30 anys del CREDA Pere Barnils

El 1970 naixia el que seria l’embrió de l’actual CREDA, el Centre Municipal Fonoaudiològic José María de Porcioles, ubicat en un nou edifici a Montjuïc, on avui hi ha l’Escola Municipal Tres Pins.

El Centre Municipal Fonoaudiològic, conegut per «Fono», tot i tenir un caire rehabilitador, va marcar un canvi en l’enfocament educatiu dels alumnes amb sordesa, si més no, en va redirigir les expectatives: va abandonar la perspectiva de l’ensenyament de «cultura general» per proposar l’ensenyament reglat, curricular. D’aquesta manera, s’obria la possibilitat, a l’alumnat amb sordesa, d’aconseguir el Graduat Escolar.

Tot i el canvi de mirada, el «Fono» no deixava de ser un centre específic per a alumnes amb discapacitat auditiva, i això, en plena efervescència del principi d’integració escolar, no era la millor solució per a l’escolarització d’aquest alumnat. Per això, aquest centre específic es va reconvertir, el 1984, en una escola ordinària amb un projecte educatiu molt vinculat a la integració de l’alumnat amb sordesa. Durant els quatre anys següents, aquesta nova escola, l’Escola Municipal Tres Pins, convivia amb professionals del Centre Municipal Fonoaudiològic, que donaven suport a l’alumnat amb sordesa.

Finalment, l’11 de maig de 1989, mitjançant una ordre publicada al DOGC i gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, es crea el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de Catalunya Pere Barnils.

Curiosament, quan ens mirem aquesta ordre de creació ens adonem que, inicialment, el CREDA estava configurat per tres unitats: un EAP específic per a alumnat amb sordesa, un equip de mestres d’Audició i Llenguatge i un equip de formació permanent. Avui és quasi inimaginable que un servei educatiu específic incorpori, en la seva organització, un EAP, que és un servei educatiu de zona, però el 1989 no. De fet, no deixa de ser indicatiu del procés de normalització: l’educació de l’alumnat amb sordesa passa del centre específic al centre ordinari, però els serveis educatius que els donen suport segueixen sent específics, fins i tot el seu EAP.

A diferència d’altres zones, a Barcelona, de fet, fins al curs 2018-2019, tot i que feia anys que els EAP específics havien deixat d’existir, era el CREDA qui elaborava i signava els dictàmens d’escolarització (avui inclosos als informes de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu) de l’alumnat amb sordesa, en col·laboració amb l’EAP. Aquest fet s’ha corregit recentment però no deixa d’indicar la joventut de la inclusió educativa de l’alumnat amb sordesa.

També és curiós que, entre els perfils professionals dels CREDA, l’ordre de creació de 1989 inclou la figura de l’audioprotetista, un perfil laboral gens associat al món educatiu. L’encaix d’aquestes professionals en l’àmbit educatiu encara és, avui, motiu de desconcert per part dels qui no en coneixen la importància. La veritat és, però, que les audioprotetistes desenvolupen una tasca cabdal que cap altre professional no pot desenvolupar. Sense les exploracions audiomètriques i audioprotèsiques, la tasca de les logopedes seria molt més dificultosa i, segurament, menys ajustada. L’orientació i el seguiment que fa dels suports tècnics, com els audiòfons, els implants (coclears i ossis) i els sistemes de microfonia remota (FM, Minimic…) suposen un suport indispensable en l’escolarització de l’alumnat amb sordesa. Això a banda, és important conèixer i valorar la col·laboració de les audioprotetistes en les avaluacions psicolingüístiques de l’alumnat i en els informes de reconeixement que se’n deriven. A banda d’aportar informació auditiva i d’aprofitament protètic, les audioprotetistes desenvolupen proves de comprensió verbal (audiometries verbals) que ens aporten una informació valuosíssima sobre el nivell de comprensió oral de cada alumne.

Un altre indicador, diguem-ne formal, que el procés de normalització de l’educació de l’alumnat amb sordesa és recent el trobem a l’espai que ha ocupat el CREDA: avui tenim la seu al barri de Sants, però fins al curs 2009-2010 els espais del CREDA eren dins l’Escola Municipal Tres Pins. De fet, tot i que la seu del CREDA ja no és a l’Escola Municipal Tres Pins, aquesta escola és avui, encara, l’única en què les mestres d’audició i llenguatge formen part de la plantilla del CREDA. A la resta de les escoles amb projecte de suport a l’audició i el llenguatge (antigament, escoles d’agrupament), les mestres de suport formen part de la plantilla de l’escola.

