Escola. Per la corda fluixa. Respostes davant el repte i el risc de ser docent i LGBT

La sensació d’inseguretat dels ensenyants LGBT davant els alumnes es confirma i es posa de manifest en un innovador estudi recentment publicat en forma de llibre que ve a omplir el buit existent al voltant del que pensa, sent i experimenta el professorat LGBT dins la seva activitat docent. A través del comentari i l’anàlisi de setanta-dues entrevistes personals procedents de tots els nivells educatius i de la cita de centenars de fragments de les seves declaracions, el treball mostra el panorama que veu el professorat LGBT des de la seva situació professional i personal, i descriu les pors, els perills, les actituds i les estratègies dels seus protagonistes.

Les pors

El llibre parteix de la idea que, si bé un en­senyant LGBT comparteix amb la resta del col·lectiu docent una problemàtica comu­na, el fet d’intuir uns riscos que incidirien d’una manera especial i distintiva sobre ell en funció de la seva orientació o identitat sexual li genera l’aparició d’unes pors que acaben esdevenint forts condicionants en la seva vida professional.

En primer lloc, hi ha la qüestió de la visi­bilitat de la seva orientació sexual. Per al professor LGBT, el fet de donar a conèixer la seva orientació sexual no té la mateixa transcendència que per a un heterosexual perquè considera que és una informació susceptible de ser utilitzada en contra seva, en la mesura que imagina que l’accepta­ció i respecte per l’homosexualitat no té el mateix consens que l’heterosexualitat.

En segon lloc, apareixen els riscos rela-cionats amb la introducció del tema de la diversitat afectivosexual dins la pràctica educativa. La por de tractar aquest tema a l’aula no es basa en cap impediment legal, perquè precisament el marc normatiu ho té en compte, ni tampoc en una autopercepció de manca de capacitació professional, sinó en dos factors fonamentals. El primer té a veure essencialment amb la incomoditat i la inseguretat amb què el professorat, independentment de la seva orientació sexual, s’enfronta als temes relacionats amb l’educació sexual, sensació que s’accentua en el cas del tractament de la diversitat afectivosexual a causa de les òbvies implicacions personals que aquest tema genera dins els docents LGTB. El segon està relacionat amb la manca de concreció dels currículums, l’absència de materials educatius i la inexistència d’un programa de formació del professorat ade­quat. Aquests factors expliquen l’escassa motivació detectada entre el professorat i dins els centres educatius a l’hora de tractar aquests temes, i fan dependre qualsevol iniciativa de la voluntat individual de cada docent, el qual ha d’assumir personalment els costos i les dificultats que se’n deriven.

L’aversió al risc

Aquestes pors provoquen en el docent LGBT una reacció presidida per l’aversió al conflicte, entesa com una tendència a esquivar situacions que a priori són vistes com a amenaçadores o problemàtiques, i determinen que l’actuació del docent no es mogui més enllà d’una àrea de terreny acotada per barreres autoimposades que li proporcionen una sensació de seguretat. El professorat esquiva el repte de la visibilitat mitjançant actituds que el situen en una posició que es caracteritza per l’ambigüitat, cosa que li permet no fer explícita la seva orientació o identitat sexual i, alhora, no haver de negar-la o d’ocultar-la. En paral·lel, els docents acostumen a fer una valoració i una selecció molt acurades de la persona, el moment, el context i l’oportunitat de fer-ho, dotant el fet en si d’una certa ex­cepcionalitat que el fa esdevenir especial.

En aquest sentit, el llibre desemmascara de quina manera el professorat esquiva el repte de mostrar-se explícitament com a LGBT per mitjà de diverses excuses. La primera consisteix a donar per fet que tothom ja ho sospita i que, per tant, no és necessari fer-ho explícit i públic. La segona es basa en un fals paral·lelisme amb el comporta­ment dels professors heterosexuals i amb una percepció distorsionada de la visibilitat heterosexual. Així, donant per feta una suposada discreció generalitzada entre els docents heterosexuals amb relació a la manifestació pública de la seva heterose­xualitat, no es veu correcte que un docent LGBT actuï d’una altra manera, obviant la constatació que l’heterosexualitat, dins un context social i educatiu heteronormatiu, es manifesta i es fa evident d’una forma in­conscient i banal. La tercera té relació amb l’anterior i mostra de quina manera aquesta interiorització d’una suposada «normali­tat» permet presentar i desacreditar com a excessives, ostentoses i exhibicionistes determinades actituds que denoten un compromís personal del docent a favor de la visibilitat LGBT i de la introducció del tema dins l’activitat pedagògica.

