Escola 3-6. Tresors literaris al jardí. Connexions entre llibres, objectes i espais

Els Laboratoris de Formació i Recerca en Educació Infantil de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya estan formats per espais i materials adequats per al desenvolupament dels nens i nenes de 0 a 6 anys. Durant el curs 2019-2020, hi van assistir infants i mestres de parvulari de diferents escoles per dur a terme propostes de joc, d’exploració i de literatura. En aquest article centrem la mirada en l’experiència «Tresors literaris al jardí», que consta de la preparació d’uns espais amb àlbums i llibres il·lustrats acompanyats d’un objecte que s’hi pot relacionar de maneres diferents. Les connexions que es produeixen entre les obres literàries i els elements generen situacions ben diverses, que contribueixen a desenvolupar la sensibilitat de l’infant i a desvetllar el seu interès per la literatura.  

La preparació de l’experiència s’inicia amb la tria de les obres i els objectes que les acompanyen. Se seleccionen narratives gràfiques que en la majoria de casos tenen codi textual i visual. Es busca que hi hagi varietat temàtica, d’estructura narrativa, de tipus de personatges i d’il·lustracions. Quant als objectes, n’hi ha de més simbòlics, com una cinta de setí verd que representa una eruga, o altres de més realistes, com una carbassa i un plat de sopa.

A la zona exterior dels Laboratoris d’Educació Infantil, que conté un jardí, es presenten diferents escenaris amb els llibres i els objectes integrats en l’espai. L’objectiu és disposar tots els materials de manera que esdevinguin «veus» que cridin l’atenció de l’infant i que estimulin la seva acció (Montessori, 1984). Es té cura de l’estètica de l’espai, considerant que «els petits detalls i els objectes aporten valor a l’experiència, la completen i faciliten certa disposició d’esperit» per viure-la plenament (Calvo et al., 2013, pàg. 4).

Per començar l’experiència amb l’escola infantil, l’adult demana als infants que l’acompanyin en un passeig entre llibres. Quan es troben davant d’una escena, els convida a observar-ne els objectes i els demana que pensin quina és l’obra literària, de les que porta dins un cabàs de vímet, que s’hi podria associar.

Un cop tots els llibres estan col·locats, es proposa als infants que triïn un espai on, individualment o en petit grup, puguin endinsar-se en una obra. En alguns casos, l’adult llegeix el relat al costat dels infants, en altres, observa com interactuen davant d’un llibre que descobreixen per primera vegada o bé que redescobreixen en un context nou.

A continuació, presentem algunes de les situacions que s’han pogut observar en la interacció entre infants, objectes i llibres i que agrupem en els tres blocs següents: observació atenta, reconstrucció del relat i vincles afectius

a) Observació atenta
Els infants fan una primera observació atenta per associar quin llibre pot formar part d’una determinada escena. Per exemple, dins una capseta descobreixen que hi ha una cinta de setí de color verd i afirmen que: «Ha de ser el de L’erugueta goluda perquè és llarg i verd com una eruga». Quan s’acosten a l’arbre, veuen que hi ha un niu a les branques i de seguida diuen: «En aquest arbre hi ha un niu, ha de ser aquest llibre” (assenyalant Las estaciones).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En el moment d’exploració més lliure de l’obra, alguns infants fan una associació de l’element amb la seva representació gràfica, un exercici de lectura de la imatge, de comparació i d’interpretació (Duran, 2007). N’és una mostra quan alguns d’ells relacionen, molt acuradament, l’osset de peluix amb les imatges on va apareixent aquest personatge a El pastís és tan amunt, un àlbum que es troba a l’ampit d’una finestra, com a referència a l’escenari principal de la història.

En alguns casos s’adonen que els objectes són intercanviables. Per exemple, l’obra En Benet i el seu roure s’acompanya d’una branqueta de roure i glans, elements que alguns infants també relacionen amb el llibre Las estaciones quan descobreixen que hi ha glans en algunes de les imatges. Aquestes connexions entre obres es produeixen a partir de l’element, que ajuda a fer visibles determinats aspectes comuns.

b) Reconstrucció del relat
Els infants utilitzen els objectes que acompanyen el llibre per a la reconstrucció de la història o per recordar moments de la narració tot escenificant-los. Això es produeix especialment amb aquells contes d’estructura repetitiva i amb personatges molt clars, com ara De què fa gust la lluna?, un àlbum clàssic. Molts infants ja coneixen la història i utilitzen les figures dels animals que acompanyen l’obra per reviure-la, encaixant les peces de les escenes de la trama que els permeten ordenar les diferents seqüències. L’objecte els impulsa a recordar el relat, total o parcialment, de manera que s’evidencien quins són els moments que els van deixar empremta en les lectures anteriors.

