Esperanza Chacón i Myrtha Chokler defensen una llibertat que es construeix des del vincle. Segon debat del Tema General, moderat per Gino Ferri

Fotos: Júlia Moner

El segon debat de la Jornada del Tema General de la 61a Escola d'Estiu de Rosa Sensat va aprofundir en una de les tensions que travessen el lema d'enguany: com pensar la llibertat dels infants sense desvincular-la dels límits, de la relació amb els altres i de les condicions que en fan possible el desenvolupament. Moderat pel pedagog Gino Ferri, el diàleg va reunir dues referents internacionals de l'educació respectuosa: la pedagoga equatoriana Esperanza Chacón i la psicòloga i psicomotricista argentina Myrtha Chokler.
Lluny d'entendre la llibertat com l'absència de normes o d'intervenció adulta, totes dues ponents van defensar que només pot desplegar-se quan existeixen les condicions adequades perquè cada infant desenvolupi el seu potencial amb seguretat, confiança i respecte pels seus ritmes.
La primera qüestió que va plantejar Chokler va ser, precisament, la necessitat d'atorgar un significat compartit a la paraula llibertat. «Cal donar un significat a la paraula llibertat quan parlem de persones, especialment dels infants més petits», va afirmar, advertint que sovint s'utilitza el terme sense tenir en compte què implica realment durant les primeres etapes del desenvolupament.

A partir d'aquesta idea, Gino Ferri va obrir el debat preguntant-se com es pot continuar defensant la llibertat dels infants més petits sense reduir-la exclusivament a la dimensió del vincle afectiu. La pregunta va servir per desplegar dues mirades complementàries sobre el desenvolupament infantil.
Esperanza Chacón va situar el focus en els entorns educatius. Segons va explicar, el desenvolupament no depèn tant d'allò que fa la persona adulta com de la qualitat dels espais que aquesta és capaç de preparar. «Necessitem entorns favorables, rics en estímuls, que activin el potencial humà», va afirmar. En aquest sentit, va reivindicar els ambients preparats propis de l'educació no directiva, concebuts perquè infants i joves puguin exercir una autonomia real.
La pedagoga també va insistir que qualsevol reflexió sobre la llibertat ha de partir del coneixement de les diferents etapes evolutives. «No és el mateix un infant de zero a tres anys que un de deu o un adolescent», va recordar. Per això, va defensar que la llibertat adopta formes diferents segons el moment del desenvolupament, però sempre té com a horitzó permetre que cada persona exerceixi progressivament la seva autonomia.
Aquest plantejament connecta amb la trajectòria de Chacón, vinculada durant dècades al Centre Experimental Pestalozzi de l'Equador i, actualment, al Laboratori Autodidacte i al projecte educatiu Arkadia, des d'on promou una educació basada en la confiança en els processos naturals d'aprenentatge.
El debat va fer un pas més quan Gino Ferri va plantejar si aquest potencial humà és una qualitat interna de cada persona o si, per contra, es construeix constantment en relació amb la cultura i la comunitat.
La resposta de Myrtha Chokler va ser contundent: «No existeix el nen o la nena sense el seu context.» Amb aquesta afirmació va subratllar que el desenvolupament infantil només es pot entendre des de la interacció entre les capacitats pròpies de cada infant i el conjunt de vincles, experiències i entorns que l'acompanyen.
Referent internacional del pensament inspirat en Emmi Pikler, Chokler va reivindicar una de les idees centrals de la seva trajectòria: la persona adulta no construeix l'infant, sinó que crea les condicions perquè aquest pugui actuar, explorar i descobrir per si mateix. La llibertat, va suggerir, no és un punt de partida, sinó una possibilitat que neix quan hi ha seguretat afectiva, coherència i confiança.

