Lliure: que té la capacitat de triar per si mateix.
Circulació: anar i venir en tots els sentits.
Parlaré des de la meva experiència i perspectiva amb el 0-3.
Durant el primer any de vida i fins a les primeres passes, per a mi és important, donar seguretat i confiança a l’infant perquè es desplegui lliurement des del moviment, des del cos, per explorar l’entorn, perquè sigui lliure per mirar i trobar la seva acompanyant-referent, lliure dins l’espai o estança habitual, especialment durant el període d’adaptació.
Una vegada finalitzat el procés d’adaptació, iniciaria un altre procés, acompanyat per l’educadora referent per conèixer i anar visitant progressivament els diferents espais de l’escola bressol. Quan s’obre i es tanca la porta en el dia a dia, anticipem als nadons que la porta s’obrirà o es tancarà perquè puguin confiar en l’adult que els acompanya, ja que es mostren sensibles en l’acció d’obrir i tancar, ja que és el lloc on la família s’ha acomiadat d’ell, una experiència viscuda amb molta intensitat per ambdues parts.
La lliure circulació, pel que fa als infants caminants, dependrà de molts factors, però en primer lloc cal que l’equip educatiu estigui preparat i tingui clar amb quina finalitat es du a terme aquesta lliure circulació, i si hi ha persones suficients per dur-la a terme amb qualitat educativa.
Cal tenir en compte el rol de les educadores, com organitzar-se durant aquesta dinàmica, quines propostes de joc es volen oferir, amb quina finalitat es presenten, cal estar atentes al llenguatge corporal de l’infant, presents i amb presència, alhora visibles, convidant i no incitant ni insistint.
I des del que he viscut en diferents escoles bressol, els espais amb més límits físics, ajuden a la contenció dels impulsos i a estar més atents. En canvi, els espais oberts i grans, poc estructurats conviden al caos. Si és així, cal replantejar-se què es pot fer abans de passar a l’acció.
El procés d’adaptació pels espais de lliure circulació ha de ser harmoniós, obrir durant un temps determinat una porta i, progressivament, al llarg de les setmanes, obrir-ne més.
Els infants, observen per tenir informació, un cop s’obre la porta del seu espai o estança. Escullen, trien, decideixen, descobreixen, entren en l’experiència i la integren.
L’infant té capacitat i iniciativa. És sensible, obert, despert. Nosaltres hem de fer que, en aquests ambients, confiï en si mateix, que decideixi si vol quedar-se o sortir, al seu ritme, sense presses.
Són oportunitats i experiències que s’anirà trobant en viure en comunitat.
Dari Muñoz Maurici
Els infants de 0 a 3 anys necessiten explorar lliurement, però també necessiten tenir molt a prop els seus referents i per això penso que és necessari que els nens i les nenes a les llars d’infants disposin d’espais oberts on poder circular lliurement, però dintre d’un espai conegut i no gaire ampli: per la seva estança, és clar, i també per l’estança del costat. També poden circular lliurement pel pati o jardí, un espai on sempre podran saber on és la seva referent.
Però si deixem tots els espais de l’escola oberts, o uns quants, els infants, en el seu afany d’explorar i de centrar-se en el que fan en aquell moment, acostumen a jugar, explorar, circular enllà…, i arriba un moment en què s’adonen que estan sols. Encara que tinguin a prop una persona de l’equip pedagògic, estan lluny de la persona de referència (ja sigui l’educadora o la monitora de menjador, segons l’espai d’on parteixin).
Per tant, penso que és important i molt pedagògic oferir als infants uns espais on poder-se moure lliurement per poder nodrir el seu afany de descobrir i reforçar el seu interès per fer per ells mateixos i ajudar-los a ser més independents i autònoms. Però aquests espais han de tenir un límit i l’infant sempre ha de poder trobar la referent no gaire lluny.
Sovint, quan penso en com viuen els petitons qualsevol cosa, a part d’observar-los em poso al seu lloc i he constatat que és molt bo oferir un ambient amb espais i materials enriquidors per poder explorar obertament i lliurement, però sempre tenint molta cura que cada infant se senti acollit i pugui retrobar fàcilment la seva referent. En aquestes edats primerenques, els nens i les nenes necessiten que el binomi exploració-protecció vagi sempre unit.
Entre els 0 i els 4 anys és molt important que els infants se sentin protegits mentre sacien les seves ànsies de descobrir. Per això és valuós oferir ambients lliures, versàtils i rics en propostes –rics en valor, no en quantitat–, però sempre amb contenció i cura, per ajudar a assolir plenament l’estabilitat emocional i afectiva tan necessària en aquesta etapa. La meva opinió és que, en general, «fem ser més grans del que són» als infants de les escoles bressol. Ens dediquem tant a fer «més i més» –espais, materials, propostes, idees, recursos, cursos formatius, immersió en pedagogies…– que oblidem la simplicitat i la senzillesa de la vida d’un infant tan petitó i dels valors dels coneixements ancestrals de la humanitat.
Anna Vilaró
