Escola 3-6. A ritme de rentadora

Una escola on la quotidianitat és present genera un benestar que es reconeix. T’hi trobes bé, com a casa. Tot va apareixien de forma natural i seguint els esdeveniments del moment, a un ritme lent, que encaixa amb el que va sorgint, amb objectius clars i respectant diferents processos.

«Entro a l’escola i de fons sento un soroll que no acabo d’identificar, és familiar, no és molest, al contrari, em fa sentir bé…

Més tard, el soroll es barreja amb una olor de ‘net’, agradable, alguna cosa em transporta a un moment quotidià i molt proper…»

Voler trobar una recepta o fórmula per treballar la quotidianitat a l’escola és absurd. La quotidianitat és l’ara, el que passa, el que és, sense previsions. La seva evidència és el moment viscut, connectada al present. Voler observar-la per analitzar-la, a vegades, és destruir-la i convertir-la en l’anàlisi del passat.

Passa en el moment, les reaccions a un acte, les mirades d’un altre, les carícies, la conversa espontània, tot allò que passa omplint el buit del previst.

Capturar-la per crear-ne documentació pot esdevenir un zoom que ens permet adonar-nos de la necessitat de deixar-la transitar per l’escola. En les imatges, hi descobrim actes que són del tot necessaris per aconseguir desenvolupar altres capacitats també importats en el creixement de l’infant.

Una documentació que recull moments quotidians pot posar-ne en relleu la importància, ens fa adonar que existeixen i que tenen tanta o més importància que els altres –els imposats, els dirigits, els fingits, els organitzats, els pensats…–. Sorgeixen del plaer de fer i són altament intensos perquè construeixen moments de la vida reals, espontanis. Posar-hi la mirada els confereix valor i més espai per desenvolupar-se.

Tota aquesta reflexió em va sorgir després de pensar com els objectes que existien a l’escola podrien provocar atenció i donar valor als actes quotidians.Vaig pensar en l’ús i la col·locació de les pissarres, per exemple. No és el mateix una pissarra alta i poc accessible als infants que una de baixa que permet que ells la utilitzin i descobreixin traços i escrits espontanis en un material diferent del paper.

Com es distribueix el mobiliari, com es presenta el material, com es pengen les informacions de l’escola… Tantes i tantes coses que s’han parlat i debatut, de ben segur, en molts claustres portats per una nova mirada a l’infant, que fa referència a la importància del mobiliari i que està impulsada per un corrent de transformació educativa.

Altres claustres, vull pensar que són els que menys, són portats per un corrent molt diferent que centra la seva mirada tan sols en una part més estètica, poc basada en la reflexió i en el veritable sentit cap a un nou paradigma en l’educació.

Aquests últims amb un debat superficial i poc sostingut que acaba per donar poc valor als objectes, que acaben sent mal utilitzats i confonen enormement l’infant. D’aquest tema no en parlaré, no és el tema que m’ocupa. Això sí, fem-ne una petita reflexió interna per situar-nos dins de quin tipus d’escola ens trobem. Saber-ho pot obrir fils de diàleg que poden enriquir la tasca educativa i donar sentit als projectes d’escola.
Seguint la meva recerca d’objectes rellevants que aconsegueixen marcar i fixar moments quotidians, vaig descobrir-ne un d’important i poc valorat: la rentadora.

Vaig adonar-me que aquest electrodomèstic ens acosta a una quotidianitat propera i casolana. El seu soroll, l’olor que desprèn en el moment de posar el detergent al compartiment, després el suavitzant, abans el llevataques, tot explorant la roba a poc a poc, el botó d’engegada i el soroll i tremolor quan centrifuga… És una meravella quotidiana que em proporciona un benestar extraordinari.

Aquesta sensació em va transportar a una imatge personal que conservo gràcies a gaudir d’una segona residència, on ens instal·lem tota la família algunes temporades. Quan hi arribem, la casa està freda, buida, silenciosa, poc acollidora. Un cop desfem les maletes, repassem la roba blanca de la casa i llavors aprofitem per fer una «maquinada» de vànoves, cortines, draps…, per condicionar-la millor.

Quan la rentadora funciona, la casa es desperta. És increïble, però així ho constatem tots perquè ens sentim, per fi, els seus inquilins, com si amb un acte quotidià ens acceptés novament, i ja tot esdevé normal i equilibrat.