Sense contraposar llibertat i límits, Chacón i Chokler van coincidir a defensar una autoritat educativa que no s'imposa, sinó que acompanya. Una autoritat que prepara els espais, observa, sosté i genera les condicions perquè els infants puguin créixer des de l'autonomia.
El diàleg va posar de manifest que parlar de llibertat en educació implica, sobretot, preguntar-se quins contextos, quines relacions i quins adults fan possible que aquesta llibertat esdevingui una experiència real. Una reflexió plenament alineada amb el fil conductor de la 61a Escola d'Estiu: pensar l'educació des de la complexitat, fugint de falses dicotomies entre llibertat i límits, autonomia i vincle, o autoritat i autoritarisme.
El debat va anar més enllà de la relació entre autonomia i context per abordar també la manera com cada persona contribueix a transformar el món que habita. En aquest sentit, Myrtha Chokler va recordar que el desenvolupament no és un procés unidireccional, sinó una relació constant entre la persona i el seu entorn.
Recollint aquesta idea, Gino Ferri va introduir una reflexió sobre la identitat i els processos de formació. «El "jo" són els qui som», va apuntar, preguntant-se fins a quin punt la manera com entenem la construcció de la persona adulta —una identitat que continua transformant-se al llarg de tota la vida— pot ajudar també a repensar els processos educatius dels infants i adolescents. Una qüestió que, segons va remarcar, interpel·la directament la pràctica quotidiana de totes les persones educadores.
Esperanza Chacón va respondre situant novament la llibertat al centre de la seva mirada pedagògica. Per a ella, educar significa oferir les condicions perquè cada infant pugui «ser ell mateix». Va defensar que l'individu i l'ambient mantenen una relació inseparable: el context social i humà influeix decisivament en el desenvolupament, però també existeixen potencialitats innates que necessiten ser activades.
Quan Ferri li va preguntar si totes les persones disposen d'un «pla intern», Chacón va respondre afirmativament. Segons va explicar, l'autonomia i la llibertat formen part dels dons propis de l'ésser humà, però només poden desplegar-se si hi ha un acompanyament respectuós capaç de comprendre les necessitats de cada etapa del desenvolupament. Aquest acompanyament, va insistir, requereix ambients preparats i límits ben definits.
Va remarcar igualment que respectar l'infant no consisteix a deixar-lo fer qualsevol cosa, sinó a reconèixer la seva autonomia perquè aprengui progressivament a gestionar la pròpia vida. Els límits, va explicar, han de ser pocs, clars i coherents perquè siguin realment funcionals, mentre que els espais educatius han d'estar preparats per evitar riscos innecessaris sense restringir les possibilitats d'exploració.
La pedagoga també va aprofitar el debat per assenyalar les dificultats que afronten sovint els projectes educatius autogestionats. Va explicar que moltes iniciatives comunitàries inspirades en aquests principis pedagògics entren en contradicció amb determinades polítiques públiques i, per aquest motiu, no reben finançament institucional. La seva continuïtat depèn, sovint, del compromís col·lectiu de les comunitats que les sostenen.
A partir d'aquesta idea, Ferri va advertir d'un dels malentesos més freqüents al voltant del concepte de «pla intern de desenvolupament». Segons va explicar, sovint s'interpreta de manera reduccionista, com si es tractés d'un programa estrictament genètic que determinés de manera lineal el recorregut vital de cada persona. Davant d'aquesta lectura, va reivindicar una comprensió molt més complexa del desenvolupament humà, en què les potencialitats individuals només poden desplegar-se en interacció constant amb els contextos, les experiències i les relacions.
En aquesta mateixa línia, el pedagog va alertar sobre el risc de la hiperpatologització de la infància. Va defensar la necessitat d'observar amb més complexitat la diversitat present a les aules i va advertir que reduir les diferències individuals a categories diagnòstiques pot empobrir la mirada educativa. «Mirar d'una manera una mica més complexa aquesta idea de la diversitat a les aules ens donaria una amplitud de pensament», va afirmar. Per Ferri, una educació respectuosa passa també per reconèixer les singularitats dels infants sense convertir-les automàticament en dèficits, trastorns o etiquetes.