Escola. Biodiversitat i bolets: descoberta i experimentació

A finals d’estiu, quan s’albiren les primeres pluges al Pirineu, un cert neguit recorre la comarca del Berguedà. Si les pluges persisteixen, a mitjans de setembre ja es poden trobar bolets als boscos. Molts po­bles dediquen caps de setmana temàtics als bolets, amb mercats on se’n poden comprar i vendre.

Pensem que des de l’escola hem de donar valor a aquesta interacció que es produeix entre la societat i el món que envolta la micologia. Per aquesta raó hem fet aquest compendi d’experiments i activitats rela­cionats amb el món dels bolets.

Objectius

Els objectius plantejats s’han treballat de forma transversal. Tot seguit podeu llegir els objectius que ens vam plantejar en fer les activitats:

  • Adquirir i aplicar correctament el voca­bulari relacionat amb els aprenentatges: barret, peu, pinta, espores i miceli, entre d’altres.
  • Mostrar interès en l’adquisició de nous coneixements: comportament al bosc, recol·lecció correcta dels bolets.
  • Diferenciar els arbres per tal de saber trobar bolets, com pins, roures, alzines i boixos.
  • Organitzar el pensament crític per en­tendre i diferenciar comportaments adequats i inadequats al bosc.
  • Copsar la importància del magnetisme per utilitzar una brúixola de forma cor-recta i saber identificar la cara nord (la més humida).
  • Utilitzar i entendre el funcionament dels aparells de laboratori (lupa binocular, portaobjectes, proveta…), així com el sistema mètric decimal.
  • Participar de manera activa en les diver­ses activitats organitzades a la comarca relacionades amb el món del bolet.

En primer lloc demanarem als alumnes què saben sobre els bolets i tot el món que els envolta, i que portin de casa llibres, notícies de diari i tot el que tinguin relacionat amb el món dels fongs superiors.

Paral·lelament hem fet un mushroom corner, treballs manuals, s’han visualitzat vídeos on s’observa el creixement dels fongs superiors i també entre tots hem buscat informació a l’ordinador tot jugant a l’e-boletaire. També hem participat al concurs de dibuix de la Penya Boletaire de Berga.

Finalment prepararem la sortida micolò­gica. Remarcarem que la finalitat de la sortida no és que cada alumne porti la seva cistella i l’ompli, sinó que en grups i de manera col·laborativa es trobin el màxim d’espècies i de bolets per tal que es puguin analitzar, observar i classificar a la classe. En aquesta sortida també s’ha observat el magnetisme i els punts cardinals tot utilit­zant la brúixola. Un cop a l’escola hem fet una brúixola casolana tot imantant un clau.

Un cop a classe vam fer els experiments següents:

Experiment 1: conservació de bolets

  • En primer lloc posarem aigua i un ou en un pot de vidre, i observarem que l’ou quedarà al fons. A continuació els alumnes hi aniran tirant cullerades de sal fins que l’ou suri; quan això succeeixi el traurem –aquestadissolució s’anomena salmorra–. Final­ment, introduirem els bolets que vulguem confitar i taparem el pot. Paral·lelament, deixarem bolets de la mateixa espècie fora del pot. Al cap d’una setmana vam veure què passava amb els bolets de fora i els de dins del pot!Experiment 2: canvi de color

    Un dels bolets que vam trobar a la sortida micològica va ser la cama de perdiu. Un experiment que vam fer va ser posar el bolet amb aigua calenta, i tot seguit vam poder veure que es transformava de color groc/marró a color lila.