Al llarg dels anys, i a mesura que s’avança en el procés d’inclusió i normalització educativa, el paper del CREDA s’ha anat adaptant i ajustant a les circumstàncies de cada època: de ser un centre específic que s’ocupava de la totalitat de la resposta educativa de l’alumnat amb sordesa a convertir-se en un servei educatiu que col·labora en la resposta a les necessitats educatives de l’alumnat amb dificultats de llenguatge o parla, tinguin pèrdua auditiva o no. Aquesta col·laboració abasta un espectre que va des de l’assessorament i l’orientació a professionals dels centres fins a l’atenció individual a l’alumnat, passant per l’acollida i orientació a les famílies i la col·laboració i coordinació amb altres serveis educatius, socials i mèdics.

L’octubre de 2017 es va publicar el Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, conegut com «el decret d’inclusiva» o, simplement, «el decret», ras i curt, cosa que indica el grau d’impacte que està tenint al sistema educatiu. Aquest decret, que per ser un decret és de lectura relativament senzilla i fàcilment entenedora, estableix tot allò que cal aplicar perquè, d’alguna manera, culmini aquest procés de normalització i inclusió educativa que va començar als anys vuitanta, i que des de 1995 no s’actualitzava amb un decret. Amb la publicació d’aquest text normatiu ens preguntàvem quin paper hi tindria el CREDA, així com la resta de serveis específics.

El Decret 150/2017 reanomena i redissenya el concepte de suport educatiu, i estableix que l’atenció educativa a l’alumnat requereix una intensitat diferent de mesures i suports educatius. Així, estableix que aquestes mesures i suports poden ser universals, addicionals i intensius. D’entre les mesures addicionals, al text hi apareixen «els projectes específics de suport a l’audició i el llenguatge», que són els projectes que incorporen, conjuntament amb el CREDA, les escoles que, fins abans d’aquesta publicació, en dèiem «centres d’agrupament d’alumnat amb sordesa». A més, d’entre les mesures i els suports intensius, hi trobem els Suports Intensius a l’Audició i el Llenguatge, que fan referència a l’atenció educativa que aporten les mestres d’audició i llenguatge de les escoles amb el projecte que acabem d’anomenar. Finalment, i també entre les mesures i suports intensius, hi apareix l’atenció directa dels professionals dels CREDA.

Així, doncs, sembla que el paper dels CREDA segueix tenint reconeixement i sent imprescindible, especialment, en l’atenció educativa dels alumnes amb sordesa, i també, sense cap mena de dubte, en la resta d’alumnat. Caldrà afrontar reptes que venen, com per exemple l’encaix de l’atenció individual, fora de l’aula ordinària, dels alumnes que requereixen un treball específic de llenguatge i la possibilitat d’universalitzar o fer addicionals part de les mesures i els suports que ofereix el CREDA.

Aquest debat és ben actual, ja que, si prenem perspectiva, la tendència històrica ens indica que des de la LOGSE, primera llei que unifica l’escola ordinària i l’escola especial en un mateix sistema educatiu, publicada el 1990, els avenços cap a la inclusió impliquen apropaments a l’aula ordinària. Això és un fet i és evident que ha de ser així, però una cosa no treu l’altra: de vegades, les necessitats educatives requereixen unes mesures i uns suports individualitzats que no es poden oferir en un entorn de classe. La intervenció logopèdica, per exemple, necessita un entorn tranquil i silenciós que permeti el disseny d’activitats personalitzades i promocioni el desenvolupament lingüístic. L’exemple més evident d’això, però no l’únic, és el treball d’entrenament d’habilitats auditives que es desenvolupa després que un alumne hagi estat intervingut per rebre un implant coclear.

Deixant de banda, però, la necessitat irrenunciable que la intervenció logopèdica amb alumnes que tenen greus dificultats de llenguatge, tinguin discapacitat auditiva o no, s’ha de desenvolupar en atenció individual o, en alguns casos, en petit grup, sí que és cert que les funcions de les logopedes del CREDA s’estan flexibilitzant i adaptant a les característiques de l’escola d’avui. Així doncs, per exemple, una part important de la jornada d’algunes de les nostres mestres d’audició i llenguatge es desenvolupa dins l’aula ordinària, exercint funcions de codocència, juntament amb el professorat. D’aquesta manera col·laboren en l’establiment de mesures universals, per a tot l’alumnat, i en l’aplicació d’addicionals i d’intensives per als alumnes que en requereixen. Aquest model respecta a la perfecció la gradació de mesures i suports. 

Sigui com sigui, aquests trenta anys de CREDA han estat molt canviants; el suport educatiu a l’alumnat amb dificultats de llenguatge s’ha anat modificant a mesura que l’escola, en general, evolucionava. Com que els canvis són bons, estiguem preparats per seguir evolucionant, i seguir ajustant la resposta a les necessitats de l’alumnat, d’acord amb les de l’escola.

 

Carles Sobrepere Profitós

Adjunt a la direcció del CREDA Pere Barnils

 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!