Aprendre per transformar

Projectes d’aprenentatge, o treball per projectes, o projectes globalitzats… hi ha moltes maneres de designar aquesta proposta metodològica, i això sol ja ens fa sospitar que hi ha també mil maneres de dur-les a terme. La confusió terminològica i la multiplicitat d’aplicacions pràctiques van en paral·lel amb diversitat d’opinions sobre el tema. Hi ha professorat que ho ha provat i no n’ha quedat gens satisfet, hi ha qui no sap treballar d’una altra manera i hi ha qui no ho ha provat perquè no s’hi atreveix, no n’ha tingut oportunitat o perquè no hi creu com una opció pedagògica. En aquesta Escola d’Estiu, nosaltres proposem clarificar una mica aquesta confusió i explicar per què pensem que són una bona opció d’aprenentatge profund, si es fan ben fets.
Els projectes són una manera concreta d’organitzar els continguts d’aprenentatge, exactament igual com ho fa una unitat didàctica o un “tema”. Hi ha una sèrie de sabers i competències que el professorat tria específicament per a que l’alumnat aprengui. Ara bé, aquesta elecció de continguts gira al voltant d’una pregunta concreta, d’un problema o d’un repte, que ha de ser socialment rellevant, és a dir, real, propera (no en el sentit físic), significativa, per la persona que aprèn. 
Aquesta pregunta o repte és el que vertebra tot el projecte: orienta les activitats, dona sentit a l'aprenentatge i connecta els diferents sabers i competències. En un bon projecte, a més, aquesta pregunta no s'explica, es descobreix. El punt de partida, allò que anomenem llançament, és una de les decisions de disseny més importants: ha de generar necessitat d'entendre i d'actuar abans que s'ofereixi cap resposta. És aquest moment el que converteix l'aprenentatge en quelcom necessari per donar resposta a l’encàrrec i il·lusionant, en tant que li dona sentit. És per això que, sovint, pot tenir un caire performatiu en forma de vivència que deixa empremta.
Gràcies al problema social que pretenen resoldre, els projectes donen sentit al present de l’alumnat: els fan visibles davant la resta de la societat, els ajuden a creure que tenen un lloc al món i que allò que pensen, senten i fan importa. 
Pensar vol dir comprendre el món des de diferents punts de vista, alguns dels quals fins i tot contraris al propi posicionament ideològic. Sentir vol dir que allò que aprens et remou i connecta amb qui un és i qui es vol ser. Fer vol dir que el coneixement construït es converteix en acció, cap a un mateix o cap als altres, per consolidar l’aprenentatge resolent el repte rebut. 
Fets d’aquesta manera -orientats al pensar, sentir i fer-, els projectes transformen els joves, les seves famílies i la seva comunitat. Seguint aquesta brúixola, la metodologia (estructura, ordre de les activitats, manera d’avaluar, tipus d’encàrrecs…) pot variar i ha de ser flexible, en funció del context o de la necessitat concreta. Vegem-ho a través de quatre projectes implementats a l’Institut Escola Mirades, al barri del Carmel de Barcelona. 
Zombis climàtics, Kháos o MirIAm són els noms d’alguns dels projectes d’acollida que hem fet el mes de setembre, de manera transversal i coordinada a tota l’etapa de secundària. Quan l’alumnat torna de les vacances es troba amb una situació inesperada, que posa en risc el seu benestar i el del grup: una amenaça o un enemic que cal vèncer. No hi ha explicació prèvia, hi ha un problema que interpel·la i demana una resposta col·lectiva. Durant els següents dies, a mesura que la narrativa del projecte evoluciona, alumnat i professorat treballen braç a braç per retrobar-se amb si mateixos i fer equip, descobrint potencialitats i obrint la porta a la construcció de nous vincles. La transformació d’aquests projectes no és acadèmica; és relacional i identitària. Després d’un estiu llarg, sovint mancat d’estímuls i obligacions, l’escola es converteix en un lloc que diu a cada infant i jove “t’estem esperant, ets important i aquest serà un curs apassionant”. 
És normal que la regla faci mal? Aquesta és la pregunta de partida del projecte Endome…què?, fet a 2n d’ESO en col·laboració amb l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR). L’endometriosi és una malaltia que afecta 1 de cada 10 noies i que històricament ha estat invisibilitzada perquè la societat assumeix que el dolor menstrual és normal. A partir d’un cas clínic, l’alumnat coneix l’anatomia i fisiologia humana, investiga, entrevista, analitza dades i elabora diferents eines i productes per ajudar a resoldre alguns dels reptes associats a aquesta malaltia i ajudar a fer que una part molt significativa de la societat pugui viure amb més benestar. La transformació més gran és el que té lloc en el cervell d’una jove que havia assumit que la regla havia de fer mal i demana cita al metge o el d’un jove que entén i acompanya el dolor mensual de les seves amigues.
El primer dia del projecte Rigor Mortis l’alumnat surt de l’escola sense saber on va. El destí és part del missatge: el cementiri. A l’escola poques vegades es parla de la mort i, tanmateix, és l’única certesa que compartim tots els éssers vius.
Rigor Mortis és un projecte de 4t d’ESO que explora la mort, la memòria, l’envelliment i el dol a través de la ciència, l’antropologia cultural i l’art. Per què morim? Què és la mort? Per què ens fa por morir? Quan jo mori, qui em plorarà? Són algunes de les preguntes que vertebren la proposta. Aquí la transformació és alhora íntima i personal, perquè l’alumnat explora quina és la seva relació amb la mort o amb les pèrdues, però també cultural i social perquè descobreix que quan, com a col·lectiu en parlem, som més capaços d’acompanyar els altres en moments difícils i, que paradoxalment, quan mirem la mort de cara sovint ens porta a celebrar la vida amb més consciència.
El projecte Investiguem adopta la forma d’una recerca personal feta de 1r a 4t d’ESO, un cop cada any, i al llarg de l’etapa va adquirint cada vegada més una forta dimensió d’orientació i d’acció tutorial. Cada alumne/a tria una pregunta que l’interpel·la amb mirada de futur, la investiga amb rigor i la presenta. L’objectiu de l’alumnat és doble: aprendre sobre temes que en un futur els puguin ser útils i, sobretot, identificar interessos i desinteressos, que a poc a poc, ajudin a definir el camí que es vol seguir en sortir de l’institut. La transformació, en aquest cas, és interior: un jove que aprèn a fer-se preguntes incòmodes sobre si mateix, que identifica el que l’apassiona i el que no o que imagina diversos plans de futur, és un jove que surt de l’institut amb la confiança i la seguretat de saber qui és i cap a on vol anar. 
Aquests quatre projectes tenen maneres molt diferents de transformar, però totes elles comparteixen una pregunta que importa, un repte que atrapa, un moment de descoberta que converteix l’aprenentatge en quelcom necessari, un propòsit de fer un món millor. Dissenyar aquest projecte -trobar la pregunta, construir un llançament, donar sentit a totes les activitats- és el que proposem fer junts en aquesta Escola d’Estiu de Rosa Sensat.