Preacord, acords, desacords i un gran oblidat

Vivim moments convulsos, la força que ha demostrat la comunitat educativa al moment de defensar l’educació pública d’aquest país és digna d’admirar. 
Des de Rosa Sensat sempre hem estat al costat de les reivindicacions del col·lectiu docent i ho hem fet sempre amb un objectiu molt clar: oferir als infants i adolescents allò que mereixen per les persones de ple dret que són. I un dels drets indiscutibles és el dret a una educació de qualitat. Però també tenen dret a una inclusió real i efectiva i, a això només s’hi arriba amb recursos reals i pràctics. 
En aquest escenari ha tornat a passar el que passa massa sovint, per no dir sempre. Informacions que venen d’un costat i d’un altre, amb unes intencions diverses i massa vegades partidistes. Però una cosa ha estat clara, els mestres i les mestres han sortit al carrer, s’han organitzat per fer sentir les seves veus i les seves demandes, han renunciat a part del seu sou per exigir unes millores necessàries per a mantenir un element social tan important com és l’educació pública. I és que encara que des d’algun indret vulguin fer creure que aquestes demandes només giren al voltant dels sous no és així, el que s'està reclamant és el més legítim del món, disposar dels recursos necessaris per fer la seva feina com toca, com la volen fer, amb qualitat. 
I des del 0-3 fa temps que fem sentir la nostra veu, fent unes demandes que no són individuals o personals, que són col·lectives i que afecten els ciutadans més vulnerables de la nostra societat. Com pot ser que en totes aquestes negociacions, notícies, acords, preacords, discussions i altres no aparegui ni una paraula del 0-3? 
Des de Rosa Sensat som molt conscients que les diferents negociacions es fan, o s’han de fer, en un sentit i forma que ve marcat per les lleis vigents, que no a tot arreu es pot parlar del 0-3, però quan ho farem? Quan ens hi posarem?
Des de l’Associació sempre hem tingut clar i hem defensat que els aprenentatges que es duen a terme els primers anys de vida són la base que permet a cada infant aprendre al llarg de la seva vida. Que les garanties d’un futur acadèmic i personal passen per una base sòlida i estable que es construeix en el període de 0 a 3 anys. Però arribarà el dia en què això que tots sabem deixarà de ser una cosa que se sap i passarà a ser una cosa real, que es viu, que se sent i que els infants gaudeixen?
El col·lectiu de mestres del 0-3 han sigut a les vagues, s’han organitzat, mobilitzat i han fet sentir la seva veu des de fa temps, cal que les escoltem, mirem i ens preocupem per elles amb el respecte i rigor que mereixen. Elles estan cada dia al peu del canó, posant les bases per tal de construir una societat millor, més justa i més humana oferint els contextos a tots els infants per poder construir aquesta base ferma. Continuem fent castells, però fem-los ferms, que les ventades del poc reconeixement no se'ls emportin, posem-nos a negociar seriosament... No oblidem que són persones amb drets, vulnerar-los ens fa còmplices d'una educació afeblida i poc rigorosa. 
No podem permetre que, per enèsima vegada, el 0-3 quedi al marge, que es torni a silenciar i invisibilitzar. Cal cridar més fort que mai que el 0-3 és educació. 
Rosa sensat s'ofereix a participar d'aquestes negociacions i instem als sindicats que les representen que ens vulguin en diàleg, reconeixent un 0-3 amb molt per dir i molt per fer.