Escola i salut mental

La problemàtica relacionada amb la salut mental és una de les preocupacions més rellevants que expressen els professionals del món educatiu. Les dificultats emocionals o de regulació de la conducta o els trastorns mentals són qüestions que els neguitegen i a les quals no és gens fàcil donar resposta des de l’escola.

Text de Josep Amorós Contra
Membre del CRETDIC Barcelona Ciutat
il·lustracions de Victoruler

L’escola és un dels espais en què es desenvolupa una part significativa de la vida dels infants i joves i, per tant, és el lloc on es manifesten molts dels seus malestars. Però també és, o ho hauria de ser, l’àmbit que els acull, els acompanya i en té cura. Aquesta cura ha de tenir present que l’escola, com a espai de relació i vida, està travessada pels conflictes i malestars socials (la pandèmia actual n’és un exemple paradigmàtic), i que els determinants de la salut mental i dels trastorns mentals inclouen no només variables individuals, sinó també factors socials, culturals, econòmics i ambientals.

La declaració d’Hèlsinki del 2005 sobre la salut mental de l’Organització Mundial de la Salut prioritza, com dos dels eixos estratègics d’actuació, la prevenció i la promoció de la salut mental, i la lluita contra l’estigma i la discriminació. Així mateix, el Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022 planteja, com un dels desafiaments als quals cal donar resposta, garantir espais de vida i protecció per a la població infantil i juvenil que els ofereixin l’estabilitat, l’afecte i la confiança que necessiten per créixer i enfortir les seves capacitats. En tots aquests aspectes el paper de l’escola és fonamental.

L’escola, juntament amb altres espais comunitaris, és un àmbit privilegiat des d’on poder donar resposta a aquests reptes i hauria de tenir com a objectiu ser un entorn saludable, un espai protector per a l’alumnat que acull (promovent les millors condicions per al seu desenvolupament) les seves famílies i els professionals que hi treballen.

Alguns dels principis que haurien d’orientar l’abordatge de la salut mental des de l’escola són l’ètica del cuidar (que comporta una actitud d’acollida, hospitalitat i acompanyament de l’altre vulnerable com a guia de les pràctiques educatives de l’escola), la prevenció (amb la finalitat d’augmentar els factors de protecció i reduir els de risc) i la transversalitat de les intervencions, que no s’han de reduir només a programes i activitats concretes, sinó que han de considerar els diferents àmbits de la vida i l’organització de l’escola.

Aquests principis s’articulen entorn de dos eixos d’intervenció que són complementaris: el tipus de mesures (universals, addicionals i intensives) i el nivell de prevenció (primària, secundària i terciària), i que es concreten en diversos àmbits.

Des d’un punt de vista més global, cal que la cultura del centre i el seu projecte educatiu afavoreixin la promoció de la salut mental de tota la comunitat educativa, incloguin la promoció del benestar social i emocional en les polítiques del centre i incorporin mesures universals que ho afavoreixin. Assolir aquests objectius demana que el centre educatiu fomenti les bones pràctiques educatives que facin de l’escola un espai d’acolliment.

Adaptar l’organització
Un bon acompanyament de l’alumnat demana ajustar la resposta educativa a les necessitats dels alumnes més vulnerables i amb més risc de tenir problemes de salut mental. Això requereix, entre altres mesures, adaptar l’organització i els recursos del centre per tal de poder donar resposta a les necessitats emocionals i de cura de l’alumnat (espais d’acompanyament i de conversa, propostes educatives que promoguin el benestar, etc.). Així mateix, cal adequar les estratègies metodològiques i la manera de desenvolupar el currículum, i considerar-hi la promoció de la salut mental de manera transversal.

En aquest disseny de les propostes de treball cal tenir especialment en compte els eixos de desigualtat (classe social, gènere, ètnia, etc.) i les situacions vitals crítiques (maltractament, assetjament, dol, processos migratoris, etc.), ja que són generadores de patiment i alta vulnerabilitat.

Dos aspectes igualment importants són, per una banda, la detecció precoç dels indicadors de risc i vulnerabilitat, i dels primers signes de malestar i/o símptomes d’un trastorn mental, per tal de poder fer intervencions preventives i de cura per a l’alumnat especialment vulnerable, abans de l’agreujament i la cronificació de les dificultats. Per l’altra, lluitar contra l’estigma i l’autoestigma associats als problemes de salut mental amb l’objectiu de reduir o eliminar les pràctiques discriminatòries que hi poden estar associades (rebuig, evitació, escarni, etc.).

Des de la perspectiva de l’alumnat, com a mesura universal, és fonamental que puguin gaudir d’un entorn emocionalment segur i, al mateix temps, acompanyar adequadament els que tenen problemes de salut mental i proporcionar ajuda específica per a aquells alumnes amb més risc (o que ja mostren símptomes de dificultats).

És important també informar els infants i adolescents sobre la problemàtica de la salut mental i el patiment que significa tenir un trastorn mental, i ajudar-los a reconèixer en si mateixos els indicadors de malestar i els primers símptomes d’un possible trastorn, i a aprendre a gestionar les dificultats (no amagant el malestar personal, com comunicar-ho i demanar ajuda i a qui, etc.).

Acompanyar les famílies
Amb les famílies cal acompanyar de manera especial les més vulnerables i/o amb més dificultats i ajudar-les a millorar les capacitats parentals dotant-les d’estratègies i competències per afrontar la convivència i els conflictes. Cal parar especial atenció en les famílies dels alumnes en què es detecta una situació de risc personal i psicosocial.

Perquè tot això sigui possible, el paper dels docents és fonamental. Així, cal que hi hagi les condiciones per a un bon desenvolupament de la seva tasca professional, per exemple, amb l’establiment d’espais de reflexió i conversa per tal de facilitar el treball col·laboratiu de l’equip. És important que se sentin acompanyats amb relació a l’impacte emocional i la sobrecàrrega de treball pedagògic i educatiu que implica l’alumnat amb problemàtica de salut mental.

Així mateix, una bona formació dels professionals respecte de la problemàtica de la salut mental i el treball amb l’alumnat amb trastorn mental els pot ajudar a entendre millor què els passa, com se senten i les necessitats que tenen, cosa que facilitarà que se’ls pugui atendre de manera més adequada.

En definitiva, els objectius bàsics són afavorir un canvi de mirada sobre la salut mental, construir escoles que siguin capaces de tenir més cura dels infants i adolescents més vulnerables i dels mateixos equips educatius i capacitar els docents per fer-los un bon acompanyament.

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!