Mirades. Anys i anys. L’educació o la tasca tenaç

  Ja hem fet el revolt i hem canviat d’any. El 2019 es desplega amb tota la seva càrrega d’expectatives, incerteses, novetats i sor­preses, com tots els altres anys, com tots els dies i moments. I enfilem, també, camí d’un proper 2020, un horitzó que hauria de solu­cionar tantes coses en els calendaris de la UNESCO o de la Unió Europea. Malau­radament, les millores per a l’educació mundial tin­dran una nova data, que es posposarà un altre cop. Al capdavall, la lluita de l’edu­cació és constant i difícil. Però cal seguir fent camí, malgrat tot.   Fixeu-vos en fa cent anys. Se sortia de la Primera Guerra Mundial. El món educatiu es mou com mai per tal de construir, infructuosament, un projecte que acabi amb els conflictes bèl·lics: «Sí, la guerra redueix el nivell moral i desencadena les passions. I també rebaixa el nivell intel·lectual. La ment deixa de treballar en temes que li són dignes; la intel·ligència, la força creativa, només s’aplica a les obres de mort i destrucció: ba­les, cuirassats, submarins, gasos asfixiants, zepelins, tancs...». Així s’expressa la mestra francesa Hélène Brion, quan és jutjada per la seva militància pacifis­ta per un tribunal del seu país, el 1918. Aquell ma­teix any, Anton Makarenko torna, com a director, a l’es­cola on havia començat a fer de mestre, l’escola fer­roviària de Kriukov, un cen­tre de segon ensenyament. Ja el 1919, Makarenko es trasllada a Poltava, on es fa càrrec de la seva escola primària. Pocs mesos més endavant assumirà la con­ducció de la colònia per a infants joves delinqüents on construirà la seva gran aportació pedagògica. És també el 1919 que En­lantyne Jebb converteix una recaptació de diners per alimentar i atendre els orfes de la Gran Guerra en la Fundació Save the Chil­dren, per tal que tots els nens i nenes tinguin l’ajuda que necessiten, en qualse­vol circumstància. Després, com també és sabut, serà la redactora de la Declara­ció dels Drets de l’Infant aprovada per la Societat de Nacions. És entre el 1919 i el 1920 que Janusz Korczak publica la seva gran obra pedagò­gica, Com estimar l’infant. Un text escrit als hospitals de campanya del front ucraïnès on el «Vell Doc­tor», com se’l coneixeria més tard, servia com a met­ge militar durant la Gran Guerra. I és el 1919 quan obre les portes la primera escola Waldorf a Stuttgart. Un centre educatiu fundat per Rudolf Steiner a pro­posta d’Emil Molt, propie­tari de la fàbrica de tabac Waldorf-Astoria. Creada per educar els fills i les filles dels treballadors, sis anys més tard comptarà amb quasi un miler d’alumnes. I seguim. És en el curs 18-19 que engega l’es­cola Montessori de Canet de Mar, una de les escoles montessorianes ortodoxes que hi havia a Catalunya, segons la visió canònica d’Alexandre Galí. La docto­ra italiana la inaugura amb trenta-sis alumnes matricu­lats, dels quals vint-i-cinc seguiran el curs de manera efectiva. Mentrestant, es va instal·lant a Barcelona i prepara l’important vi­atge del 1919 a Londres, on impartirà un curs de formació amb l’estructura que es convertirà en ha­bitual: cinquanta hores lectives, cinquanta hores d’ensenyament utilitzant els materials, cinquanta hores d’observació a les aules montessorianes. I, en fi, fa cent anys, la Manco­munitat de Catalunya crea­va els Estudis Normals, un nou centre de formació de mestres, reclamat des de feia uns anys per l’Associ­ació Protectora de l’Ense­nyança. Iniciat amb Palau i Vera al capdavant, i dirigit després per l’esmentat Ale­xandre Galí, va durar poc: la dictadura de Primo de Rivera va dissoldre la Man­comunitat i, amb ella, les seves institucions. Ben aviat vindran els tren­ta punts de l’Escola Nova i tantes altres efemèrides. Ara hem recordat el cente­nari d’un període intens; d’una gran empenta pe­dagògica impulsada per personalitats diferents en ideals, pràctiques i con­textos, però compromeses totes elles en una tasca te­naç, persistent: l’educació; malgrat tots els obstacles i els fracassos. Com avui.

ANTONI TORT BARDOLET Professor de Pedagogia Universitat de Vic