També hi ha situacions en què la recreació es produeix com a resposta immediata a la lectura feta per part de l’adult. Aquests moments són una oportunitat per observar el grau de comprensió de l’obra i, al mateix temps, si l’infant utilitza llenguatge específic d’aquella història. Cal dir que s’adquireixen més fàcilment les expressions lingüístiques associades a una acció o vivència compartida. En aquest sentit, s’ha observat com, en algunes ocasions, aquestes propostes faciliten l’expressió oral d’infants que en el context escolar presenten dificultats en aquest aspecte. L’ús dels objectes afavoreix que els infants se sentin més segurs per explicar, a la seva manera, el relat.

Els nens i nenes gaudeixen amb la repetició dels contes i això els permet adquirir llenguatge, interioritzar la seqüència narrativa i anticipar els fets de la història. Aquesta necessitat de retornar a l’obra per dominar-la es veu reforçada pel fet de disposar d’un objecte que ajuda l’infant a connectar amb les paraules i les imatges.

c) Vincles afectius
Hi ha infants que tenen l’objecte entre les mans com un acompanyant quan escolten l’adult o mentre fan la seva pròpia lectura de l’obra. Passen les pàgines, s’expliquen el relat en veu baixa, es fixen en una imatge i mantenen ben a prop l’objecte en qüestió. El premen entre les mans, se l’apropen, se’l miren alternant l’atenció cap a l’objecte i cap al llibre. Aquestes accions suposen un vincle afectiu amb l’obra i generen una vivència intensa d’apropiació de referències estètiques i literàries.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per exemple, l’àlbum Frederick es troba en una petita butaca de vímet i té al costat un ratolí de peluix, personatge protagonista del relat. Tots els elements conviden a viure una experiència íntima amb l’obra i acostar-se directament al personatge. Alguns infants hi parlen o el fan córrer per les pàgines del llibre, pel paisatge de la narració.

Els vincles també es generen entre infants quan, per exemple, comparteixen els objectes i la seva relació amb el llibre o s’expliquen la història conjuntament. De la mateixa manera, s’estreny la complicitat entre l’infant i l’adult gràcies als moments compartits de lectura o de descoberta dels tresors literaris amagats al jardí.

Promoure les connexions entre literatura, objecte i espai, en diferents contextos, suposa una vivència molt estimulant, que ajuda a desenvolupar l’aprenentatge de l’infant, així com el seu gaudi estètic i literari.

Vanesa Amat, professora de Didàctica de la Llengua
i Literatura Infantil de la uvic-ucc. Laboratoris de Formació i Recerca en Educació Infantil.
Marta Camps, professora-col·laboradora
de la uvic-ucc. Laboratoris de Formació
i Recerca en Educació Infantil.

Referències d’obres
Carle, E.: L’erugueta goluda, Madrid: Kókinos, 2007.
Cooper, H.: Sopa de carbassa, Barcelona: Joventut, 1998.
Grejneic, M.: De què fa gust la lluna?, Pontevedra: Kalandraka, 2014.
Levert, C. i C. Solé: En Benet i el seu roure, Barcelona: Rosa Sensat, 2011.
Lionni, L.: Frederick, Pontevedra: Kalandraka, 2006.
Mari, I.: Las estaciones, Pontevedra: Kalandraka, 2007.
Straber, S.: El pastís és tan amunt, Barcelona: Joventut, 2014.

Bibliografia
Calvo, N, G. Gorchs, A. Mas i M. Roig: «Laboratoris de lectura per a les famílies o com treure l’univers de cada llibre», Faristol, 77, 2013, pàg. 3-6.
Duran, T.: Àlbums i altres lectures. Anàlisi dels llibres per a infants, Barcelona: Rosa Sensat, 2007.
Montessori, M.: La descoberta de l’infant, Vic: Eumo Editorial, 1984.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!