Infància en xarxa. Jornada de portes obertes, què en penseu?

Al facebook de l’Associació de Mestres Rosa Sensat https://ca-es.facebook.com/RosaSensat/  i a Twitter, oferim un espai d’in­tercanvi d’opinions i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.

A Facebook

Montse Mateu Des del meu punt de vista les portes obertes són les del dia a dia, les oportunitats que dona l’escola a les famílies i a tota la comunitat de participar. Aquestes jornades que es munten penso que no serveixen pas per compartir el projecte del centre, simplement ensenyen parets plenes de «bons» treballs, classes ordenades i poca cosa més. El dia a dia de l’escola és una altra cosa!

Pepa Díaz Les portes haurien d’estar sempre obertes. A banda d’això, em sembla vergonyós en què s’ha convertit aquesta jornada, a la qual només importa tenir millor imatge que les altres escoles de la zona, perquè estem venent un producte. I estic parlant d’escola pública. Com a exemple, he vist exigir a les mestres fer una determinada feina per tal de redecorar l’escola, canviar tot l’horari durant un dia per ensenyar les tauletes tàctils, els ambients, la biblioteca… I, fins i tot, la invisibilització de determinats alumnes a les fotografies publicades a les xarxes durant els dies propers a la jornada de portes obertes. Com he dit, vergonyós.

Esther Casas Pepa Díaz, totalment d’acord.

Laia Muntas Les portes obertes, tal i com estan concebudes ara, responen a la mercantilització de l’educació i també de l’escola pública. Responen a la idea que podem triar l’escola que ens ofereix millors serveis o projectes educatius en lloc de concebre l’escola com allò que construïm entre tots: famílies, docents, personal, entorn, municipi…

Aina Foster Doncs nosaltres no feim res, que no facem normalment… Ho dic de cor… Sí que procurem tenir-ho maco perquè sabem que vendran a veure l’escola, però igual que quan prepares un sopar a casa. Ho fas acollidor. Som més aviat una escola normaleta… I està bé, ni tan superpower, ni tan tradicional, feim bona feina i no necessitem demostrar més del que hi ha. Això m’encanta de la nostra escola, això ens lleva pressió. Si volem respectar els alumnes, ens haurem de començar a estimar i respectar els mestres, sent tal com som. Un petonet.

Carla OS Ara per ara, crec que les portes obertes són necessàries. Per una altra banda, les portes obertes serveixen per apropar l’escola a la família i que els pares de P-3 puguin treure’s els dubtes de sobre. Per una banda, l’escola pública necessita demostrar davant dels pares que són igual de vàlides que les escoles concertades o privades (no entraré en el que penso sobre aquest tema). I, per una altra banda, serveixen per explicar als pares el tarannà del centre, perquè ells puguin decidir si s’adapta a la manera de fer de la família. Realment, el millor per als infants seria que anessin a l’escola que tinguessin més a prop de casa, ja que ajudaria a fer que s’integressin al barri, conèixer als veïns i, a certa edat, hi podrien anar caminant. El problema és que cada escola té el seu projecte per diferenciar-se de les altres i maneres de fer molt diferents, així que els pares no tenen la seguretat que en totes les escoles els infants acabaran amb el mateix nivell.

Horitzó Blav BG Aquest curs les hem fet en horari escolar, dues tardes (calia apuntar-se en llista per fer grups). L’equip directiu s’encarregava de fer la volta amb les famílies i anar responent allò que demanaven. Ha estat interessant i les famílies han vist l’escola en viu. Els, i ens, ha agradat. Abans es veia més entorn de les instal·lacions i els «projectes» en paper… Així es veu la dinàmica de l’escola tal com és realment.

Anna Martín Les portes sempre haurien d’estar obertes al barri i així les famílies entendrien i coneixerien els projectes que es desenvolupen als centres.

Pilar Rodríguez Anna Martín Torrents, efectivament: l’escola ha d’estar oberta sempre en estreta col·laboració amb les famílies i el barri. No l’aparador que es munta per a quatre dies… Si sempre demanem la col·laboració de les famílies, és lògic que es mantingui aquesta relació.

Anna Martin Totalment d’acord, sobretot als primers cursos és enriquidor per als alumnes i per a les famílies, com més ens comuniquem i relacionem, creix la confiança mútua.

Anna Segura Les portes obertes per a les famílies resulten, en molts casos, el primer contacte en viu amb l’espai i amb l’equip educatiu. És una opció, però, sota el meu punt de vista com a mestra d’infantil, on realment les famílies s’adonen de què és la convivència dins la llar o escola és durant l’adaptació. En els primers dies que les famílies estan presents dins l’escola –o llar– és on realment veuen què ofereix. Les famílies poden sentir i veure el mateix que els seus fills. És una experiència única i molt intensa per a segons qui. Per tant, les portes obertes poden resultar interessants i útils, però els falta l’essència principal, que no és res més que la vida dels infants interactuant a la llar o escola.

Sip Sip Les portes haurien d’estar obertes tot l’any i apropar l’educació a les famílies, sobretot a secundària, que sembla que ni existim. Per mi la jornada de portes obertes és voler vendre un producte que de vegades és fals.