Llavors penso en l’escola i com el fet de disposar d’una rentadora ens diu molt de com s’ha sabut acceptar el que passa, el que es necessita i el que es viu. Quan es tenen en compte aquests fets i s’incorporen a la vida de l’escola com una eina més de treball s’aconsegueix viure la quotidianitat amb una frescor i normalitat que fan sentir-te com a casa en tots els aspectes.

Encara ampliem més aquesta sensació si fem partícips els nens i les nenes. Deixant la porta oberta del quartet de la rentadora, l’oferim com un agent més dins l’engranatge quotidià.

Els podem demanar que vagin controlant el programa escollit, que s’adonin que hi ha una seqüència de nombres que van passant fins al final i que, de tant en tant, cal revisar-ho per organitzar el temps que falta.

Obrir la porta quan ha acabat, utilitzar el bugader de la roba neta per treure-la, estendre la roba amb compte utilitzant agulles o no…, actes quotidians fets al costat de l’adult tot encetant una conversa distesa i agradable. Moltes vegades aquests actes quotidians relaxen les criatures i són moments de converses íntimes i molt agradables. Tantes i tantes possibles accions que es poden desprendre d’aquest moment.

Els objectes quotidians integrats a l’escola ensenyen al mestre a ocupar un segon pla. Hi ha més probabilitats que tot passi sense que ell en tingui el control. Llavors tot és més fàcil per a l’espontaneïtat de l’infant.

Recollir la bugada no requereix gaires mans ni fer-ho d’una sola manera. Els infants mateixos poden interessar-s’hi i decidir recollir-la. Qui i com fer-ho depèn d’ells, amb l’acompanyament de l’adult si és necessari. Acceptar això com a mestre significa comprendre que no tots ho han de fer tot, ni tots igual ni en les mateixes condicions. Quan el mestre ho organitza tot perquè tothom ho pugui fer, desencadena un acte falsament inclusiu (en realitat exclou aquells a qui allò no els motiva i no els desperta cap interès).

Quan el que fan els infants se’ns descontrola perquè no ho podem supervisar, sorgeix una possibilitat magnífica per no arribar a controlar-ho. Moltes vegades, mestres que passen per l’escola em pregunten com podem atendre tots els infants si es reparteixen lliurement per diferents espais fent diverses coses alhora i algunes d’elles responen a tasques quotidianes (preparar l’esmorzar, endreçar les robes que algú ha utilitzat al gimnàs, posar la rentadora, recollir la roba bruta…). La meva resposta sempre és la mateixa: gràcies a aquest fet ells aprenen a organitzar-se sense la mirada constant de l’adult que, a vegades, jutja i fa que deixi de ser una activitat totalment sorgida del seu desig. És una oportunitat per viure la llibertat de fer i desfer sense cap judici, ni positiu, ni negatiu. Com a mestra, procuro mirar-m’ho de lluny i només intervinc amb una mirada de reconeixement pel fet de prendre la iniciativa i sortir-se’n perfectament sense l’adult.

A l’escola passen coses, moltes coses. Dei­xem que passin sense nosaltres i mirem-les a distància. Parem atenció i més proximitat en d’altres, però deixem que els actes quotidians tinguin el seu lloc. Obrir el quartet de la rentadora ens pot ajudar. Deixem que se la mirin i descobrim què passa.

La nostra rentadora, vella, atrotinada, amb el caixó del suavitzant mig brut a causa d’una dosi extra que en algun moment ha rebut, amb la porta plena de ditades dels nens i les nenes… La redescobreixo útil, amb experiència i ben triada.

Així, doncs, us encoratjo a deixar entrar a les vostres escoles elements quotidians que ens fan més fàcil la vida i alhora ens omplen de ritmes equilibrats i més propers a una llar.

Anem abandonant elements propis d’una escola de ritme frenètic, incapaç d’aturar-se a escoltar i olorar el soroll barrejat amb suavitzant d’una humil rentadora.

Mar Hurtado, mestra de l’Escola el Roure Gros,
Santa Eulàlia de Riuprimer,
mhurtad4@xtec.cat, @mhurtad4

Associa't!

Encara no ets sòcia de Rosa Sensat? Ara i fins a l'Escola d'Estiu ampliem la quota jove fins els 30 anys. Associa't i matricula't a qualsevol formació per només 70€!
Fes-te'n ara!