Joan Soler Mata¹

Professor de Pedagogia.

Universitat de Vic

 

1. El context i l’inici de les Session de Pedagogia

  L’any 2005 es va constituir un equip de recuperació de les Sessions de Pedagogia. L’objectiu era recollir i donar a conèixer una activitat de formació autoorganitzada i autogestionada per un grup de mestres inquiets i capdavanters que cercaven pistes per millorar la pràctica escolar que desenvolupaven a l’escola.² Els documents aplegats a partir d’aquell procés de recuperació constitueixen un valuós llegat per reconstruir la trajectòria d’aquelles Sessions de Pedagogia que una part dels protagonistes consideren un dels principals antecedents, no pas l’únic, de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Aprofitant l’oportunitat de reconstrucció de la trajectòria de l’Escola de Mestres i, més endavant, Associació de Mestres Rosa Sensat, en aquest número 400 de Perspectiva Escolar ens ha semblat interessant donar a conèixer, de manera sintètica, aquella experiència que actualment està en fase d’estudi i que en un futur proper es podrà publicar de manera més extensa.³ Estem parlant d’una activitat iniciada l’any 1963 en ple franquisme, quan qualsevol renovació de l’escola catalana era un somni i quan només era possible pensar en canvis personals, gairebé sempre anònims, i viscuts en escoles privades. Les Sessions de Pedagogia van obeir a la necessitat de formar mestres i ens mostren les inquietuds i motivacions d’una generació envers la renovació i fonamentació pedagògica de les pròpies pràctiques. Es tracta d’una generació pont que connecta, a través de relacions personals i/o familiars i d’experiències viscudes, amb la renovació pedagògica del primer terç del segle xx a Catalunya i, sobretot, amb els anys de la utopia republicana anterior a la Guerra Civil. El procés de creació d’escoles renovadores, de caràcter privat, que s’havia anat succeint durant la dècada de 1950 i els primers anys de 1960 va posar en evidència les mancances de la formació «oficial» dels mestres que s’impartia a les Escoles Normals i a la universitat. Les experiències renovadores del passat s’havien apuntalat fortament en la formació dels mestres i aleshores, en ple franquisme, no podia ser d’altra manera. Per això ja hi havia iniciatives que anaven en aquesta direcció: cursos i intercanvi d’experiències per als equips de mestres d’alguna d’aquestes escoles, converses pedagògiques al domicili particular d’Alexandre Galí, trobades pedagògiques a Cal Mata de Saifores, conferències i convivències organitzades per Pax Christi i, més enllà de la geografia, les trobades del col·lectiu Isard per als mestres de muntanya. En totes aquestes iniciatives hi bategava el desig de saber i formar-se, al costat de la necessitat de trobar-se, i el convenciment que no era possible renovar l’escola sense fonamentar pedagògicament les pràctiques i reflexionar sobre elles. La primera reunió de Sessions de Pedagogia es va celebrar el 26 de juny de 1963 en un local annex de l’escola Costa i Llobera al carrer Rosario, núm. 33 del barri de les Tres Torres de Barcelona. Segons els documents de la sessió la finalitat era clara: «Sovint els mestres i professors hem constatat la necessitat d’ajuntar a la nostra tasca diària, unes estones habituals de reflexió col·lectiva sobre les qüestions i experiències pedagògiques que ens ocupen. Aquestes SESSIONS voldrien fer possible l’intercanvi de punts de vista i la reflexió. No volen ésser reunions d’intel·lectuals, ni un grup de persones reunides al voltant d’una que en sàpiga molt, sinó un conjunt de mestres i professors que volen vitalitzar la feina quotidiana i, potser, arribar a fer coses de conjunt que individualment amb dificultat es poden portar a terme, tenint en compte la limitació del temps de què disposen per a dedicar a l’estudi». Després de constatar la necessitat de formació a la qual hem al·ludit, la fi-nalitat establerta fa explícites algunes característiques inherents, des de l’inici, a les Sessions de Pedagogia: la reflexió col·lectiva a partir de l’experiència, l’intercanvi, el treball en equip, el projecte col·lectiu, la importància de l’estudi per al mestre. Entre línies també es fa esment a l’objectiu de «vitalitzar la feina quotidiana» que, per a aquell grup de mestres, era la tasca educativa. Aquesta expressió entronca directament amb aquella voluntat de vitalitzar, de donar vida, a l’escola que, al llarg del primer terç del segle xx havia caracteritzat el desenvolupament de la pedagogia activa i el moviment de l’Escola Nova. En aquella primera sessió es van decidir els aspectes organitzatius i metodològics per treballar els temes de cada sessió que ja explicarem més endavant. També es va acordar el compromís dels participants: assistir a les reunions acordades, realitzar els estudis proposats i abonar una petita quota per contribuir econòmicament al funcionament i les despeses.