Olga Vr Les portes de les escoles haurien d’estar obertes una vegada al mes… Els pares han de conèixer l’escola on portaran els fills, sentir-se segurs, vincular-s’hi, i eliminar totes les pors i inseguretats que produeix no saber on estàs deixant els fills. Màxima transparència, que a les escoles no ens mengem a ningú!

Ita Sánchez Castaño Per mi les portes obertes es celebren cada dia…, molts dies que no són el que tens planificat com a jornada de portes obertes venen famílies a conèixer el projecte educatiu. De fet, crec que és més real i autèntic qualsevol altre dia que no sigui de portes obertes. Tot i que, si s’han de fer, es fan, però explicant el projecte educatiu real sense vendre fum. Per a les escoles grans també és una manera de poder atendre les famílies un dia i no el degoteig constant de famílies, que pot esdevenir un problema per a l’organització de l’escola. Les famílies han de veure més enllà de l’estètica dels espais i les propostes que exposen i intentar fer preguntes bones per conèixer realment el projecte educatiu.

Virginia Font Les veritables «portes obertes» de l’escola per mi són aquelles que s’obren cada matí i cada tarda a les entrades i sortides, permetent a les famílies veure i viure què hi passa dintre. Però per altra banda, les trobo una bona opció per a aquelles famílies que encara no formen part del projecte i venen a coneixe’l… Sempre que no «venguem» una imatge fictícia del que fem i responguem als seus dubtes amb la veritat.

Maria Pinel Puertas abiertas sí, por supuesto, para conocer básicamente el espacio en el cual los pequeños pasarán muchísima parte de su día a día. Visitas sin menores en el centro ya que el estrés que se acarrea con la cantidad de familias que están interesadas por conocer el espacio es exacerbado. Menores tranquilos y sin ser observados por todo aquel que se quiera interesar por el centro.

Angela Galo Necessàries però mal enteses. Les jornades de portes obertes haurien d’explicar els objectius cap a on va l’escola, la implicació de la gent, i no tant vendre productes sinó creure en un projecte de futur fet per persones i difondre’l!

Yolanda Fernández –A les portes obertes t’expliquen meravelles. Després la participació que es permet a les famílies està molt controlada. Segur que amb diferències notables entre escoles. També tinc la sensació que la comunitat educativa està a la defensiva i puc entendre-ho fins a cert punt. Però caldria una mica d’autocrítica que, si es fa, no arriba a l’exterior. Tant de l’escola concertada com de la pública. Quan vaig anar a les portes obertes, cap escola ni pública ni concertada em va parlar del treball de competències transversals. Et parlen de les bàsiques, de l’anglès, d’alguns projectes… M’hauria resultat creïble que algú m’hagués parlat d’alguna cosa que estaven en vies de millorar. Recordo una escola –pública– que ens assegurava que farien de la nostra criatura una «bona persona». Tenint en compte que et deixo una criatura de 3 anys, que per se és bona persona, no sé què haig d’esperar d’aquesta escola. Algunes escoles concertades tenen unes instal·lacions que fan vergonya. N’hi havia una en concret que tenia un pati especial per al grup de P3 que devia fer 5 x 2 m. No imagino a 25 criatures allà sense trepitjar-se. I com ja he dit, les ganes que es posen a les portes obertes depenen, moltes vegades, de la natalitat de l’any en qüestió. Per mi va ser un fet decisori que l’escola pública no aculli l’ESO en el mateix centre. El canvi de centre als 12 anys em sembla un dels errors més grans del sistema escolar actual. De fet, m’agrada la idea de l’escola-institut que sembla que s’està posant en marxa. Cap escola em va parlar d’inclusió. Malgrat que no és el nostre cas, és una realitat social i no està prevista. Les visites estan centrades en la normalitat tant familiar com social, com psíquica i física. Les visites són artificioses. La realitat després és molt diferent.

Cristina Bo Més que hipocresia és una gran mentida. A les portes obertes es fa pur teatre i es diuen moltes coses que no són certes. A les portes obertes tot és bonic, cap escola fa fitxes i totes funcionen per projectes, cap escola té racó de pensar ni es castiga. Es parla molt de Montessori i educació viva. Després arriba el primer dia de cole i t’emportes la gran patacada al veure que t’han venut la moto totalment. A l’escola del meu fill, a les portes obertes, es vanten que tenen TEI en totes les classes de parvulari, quan nomes n’hi ha a P3. M’ho van dir a mi fa dos anys i ara hi va anar una amiga i li van dir el mateix, i és totalment fals. Em fa ràbia que enganyin la gent. Penso que les escoles haurien de creure en el seu projecte i defensar-lo. I si creus que has d’enganyar per aconseguir matrícules, potser que et replantegis el teu projecte. Però dir una cosa i després fer-ne una altra és enganyar la gent.

Mari Bautista Necessàries…, en general, les famílies volen conèixer in situ els possibles centres per als seus fills, tant a les privades com a les públiques. De fet, no van ser les privades les que van començar a fer portes obertes? Mercantilistes…, cada centre es ven, amb intenció o sense, es fomenta la competitivitat. Però encara hi ha famílies que necessiten unes portes obertes a mida.

Relacionats

Et necessitem: associa't!
Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!