Davantal. Presentació

Aquest estiu de 2018 ha arribat al número 400 i ens ha semblat que valia la pena celebrar-ho. De manera que, amb l’exemplar que teniu a les mans, hem volgut trencar amb la cadència habitual de la revista i regalar-nos-en un que surt de la norma. Començant pel nombre de pàgines, que dupliquen les dels números ordinaris, i seguint per l’estructura interna; no hi trobareu, doncs, les seccions consuetudinàries: «Editorial», «Monogràfic», «Escola», «Mirades» i «Ressenyes i novetats».

El gruix del número està dedicat a fer memòria dels 50 anys de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Hi estàvem en deute perquè l’associació que ens empara va arribar a aquesta fita emblemàtica l’any 2015 i nosaltres no vam ser prou previsors, i algunes coses no es van esdevenir com les havíem planejat, per commemorar com es mereixia aquesta efemèride. Ho fem avui amb aquest número extraordinari.

No hi trobareu una història exhaustiva i prolixa ni presentada cronològicament, sinó una aproximació rigorosa, però inacabada, dels grans eixos que han marcat el seu itinerari i una interpretació raonable, naturalment discutible, però ben fonamentada i ben argumentada, de les línies seguides, de les prioritats establertes en funció de les necessitats del moment i dels contextos, i de les decisions preses; una recerca de base i uns criteris valoratius que sens dubte constituiran un punt de partida valuosíssim per a estudis més focalitzats, extensos i aprofundits.

Es presenta en tres parts: la primera, que és la més breu, fa referència a les Sessions de Pedagogia (1963-1976), el precedent més immediat de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. La segona abasta els primers 17 anys de l’Associació, de 1965 a 1982, i l’ha escrita Josep González-Agàpito; i la tercera, de 1983 a 2015, és obra de Joan Soler, Maria Nadal i Anna Palomar. A tots ells els volem expressar el nostre agraïment més fervent.

Abans d’aquesta «Història», però, hi podreu llegir dues seccions. En aquest «Davantal», que obre la revista, hi trobareu la introducció, que vol explicar-ne amb brevetat i claredat l’estructura i el contingut, i una salutació de la presidenta de l’Associació, Francina Martí.

A continuació, sota el nom de «Fundadors», publiquem els articles de quatre dels fundadors de Rosa Sensat: Maria Antònia Canals, Maria Teresa Codina, Jordi Cots i Pere Darder. Són textos escrits l’any 2015, l’any del cinquantenari, que hem volgut deixar tal com foren redactats malgrat el temps passat. Com és sabut, els fundadors foren set; malauradament, però, dos d’ells ja són morts —Enric Lluch i Marta Mata— i la que falta, Anna Maria Roig, no està en condicions d’escriure per problemes de salut.

I després de la «Història de Rosa Sensat» hi hem encabit dues seccions més. La primera, «Amics», conté les reflexions, els posicionaments, la gratitud, les paraules amistoses d’alguns amics i amigues de l’Associació de fora de Catalunya que, per un motiu o altre, hi han mantingut vincles professionals i afectius al llarg d’aquests anys. Són textos arribats també a la redacció l’any 2015, però creiem que conserven tot el sentit i tot el valor; els seus autors: Nerea Alzola (País Basc), Guadalupe Jover (Madrid), Ema Disego, Sara Minster i Lala Mangado (Uruguai), Philippe Meirieu (França), Peter Moos (Regne Unit), Aurora Ruiz i Helena M. Juárez (Madrid), Carmen Silveira (Brasil) i Francesco Tonucci (Itàlia).

I la segona i última, que hem titulat «Revista», parla de nosaltres, de Perspectiva Escolar. El primer article de la secció fa una llista de totes les persones que, al llarg d’aquests 44 anys, han format part del seu consell de redacció, un òrgan viu que, des de fa molts anys, es reuneix mensualment per planificar, revisar i acordar els continguts i la línia editorial de la revista. Han estat, en total, 56. Però n’hi ha una que les representaria totes: la Mercè Comas. No solament perquè hi ha romàs 34 anys —tota una vida—, sinó també perquè ha treballat amb els quatre directors que ha tingut la revista, perquè durant molts anys n’ha estat directora adjunta, l’ànima i la persona que sempre, sobretot en moments de traspàs o de tensió, ha vetllat per la seva continuïtat, qualitat i permanència.

Venen després dos articles escrits per un mateix autor, l’Antoni Poch —19 anys al consell de redacció—, que rememora i recrea els períodes en què la revista va estar sota la direcció de Jordi Tomàs (des de la seva sortida, el 1974, fins al 1996) i de Carme Tomàs (de 1996 a 2005). Tanquem la publicació amb dos textos escrits pels seus dos darrers directors, Miquel Àngel Essomba (de 2006 a 2013) i Xavier Besalú, que ho és des de 2013.

A part de la lletra, en aquest número 400 hi trobareu un nombre important de fotografies i il·lustracions seleccionades amb cura del fons històric de Rosa Sensat. Creiem que aquesta història il·lustrada és un valor afegit que enriqueix i completa el contingut de la revista i, en aquest sentit, volem agrair la feinada que al llarg dels anys han fet les bibliotecàries de l’Associació i les voluntàries que han ordenat i catalogat aquest voluminós patrimoni.

Les celebracions —com aquesta en què commemorem tant els 50 anys de Rosa Sensat com els 400 números de la revista— són un bon moment per reconèixer i realçar el camí recorregut, però volen ser també un nou impuls per als temps a venir que es voldria concretar a fer una revista millor i amb la voluntat d’arribar cada dia a més lectors i de tenir molts més subscriptors i amics. Ens hi esforçarem!

PERSPECTIVA ESCOLAR

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!