Mirada. Una mirada… una història i un futur amb perspectiva per a Perspectiva Escolar

Recordo com si fos avui la il·lusió que ens va fer als mestres i a les mestres dels diferents grups de treball de Rosa Sensat el projecte d’editar una revista, Pers­pectiva Escolar, on podríem llegir aquells autors i aque­lles autores que ens eren necessaris per a la nostra feina i on podríem, també, escriure les nostres expe­riències, les nostres inno­vacions o, simplement, les nostres reflexions sobre el nostre treball i la nostra escola. Recordo la il·lusió que ens va fer tenir a les mans el número 0. La satis­facció, però també l’angoi­xa, que vaig tenir quan em van demanar d’escriure una experiència al número 5, el primer monogràfic de cièn­cies socials de Perspectiva. I la presentació pública a l’antic Fòrum Verges, a Bal­mes amb Rosselló, molt a prop de Còrsega, crec que del número 5, el de cièn-cies socials. El local estava ple i la il·lusió era ben pa­lesa en el rostre de totes les persones que vam tenir el privilegi d’assistir-hi.

Han passat força anys des d’aleshores. Avui, amb aquest número, es posa punt final a una etapa. I se n’enceta una altra en la qual jo ja no hi seré pre­sent. Toca donar pas a les noves generacions perquè construeixin la Perspectiva del que queda del segle XXI. Probablement fa temps que m’hauria d’haver retirat per donar pas a gent més jove i amb noves idees. Però no ho vaig fer. Potser perquè vaig entrar relativament tard al Consell de Redac­ció. Probablement perquè encara em quedaven coses per dir i per fer. Potser per­què encara creia en el sentit originari de la revista com a portaveu dels mestres i de les mestres que aposten per la innovació des de la seva pràctica, des del dia a dia de les seves aules.

No sé quants articles he escrit a Perspectiva. Algun dia els hauré de comptar. Sé que he pogut dir tot allò que he cregut més conve­nient en cada moment. No sé l’impacte que han tingut ni els meus treballs o els de les meves i els meus col·legues de ciències socials ni els de totes aquelles per­sones que hi han intervin­gut. Potser seria hora que algun jove o alguna jove es­tudiant de doctorat en fes una tesi doctoral o, simple­ment, fes una investigació perquè els i les mestres hi poguessin dir la seva, po­guessin valorar l’ús que han fet de Perspectiva. Potser s’havia d’haver fet abans, de tancar aquesta etapa. Els seus resultats haurien pogut servir per prendre decisions i encarrilar de la manera més adequada pos­sible la vella i, ara, la nova Perspectiva.

El que em sembla clar és que els mestres i les mes­tres necessiten una Pers­pectiva que, com a mitjà de comunicació, d’informació i, també, de debat, sigui tan útil com la Perspectiva original. Cal entendre, per això, que la Perspectiva, com qualsevol altre mit­jà de comunicació, és, ni més ni menys, un mitjà. El protagonisme recau en qui li dona vida, en les seves idees, en les seves pràcti­ques. I aquestes han can­viat, però no al ritme a què han canviat les tecnologies de la informació i de la co­municació. Em sembla que cal actualitzar les idees que van moure, des del magis­teri, aquelles i aquells mestres que volíem can­viar, que volíem innovar des de la pràctica, des de baix. Hauríem d’estudiar com s’han d’adequar a les necessitats dels i de les mestres actuals. Sense pro­teccionismes de cap mena, sense mestres tutelats des de fora per persones amb discursos però no sempre amb pràctiques contrasta­des.

Perspectiva va sorgir de necessitats concretes, de pràctiques d’aula. Va fo­mentar un treball des de baix, dels que vam apostar per autoformar-nos al mar­ge de les institucions ofi-cials i de la formació rebu­da. Va ser una eina tant de formació permanent com de formació inicial. Va ser el reflex, el portaveu d’uns homes i d’unes dones que amb il·lusió i trempera vo­líem una escola diferent i una formació escaient als reptes als quals havíem d’enfrontar-nos.

Avui, amb projectes com el d’Escola XXI o la formació virtual dels i de les mestres de primària que impulsen el Govern català i la UOC, ens allunyem cada vegada més d’un patrimoni pedagògic que, com va dir fa poc el nostre darrer director, Xavier Besalú, necessita ac-tualitzar-se. La reno­vació necessita mitjans per poder fer-se sentir, però també necessita idees que li donin sentit sense renun­ciar a aquells principis que han fet de Rosa Sensat, dels MRP, de Perspectiva, projectes creïbles i útils per a la pràctica docent. Cal trobar la Perspectiva ne­cessària per als temps que estem vivint, sense dogma­tismes ni ortodòxies, amb el diàleg i amb l’esperança en l’enfortiment d’una so-cietat i d’una escola cada vegada més democràti­ques. Espero que Perspec­tiva trobi la perspectiva més escaient als temps que estem vivint. Jo segui­ré pensant, amb nostàlgia per un passat viscut inten­sament, com puc ajudar en aquest nou camí des de la meva perspectiva.

JOAN PAGÈS
Professor de Didàctica
de les Ciències Socials
Universitat Autònoma
de Barcelona

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!