EDITORIAL. MITJANS I RAPIDESA, L’ACTUAL PARANY DE LA COMUNICACIÓ

«Com resoldre que cada home individual fill de pare i mare, per pobre, per infeliç que sigui, pugui valer virtualment com tota la humanitat i com tot l'Univers davant Déu? Perquè si no és així, si hem de tornar a pensar en uns quants privilegiats, no val la pena viure. Matar no és cap solució; posats a matar, matem, i prou ciència i filosofia. Però no es tracta sinó de fer viure i salvar» Alexandre Galí (1886-1969) Fotografia: Joan Juanola Seguint la voluntat d'aquest editorial vull posar sobre la taula una paradoxa que ens interpel·la profundament i que evidencia la complexitat –i també els paranys– del moment que vivim. Ens trobem en una època en què la comunicació és constant, àgil i múltiple; una època en què mai no s’havia parlat tant d’educació, sigui al carrer, als mitjans, a les xarxes o en espais de debat diversos. Sabem prou bé que parlar molt no és sinònim de parlar bé. La proliferació de discursos no garanteix ni profunditat ni rigor. I massa sovint allò que podria ser una oportunitat per obrir un debat educatiu de qualitat queda diluït en formats velocíssims, en titulars que busquen la reacció immediata o en polaritzacions que eclipsen matisos imprescindibles. Ho hem viscut de prop: temes fonamentalment rellevants que, tractats des de la urgència mediàtica, perden complexitat, se simplifiquen excessivament o s’aborden des d’angles que no ajuden a comprendre’ls. En aquesta era de la (sobre)comunicació, ens expliquem –i ens expliquen– sovint de manera distorsionada, fugint de les preguntes que generen pensament i refugiant-nos en missatges ràpids, impactants, però buits de fonament. Tenim una responsabilitat com a mestres i professionals de l’educació: fixar línies vermelles, preservar espais de profunditat i garantir que el debat pedagògic no perdi qualitat. Això implica aprendre a aturar converses que desvien el focus, recentrar el missatge, sostenir el rigor i, sobretot, posar al centre preguntes que ens ajudin a pensar més i millor. Aquest compromís no hauria de recaure únicament en qui parla; hauria de formar part del codi ètic de qui entrevista, modera o facilita qualsevol debat educatiu. Perquè només així podrem transformar el soroll en oportunitat i el debat superficial en una reflexió col·lectiva que ens permeti avançar cap a una educació més conscient, més crítica i, en definitiva, de més qualitat. MAR HURTADO Presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat