Monogràfic. Escola rural: dimensió territorial

Quan hi ha poble, hi ha escola
Quan no hi ha escola no hi ha poble
Si l’escola no és poble, no és escola
Marta Mata

 

L’Escola de Viladamat, el Puig Segalar, forma part de la ZER (Zona Escolar Rural) Tramuntana juntament amb les escoles Oliveres Mil·lenàries de Ventalló i Els Va­lentins de Vilamacolum. Aquestes escoles comparteixen el mateix projecte educatiu que en el tercer punt dels seus trets d’iden­titat com a ZER es defineix com “una ZER integrada als municipis, arrelada i sensible al seu entorn”.

Tanmateix, el Decret 119/2015, de 23 de juny, converteix els principals objectius generals de les diverses àrees en fites de caràcter competencial, l’aprenentatge no es concreta només en les àrees considerades tradicionalment bàsiques sinó que incor­pora totes les dimensions de la persona, tant les individuals com les socials, i per tant inclou tot un conjunt de capacitats que afavoreixen l’assoliment d’objectius personals i socials que preparen els alum­nes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant.

En paraules de Jordi Planas, «si connectem bé les escoles als seus entorns oferint més i millors oportunitats educatives a tothom al llarg de la vida, teixirem societats cohesionades que sàpiguen viure amb les diversitats». I és des d’aquest punt de vista que entenem que sobretot l’escola rural (i les altres també) han de contemplar una dimensió territorial ja que en l’educació de les criatures no n’hi ha prou amb l’actuació dels mestres. Els i les mestres, tot i la seva funció cabdal, necessiten la comunitat educativa per portar-la a terme, ja que és tota la comunitat educativa la que està implicada en el procés educatiu dels i les alumnes. I tal com diu Carles Barba, que dirigeix l’Aliança per l’Educació a Temps Complet (ETC), Educació 360: «Avui sabem que bona part dels aprenentatges significatius es produeixen en temps i espais no lectius». O Rafa Homet, diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona: «Tothom educa. S’aprèn en tots els temps i espais de la vida, no només a l’escola. S’educa a la família, al carrer, a l’esplai, a la biblioteca…».

Sempre he pensat que un poble petit té les mateixes necessitats que qualsevol poble més gran o que una ciutat, però no té les mateixes oportunitats. M’explico: el teixit associatiu d’un poble petit sol ser pobre o escàs per no dir inexistent en alguns casos. Això dificulta, en els municipis petits, ma­terialitzar aquests temps i espais fora del temps escolar. I aquí és on entra aquesta mirada territorial que hauria de tenir l’es­cola. Als pobles petits cal valorar si l’escola s’ha de convertir en el pal de paller de la dinamització cultural i social del municipi, si ha de ser motor o impulsora d’aquestes oportunitats educatives que van més enllà dels espais escolars. Per això també penso que als mestres rurals els cal un «plus» per tal de possibilitar que el poble pugui gaudir de les mateixes oportunitats i per això els caldria tenir presents uns sabers i unes competències en aquesta dimensió territorial. Si entenem per gestió cultural el conjunt de projectes inclosos en qualsevol àmbit –audiovisual, arts escèniques, músi­ca, esports, expressió artística, tradicions, cultura popular, educació ambiental, entre d’altres–, i que s’haurien d’impulsar des de l’associacionisme o des d’entitats del lleure, com ho hem de fer des de pobles amb poc habitants? Evidentment, el primer pas és obrir l’escola a tota la comunitat.

I què hem fet a Viladamat?

El primer va ser detectar quines necessitats teníem i de quins agents disposàvem per poder iniciar un projecte que anés més enllà de l’escola i que pogués solucionar les activitats del temps no escolar dels nostres alumnes i exalumnes. En el nostre cas, per als alumnes era solucionar com es podien gestionar activitats extraescolars, tenint en compte que es poguessin fer al poble mateix sense haver-se de desplaçar a poblacions veïnes més grans que sí que podien oferir activitats de lleure o extraes­colars i amb els condicionants que serien activitats per a pocs nens i nenes i d’edats diferents, de fet, igual que a les aules de l’escola on els alumnes de diferents edats comparteixen el mateix espai. Els exalumnes, els nens i nenes de sisè, quan acaben l’escola s’han d’incorporar a l’IES de l’Escala per cursar els estudis d’ESO i Batxillerat. I es detecta que sovint s’han de desplaçar a les biblioteques d’altres poblacions, bàsicament l’Escala i Figueres, per poder fer algunes de les tasques que se’ls encomana des de l’institut.

El curs 2004-2005 sorgeix l’oportunitat per començar a posar fil a l’agulla. Per una banda, l’Ajuntament decideix canviar la ubicació de l’edifici a un de nou i més gran. L’edifici municipal sempre havia ocupat el pis de dalt de l’escola. Per l’altra, s’implementa el projecte PuntEdu de bibli­oteques escolars. Cal dir que l’Ajuntament de Viladamat sempre ha estat amatent a les necessitats educatives i escolars del poble. Es va fer la petició de convertir els espais de l’antic ajuntament en biblioteca aprofitant el projecte PuntEdu. La proposta va ser que en horari d’escola la biblioteca fos preferentment d’ús escolar i a partir de l’acabament de les classes de la tarda pogués ser usada com a biblioteca muni­cipal aprofitant que té entrada separada de l’escola. Es va aprovar la proposta i l’Ajuntament es va comprometre a dotar la biblioteca del mobiliari escaient i d’una persona encarregada d’aquesta en horari no escolar cada tarda. Cal valorar-ho en la seva justa mesura, ja que per a un ajunta­ment petit suposa una despesa econòmica important. Fou una gran decisió i una aposta de poble.

Des de l’escola es dotà la biblioteca de tot el material documental, tant de consulta com de lectura com audiovisual (aportat bàsicament, i a través dels anys, per l’AM­PA), d’unes hores de mestre per fer tota l’organització, i del material informàtic (tres ordinadors més un de gestió i la connexió a internet, que aleshores era única al poble), aportat a través del programa PuntEdu.

Des del curs 2013-14 forma part de la xarxa de biblioteques municipals i resta oberta per a tothom cada tarda, amb la figura d’un dinamitzador que organitza les activitats pròpies d’una biblioteca. Però també tallers per al nens i nenes d’Infantil, com crear la mascota de la biblioteca, fer «bibliogimca­nes», sessions de contacontes, tallers sobre personatges de contes, manualitats… i per als més grans, un club de lectura jove, ta­llers de refranys, dites i rodolins, i un taller d’edició i retoc de fotografies, entre altres activitats, o concursos de pessebres per a tot el poble o sortides a teatre a poblacions com Girona o Barcelona. Del fet de tenir una biblioteca per a tot el poble va sorgir un club de lectura de «gent gran» que, a part de l’activitat pròpia dels i les integrants que en formen part, organitzen un parell d’activitats anuals per al poble: una lectura de poemes i cantata per Nadal en la qual participen els alumnes de l’escola i una xerrada d’algun autor cap al final del curs. El fet de comptar amb aquest dinamitzador va possibilitar també la creació d’un grup de nois i noies de cicle superior i primer cicle de l’ESO per fer activitats pròpies d’un casal d’hivern, sobretot els caps de setmana.

La biblioteca fou un primer pas que va animar després a organitzar altres activitats que poguessin revertir no només en els nens i les nenes de l’escola, sinó també en tot el poble. Per a això es va comptar amb el suport de l’AMPA. En una escola rural l’AMPA és un gran puntal. A part de les activitats extraescolars, de teatre, de cuina, de fusteria, de pintura, de dansa o esportives —sempre difícils d’organitzar pel que ja s’ha apuntat abans, per ser poques criatures per tirar-les endavant (i que per tant poden suposar un cost econòmic alt), per la poca xarxa de teixit associatiu dedicat al temps de lleure i pels grups d’infants de diferents edats, que poden anar des dels 5 als 7 anys o dels 7 als 11, cosa que dificulta les activitats que es poden fer—, es va pensar a organitzar altres actuacions que revertissin en tota la comunitat i que suposessin un estímul als alumnes de l’es­cola i al jovent del poble. Des de sempre que l’AMPA era l’encarregada del Sant Jordi i d’una Quina Nadalenca per recaptar fons per a l’escola. Des de fa un temps, i aquest curs serà la setena edició, que es fa una Marxa Popular en què els alumnes de l’escola tenen l’oportunitat de formar part de l’organització i de traçar un itinerari especial per a nens i nenes tant del poble com d’altres indrets. Igualment, des de sempre que s’havien fet activitats de final de curs que compartíem mestres, alumnes i famílies. La principal era una arrossada que ja s’ha convertit en una arrossada popular, que ja va per la XXIV edició i que acull no solament tot el poble sinó gent de pobles de la comarca. Els alumnes de l’escola també hi tenen participació activa, en l’organitza­ció, sobretot el dia de l’arrossada.

 

Tal com apunta Roser Boix, «l’escola rural és un actor dinàmic en la dimensió territo­rial i ho és des de diverses perspectives que es complementen entre si: com a membre actiu d’un sistema institucional territorial, com a receptora d’identitats i emocions, com a capital social local i com a element configurador en la construcció social rural. Com a membre actiu d’un sistema insti­tucional territorial projecta les pràctiques col·lectives, individuals i familiars, marcant límits simbòlics de representació social i desenvolupant, alhora, un espai social i educatiu propi, característic i inclusiu; com a receptora d’identitats i emocions, l’escola rural concep pràctiques familiars i, amb aquestes, sentiments, emocions, desconcerts propis d’un territori poc re­conegut socialment; com a capital social local, és capaç de donar respostes a les necessitats educatives reals del territori, amb capacitat per reaccionar davant de la diversitat i l’heterogeneïtat naturals del context; i com a element configurador de la construcció social rural, pot projectar el reflex mateix del viure de la seva comunitat i de la seva forma d’entendre-la, compartint el seu procés de creixement natural».

A l’escola Puig Segalar de Viladamat ho seguirem intentant. Ara, amb el grup de geganters.

MIQUEL PAYARÓ PAGÈS
Mestre de l’Escola Puig Segalar de Vilademat
ZER Tramuntana (Alt Empordà)

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!