Sobre la proposta del grup de treball del ministeri per baixar les ràtios del 0-3

Fa pocs dies va aparèixer la notícia de la intenció del Ministeri d’Educació, formació professional i esports, de fer una baixada de ràtios en el primer cicle d’educació d’infantil. 
Aquesta informació apareix com a esborrany fruit de l'anàlisi del grup de treball 4 que ha fet una anàlisi de la situació i planteja possibles solucions. I sí, plantegen solucions, ja que les ràtios actuals al primer cicle d’infantil són un problema que té un efecte directe a la qualitat de l’educació que reben els infants més joves. 
Ara bé, des de Rosa Sensat tenim molt clar que la qualitat educativa i el rigor de les experiències de vida que viuen els infants dins els contextos escolars no depèn, únicament, dels recursos invertits i de les ràtios existents. 
El nombre d’infants per adult que estableix la normativa no comporta directament una organització concreta. Després de fer una lectura i reflexió compartida hi ha alguns aspectes que ens agradaria demanar-nos i demanar-vos per a construir espais de diàlegs i argumentaris que ens permetin que, si aquestes mesures s’acaben duent a terme, puguin tenir un impacte directe en la qualitat del sistema educatiu. 

Els dubtes o preguntes que se'ns plantegen són: 
La baixada de ràtio comporta una codocència o parella educativa? 
En cas que no, “perdrem” quasi la meitat de les places que oferim al primer cicle d’educació infantil?
En cas que si, disposarem del temps necessari per a fer tota la feina no lectiva, i assegurar que el primer cicle també pot disposar d’un temps de qualitat per poder dissenyar, planificar  i fer una valoració compartida de les experiències viscudes pels infants?
De quina manera i qui farà front a l’augment econòmic considerable que aquesta decisió implicarà als diferents organismes que gestionen escoles infantils, que no oblidem que tenen titularitats i gestions molt diverses? 
Farem una baixada de ràtios, però no modificarem un dels principals problemes del nostre sistema educatiu, la solitud a l’aula per part dels adults de referència. 
En cas que si, de quina manera s'articularà?
Hi haurà un augment en despesa educativa, potser acostant-nos a l'encara somiat 6% del PIB?
Tot i que parlen i intenten regular els espais i les instal·lacions, pensem que hi ha un aspecte molt rellevant que no es modifica i seria essencial fer-ho: Cada infant només té dret a 2 metres quadrats dins les institucions educatives, cosa que és molt contrària al que necessita i mereix un infant en un moment en què el seu desenvolupament necessita el moviment de manera rellevant. 
Finalment, el mateix document determina el nombre màxim d’infants que pot haver-hi a la resta de cicles. Tot i que aquesta “baixada” és sempre un aspecte positiu, podria ser que el seu impacte fos mínim i poc transcendent. Fer una baixada de ràtios. Sense plantejar-nos profundament l’estructura del sistema educatiu, les funcions que li demanem o la manera en com organitzem aquests recursos corre el perill que tot canviï perquè no canviï res.
Continuem reflexionant, debatent, argumentant i construint contextos on podem fer visible el valor que té la infància i les condicions que es necessiten per fer possible totes les seves potencialitats, siguem prudents i no ens deixem emportar per titulars que provoquen una eufòria que ens torna cecs a la lletra petita que pot condicionar tot un plantejament aparentment revolucionari.