El conte. El vent i el sol

Montserrat Rebollo

El vent de tardor ens ha portat una faula d’Isop, imaginada a l’antiga Grècia al segle VII aC. El vent i el sol es plantegen un repte que finalment serà resolt de la mà de la intel·ligència. Aquesta petita història protagonitzada per tres personatges, el sol, el vent i un home amb una capa, convida a la reflexió i a la representació tot fent un petit teatre. Aquest cop el conte va acompanyat de la proposta de confegir un molinet de vent amb els infants.

Una vegada, fa molt de temps, el Vent i el Sol van tenir una picabaralla.

–Jo soc molt més fort que tu –va presumir el Vent–. Puc enderrocar xemeneies, arrencar arbres i fer córrer els vaixells amb la meva força. Tu no pots fer cap d’aquestes coses.

–Així i tot, jo soc més fort que tu –va dir el Sol–. Ets un ignorant, Vent, per discutir d’aquesta manera.

–Molt bé –va respondre el Vent–, farem una prova de força per demostrar qui és el més poderós. Què podríem fer?

–Veus aquell viatger d’allà baix? –va dir el Sol–. Porta una capa vermella a les espatlles. Quedem que aquell de nosaltres que pugui treure-li la capa primer és el més forçut?

–D’acord! –va exclamar el Vent–. Jo ho provaré primer i t’asseguro que guanyaré.

El Vent va començar a bufar molt fort al voltant del viatger. Va agafar la capa i la va estireganyar. La sacsejava cap aquí i cap allà. El viatger temia que li sortís volant; per tant, se la va cordar més fort i se la va ajustar més al coll perquè tenia fred.

El Vent va bufar encara més fort. Va invocar la pluja i va xopar l’home de cap a peus. El viatger va espolsar-se les gotes, va arrapar-se a la capa amb més força i va continuar el seu viatge rondinant.

El Vent va enrabiar-se. Va provocar un huracà i va empènyer l’home, provant d’arrencar-li la capa. Va udolar a les seves orelles. Va fer venir una granissada i el pobre home intentava protegir-se el cap de les punxegudes pedres de gel. Sentia tant de fred que va desitjar tenir deu capes més. Va treure’s el cinturó de l’abric i se’l va cenyir amb força al voltant de la capa per evitar que sortís volant.

El Vent es va donar per vençut i, amb to burleta, va demanar al Sol que provés el seu poder.

El Sol va brillar i els núvols i la boira van desaparèixer. El Vent es va aturar, va parar de ploure. El Sol lluïa intensament i els seus raigs van començar a eixugar la capa molla del viatger.

L’home va descordar-se la sivella del cinturó i va deixar penjar lliurement la capa de les seves espatlles, per tal d’eixugar-la més fàcilment. El Sol va irradiar encara més calor. El viatger aviat va sentir-se calentet i va descordar-se la capa.

El Sol continuava cremant. L’home va comen­çar a esbufegar i panteixar, completament sufocat. Es va ventar amb el mocador i va treure’s el barret. El Sol lluïa i lluïa.

Llavors, davant la sorpresa del Vent i l’alegria del Sol, de sobte, el viatger es va treure la feixuga capa i va seguir el seu camí, fent grans camades. No podia suportar més estona la calor que li provocava la capa!

–A poc a poc i bona lletra! –va dir el Sol al Vent–. He guanyat! Bramar i bravejar no porten enlloc, ho veus? A poc a poc s’encén el foc.

Faula d’Isop.


Fem un molinet de vent

Material:

  • Paper de colors o estampat (millor si cada cara és diferent), cartolina o goma eva
  • Xinxetes
  • Palets de brotxeta, pals de fusta o canyes de refresc

Dibuixem un quadrat de 15 x 15 damunt el material que escollim i el retallem. Tracem dues diagonals sense arribar al punt central i fem els 4 talls marcats. De les 8 puntes que en surten, en dobleguem 4 cap al mig, de manera alterna. Clavem les puntes al centre del quadrat amb una xinxeta i travessem el pal. Per tal de no punxar-nos podem posar una mica de goma d’esborrar a la punta que sobresurt per darrere.

 

 

Et necessitem: associa't!

Suma't a la comunitat educativa de Rosa Sensat, aprofita els teus descomptes en formació i llibres i ajuda'ns a seguir treballant per transformar i millorar l'educació!
Fes-te'n ara!