La negació de la por

Al mateix temps, l’estudi posa de manifest com totes aquestes pors són negades, en el sentit que els docents no volen reconèixer que les senten, i analitza i desmunta els arguments i les contradiccions que fan servir els professors LGBT com a evasives justificatòries de la seva reticència a do­nar-se a conèixer i a tractar el tema de la diversitat sexual a l’aula. Aquestes excuses es fonamenten en una interiorització de determinades concepcions socials conven­cionals, retrògrades i en el fons homòfobes sobre la visibilitat pública de l’orientació sexual i sobre el rol de docent dins una relació educativa tradicional i constituei­xen les bases conceptuals sobre les quals els docents LGBT construeixen les seves argumentacions. Es dona la paradoxa que les mateixes bases ideològiques que els han sotmès i han permès la seva estigmatització i marginació com a col·lectiu són utilitzades com a coartada per amagar i disfressar una actitud reservada i poruga davant els reptes plantejats, i els converteixen en uns actors que reforcen i reprodueixen paradigmes caducs. Un d’aquests és considerar que no és propi, ni adequat, ni recomanable, fer públics aspectes de la vida privada del

docent dins la seva activitat professional, en la mesura que el seu treball s’inscriu en una relació educativa entre professor i alumne que és desigual, de caràcter jeràrquic i que comporta una relació de poder. En aquesta línia, al·ludint al mite de l’exigible objectivitat que es creu que ha de presidir l’activitat d’un docent, s’intenta justificar una pretesa neutralitat, que es tradueix en un rebuig a mostrar una implicació personal i emocional dins la seva tasca educativa. Al mateix temps, el fet de considerar que l’essència del rol d’un professor, la base del seu poder i la seva legitimitat consisteixen i se circumscriuen a la circumstància de ser un detentor i un bon transmissor del saber els permet creure que no és responsabilitat del docent entrar en camps que no són els propis de la seva especialitat, eludint amb aquest pretext qualsevol compromís en el repte d’introduir o tractar el tema a classe.

Els peus de fang de les pors

Arribats en aquest punt, és important res­saltar que l’estudi esquiva el victimisme fàcil relativitzant les bases de les pors que pateix el professorat LGBT. Així, si bé s’hi fa evident que el docent LGBT està exposat a ser víctima de diversos tipus d’atacs homò­fobs de menys o més gravetat, aquests no serveixen per explicar el principal fonament dels temors que l’assalten, ja que per una banda cal considerar que en molts casos aquestes pors són sentides amb indepen­dència d’haver experimentat o presenciat algun tipus de violència, i per una altra no es pot establir una relació directa entre el grau de visibilitat que el docent permet fer explícit i el risc de tenir problemes, i s’arri­ba a la conclusió que la realitat qüestiona les expectatives de risc i les proteccions que els docents LGBT elaboren.

A més, cal tenir en compte les abundants situacions en les quals els docents LGBT han rebut suports, tant per part d’alumnes com de companys, membres d’equips directius i pares i mares dels alumnes. Es tracta de gestos desinteressats de so­lidaritat i d’ajuda davant dels problemes, tant personals com professionals, que han afectat docents LGBT per la seva orientació o identitat sexual, i que permeten des­criure un paisatge laboral i educatiu més complex que esquiva el victimisme i en el qual s’entrellacen proves d’una homofòbia que encara està present i latent amb actes que demostren l’existència d’un respecte, una comprensió i una generosa empatia.

Plantant cara

Seguint aquest fil es fa un cop d’ull a di­verses estratègies per donar-se a conèixer i introduir el tema a l’aula a partir d’algu­nes experiències narrades pels mateixos entrevistats, amb l’objectiu d’acabar el llibre amb una imatge més positiva i esperançadora del panorama descrit, per tal d’encomanar el coratge i la il·lusió sufi-cients per incentivar uns canvis necessaris.

Per acabar, el llibre elabora una refle­xió sobre el paper que podria exercir el professorat LGBT per tal d’estimular les transformacions necessàries, considerant que per poder actuar d’una altra manera l’ensenyant LGBT necessita dues coses: valentia i estar disposat a treure’s la cuirassa del rol convencional, és a dir, a traspassar certs límits i endinsar-se en un terreny incert i arriscat.

L’estudi té present que a un docent no se li pot exigir una cosa per a la qual la figura que aquest representa no ha estat pensada, en el sentit que, en la mesura que el rol tradicional d’ensenyant està construït per transmetre i consolidar l’statu quo, una actitud transformadora no forma part del que s’exigeix a un docent ni segurament entrava dins les seves expectatives profes-sionals quan aquest va decidir introduir-se en l’ensenyament, però, alhora com a docent i LGBT es dirigeix als seus col·legues plantejant-los la pregunta següent: si nosaltres, com a docents LGBT, no ho intentem, ¿com podrem fer que canviïn les coses?

En aquest sentit, si bé aquesta investigació serveix per comprovar que el professorat LGBT té por i que aquesta por el condiciona molt, no vol fer-li una recriminació, ni jutjar la seva actuació, ni tan sols dir-li el que ha de fer, només vol fer-li evident que ell pot tenir un paper important per canviar les coses i li suggereix que ho faci.

Per saber-ne més

Biosca, Eloi. Per la corda fluixa. Respos­tes davant el repte i el risc de ser docent i LGBT. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2016.

ELOI BIOSCA
Catedràtic d’educació secundària
Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès
(Alt Penedès)

Associa't!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!