    Experiment 3: observació de l’esporada

    Una altra activitat és l’observació de les espores que cauen de la pinta. Per veure les espores fem un forat en una cartolina negra i tot seguit hi introduïm la cama del bolet. Al cap de vint-i-quatre hores aproximadament podrem observar que a sota de la pinta hi ha tot un polsim blanc. Si posem el portaobjectes sobre la cartolina, les espores cauran a sobre i les podrem observar en un microscopi. És interessant observar espores de diferents tipus de bolets.
    Experiment 4: hidratar i deshidratar
    Un dels bolets més comuns a les nostres contrades és el camagroc, amb el qual es pot fer l’experiment de deixar assecar el bolet. Veurem que no es podreix, sinó que es torna més i més petit; és a dir, que es deshidrata. Un cop deshidratat el bolet, hi podem afegir aigua i observar què passa. Podem repetir l’experiment unes quantes vegades tot anotant les dades, i posteriorment es poden fer uns gràfics de creixement. Un cop deshidratat, utilitzant una mà de morter podem fer-ne pols i repartir-la entre els alumnes. És excel·lent en els guisats!
    Experiment 5: trompetes de la mort
    Un altre experiment que podem fer és veure com destenyeixen les trompetes de la mort. Per a aquest experiment necessitarem dos gots, un amb aigua freda i l’altre amb aigua calenta. Introduirem una trompeta a cada got i observarem com, a poc a poc, el bolet que és a l’aigua calenta es va estirant i tenyint l’aigua de marró. Al bolet que està en aigua freda no li passa res.
    Experiment 6: fem créixer xampinyons!
    També podem mirar de fer créixer xampinyons –xiitake–, tot i que aquest experiment té una certa dificultat. Podem adquirir la terra preparada amb espores de xampinyó incorporades, i per tal que els xampinyons creixin necessitarem humitat permanent, llum del sol indirecta i una temperatura entre 10 i 20 graus. Per cultivar xiitake podem comprar troncs convenientment preparats. Nosaltres no vam poder fer aquest experiment degut a les altes temperatures i a la poca humitat.
    Per cloure les activitats pensem que pot resultar interessant fer un esmorzar de germanor per cohesionar el grup. Podem cuinar els bolets a la papillota amb all i julivert al microones de l’escola.
    Avaluació
    Entenem que la figura del docent no ha de ser la d’un mer transmissor de coneixement, sinó que ha d’acompanyar els infants en el seu procés de descoberta del món i de l’entorn. Per aquest motiu, l’avaluació servirà al docent per veure en quin moment del procés d’ensenyament/aprenentatge es troba l’alumne i, paral·lelament, a l’alumne també li servirà per veure si s’han fet els experiments i les observacions de forma adequada.

    L’avaluació es durà a terme de forma diària i sistemàtica, tot observant i prenent nota en un quadre de doble entrada dels objectius assolits per l’alumne. Pensem que l’actitud amb els companys, l’esforç i la capacitat analítica en fer els experiments i l’actitud mostrada cap a plantes i bolets és com a mínim igual d’important que l’adquisició de coneixements.

    Creiem que és molt interessant anar fent aquesta activitat, ja que resulta molt motivadora per als alumnes, tal com han constatat ells mateixos:

    «A mi m’ha agradat mirar les espores pel microscopi. A la sortida he après que no s’han d’arrencar els bolets dolents» (Roger).

    «He trobat molt divertit fer tots els experi­ments i buscar cucs! He après altres tipus 

    de bolets comestibles i m’ho he passat molt bé a l’excursió» (Júlia).

    «A mi m’ha agradat mirar amb lupa els bolets a veure si hi havia cucs, he trobat molt divertit veure com flotaven i com s’inflava la trompeta de la mort» (Rosa).

    «De la sortida micològica m’ha agradat trobar una pota de cérvol, un bolet que després d’investigar hem descobert que es deia la reixa del dimoni, com funciona una brúixola i per on surt el sol» (Nora).

    L’equip de mestres estem molt satisfets de la feina feta. Hem intentat que les tasques fossin el màxim de significatives i vivencials possibles.

    Valorem de forma molt positiva la col·laboració que hi ha hagut entre les famílies i l’escola. Aquest any que no hi ha hagut gaires bolets, el fet que molts caps de setmana els pares i mares anessin a buscar bolets amb els seus fills i filles i que els dilluns ens en portessin per analitzar ens esperonava a seguir treballant i cercant nous experiments per fer.

IGNASI SOLER CABESTANY
Tutor de cicle mitjà
Escola Princesa de Làscaris de
Casserres (Berguedà)

Associa't!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!