Sense drets socials no hi ha igualtats educatives

Rosa Sensat no és un sindicat, però és una veu amb ideologia pròpia i no pot mantenir-se al marge d’una situació social cada vegada més precària, poc atesa, amb una pobresa infantil creixent que està afectant a una infància que perd drets i augmenta desigualtats.
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat donem suport a l’aturada convocada l’11N. Es tracta de parlar clar i defensar conjuntament la defensa d’uns drets socials que connecten directament amb la defensa dels drets dels infants. 
Les condicions laborals dels professionals i les condicions educatives dels infants són dues cares d'un mateix dret: el dret a una educació digna i de qualitat.
Defensem els drets dels infants perquè defensem una societat més justa. Defensem l'escola i els serveis públics perquè és una garantia d'equitat i de democràcia. Defensem els professionals de l'educació perquè sabem que no hi ha educació de qualitat sense unes condicions dignes per exercir-la.
L’escola pot i ha de contribuir a compensar les desigualtats socials, acollir tots els infants i generar oportunitats educatives. Però no pot, ni hauria d’haver de fer-ho, assumir tota sola les conseqüències de la pobresa, la precarietat i la insuficiència de les polítiques públiques. La voluntat i el compromís dels professionals no poden substituir els recursos ni les responsabilitats de les administracions. Tampoc poden revertir, per si sols, les desigualtats estructurals d’un model econòmic que sovint prioritza els beneficis per damunt del benestar de les persones.
Des de l'escola podem i volem compensar desigualtats socials i acollir els infants com es mereixen, però no podem resoldre les mancances de polítiques públiques pobres, educant amb qualitat sense els recursos necessaris. I malgrat que posem tota la nostra voluntat no podem fer front a un sistema capitalista que només fa que agreujar aquestes desigualtats! 
Fa temps que les reivindicacions per millorar l’educació expressen un cansament i un malestar acumulats, existeix crispació, tensió i polarització. Una situació que també s’agreuja en un context social marcat per la precarietat i les desigualtats, que ens obliga a repensar prioritats i a situar al centre la recuperació de la dignitat de les persones, les famílies i, sobretot, els infants.
No oblidem que cal reivindicar fort i clar que l'educació no és una despesa: és una responsabilitat col·lectiva i una inversió democràtica.