Rosa Sensat continuarem construint contextos on poder debatre i reflexionar sobre la importància d’una bona avaluació no com a punt d’arribada, sinó més aviat com a punt de partida, perquè, inspirats en els plantejaments del grup Avaluar per Aprendre, l'avaluació és transformadora quan no es limita a explicar què ha passat, sinó que obre camins perquè l'aprenentatge continuï avançant.
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat us desitgem un descans merescut i un espai de calma per reflexionar sobre tot el que hem viscut aquest curs. Un temps per agafar forces i tornar amb més claredat, idees renovades i una postura fermament exigent cap a una administració que ha d'ordenar-se, planificar millor i resoldre les dificultats internes que sovint frenen les bones intencions. Cal més rigor i, sobretot, més consens.