2. Els participants

  No hi ha dubte que les Sessions de Pedagogia van existir en relació directa amb les persones que hi van participar. Per aquest motiu és just que dediquem un espai als mestres participants en aquelles sessions. En primer lloc caldria fer esment del nombre, un total de cent dinou mestres segons consta en les llistes d’assistència que s’han pogut confeccionar a partir de les actes i els resums de cada sessió. Es tracta d’una quantitat gens menyspreable en la seva globalitat, tot i que cal precisar que l’assistència a cadascuna de les sessions no era regular i que hi ha un nucli més fix al costat d’un nombre d’assistents diguem-ne més esporàdics. La segona característica fa referència a la procedència professional dels participants. En aquest aspecte detectem una filiació o pertinença a unes escoles ben determinades entre les quals sobresurten Talitha, Costa Llobera i Thau, que ja compartien algunes experiències de formació conjunta. Altres mestres participants procedien de Virtèlia, Sant Gregori, Ton i Guida i Escola Pia del carrer Diputació de Barcelona, entre d’altres. En la majoria dels casos la invitació i l’assistència tenia l’origen en les relacions personals que, a poc a poc, anaven teixint una xarxa de participants. També hi havia persones vinculades clarament al moviment escolta, un fet que es pot explicar pels lligams de l’escola Costa i Llobera amb l’escoltisme a través de Montserrat Olivé i Pere Darder. En aquest sentit cal recordar també la participació de Fèlix Martí Ambel, comissari de Minyons Escoltes (1960-1963) i director de la Residència Universitària Sant Antoni de Barcelona (1963-1968). De fet, va ser el mateix Fèlix Martí qui va justificar la convocatòria i va presentar les finalitats en la primera sessió celebrada l’any 1963. A l’espera d’una anàlisi més aprofundida sobre el perfil del conjunt de participants i d’alguns d’ells més en particular, podem afirmar que els mestres de les Sessions de Pedagogia representen sobretot l’activitat conjunta d’unes escoles de Barcelona que feien un camí paral·lel i, en un sentit més global, són un exemple del compromís social de sectors progressistes de l’Església catòlica durant els anys del franquisme. Valgui com a justificació d’aquestes afirmacions la llista de noms i cognoms dels vint-i-tres assistents a la primera sessió del 26 de juny de 1963, ordenats segons l’acta: Maria Teresa Camps, Montserrat Casas, Carme Minguella, Maria Assumpció Viñas, Maria Assumpció Lisson, Montserrat Cabutí, Montserrat Camps, Maria Pilar Valls, Pere Darder, Montserrat Olivé, Anna Maria Roig, Maria Teresa Codina, Maria Antònia Canals, Josep Maria Jarque, Josep Maria Rovira, Joaquim Farré, Jordi Cots, Llorenç Torrado, Jordi Carol, Fèlix Martí, Adolf Almató, Jordi Porta i Mn. Frederic Bassó. Val a dir que aquests tres darrers noms de la llista ja no van assistir a la segona sessió, manifestant explícitament que no seguirien formant part de l’activitat.

3. L’organització, la metodologia i els continguts

  Després d’aquesta primera trobada, va haver-hi una segona sessió el 8 de juliol del mateix any per acordar qüestions organitzatives i de metodologia de treball i confegir un primer programa de temes a tractar de cara al curs 1963-64. Les sessions tenien lloc dissabte a la tarda, amb una durada de tres a quatre hores i amb una periodicitat de dues per trimestre i un temps d’un mes i mig entre una i altra. Els temes es triaven a partir dels interessos dels assistents i per consens —«decisió general», segons consta en els documents—. A més del tema, també s’acordaven els aspectes que oferien més interès per estudiar. La preparació de la sessió anava a càrrec d’una o més persones del grup i es demanava que la resta de participants també preparessin el tema per tal de fer més ric el debat. Cadascú hi aportava segons les possibilitats: comentari de llibres, reflexions personals, experiències concretes, etc. Així doncs, la metodologia de treball es basava en el treball d’equip, la responsabilitat compartida i l’horitzontalitat, de manera que les sessions prenien la forma d’un veritable seminari. També és veritat que la diferent experiència i nivell de formació entre els assistents marcava diferents graus de participació. En els aspectes organitzatius es va establir una aportació econòmica dels assistents que es va xifrar entre 25 i 50 pessetes per a despeses de secretaria, conferenciants i possible participació a cursets a l’estranger. També es va preveure un nucli de coordinació en el qual tenia rellevància la figura del secretari, que prenia notes durant les sessions, feia les actes i els resums, enviava les convocatòries i contactava amb els col·laboradors externs que van intervenir en alguns temes. Els diferents secretaris van ser Fèlix Martí, Jordi Cots i Joaquim Farré. Els llocs de celebració de les sessions van variar i s’acordaven en la sessió precedent o s’anunciaven en la convocatòria que s’enviava als participants. En la llista de llocs hi trobem diferents edificis de l’escola Costa i Llobera, la Residència Sant Antoni de la ronda del mateix nom, l’escola Thau, el CICF de la Via Augusta, l’escola Talitha, l’escola Betània i l’Escola Pia del carrer Diputació. Els temes tractats, o sigui els continguts de les sessions, ens donen la mesura dels interessos dels mestres participants i de les necessitats de formació que emergien del treball diari a l’escola. De fet, podríem dir que els continguts tractats constitueixen un veritable programa teoricopràctic que va fonamentar la renovació pedagògica empresa durant aquells anys sobre els pilars de la psicologia i la pedagogia. Vegem una llista dels temes tractats al llarg dels diferents cursos: Curs 1963-64

• Mètodes experimentals de Pedagogia
• El mestre davant el noi: funció educadora
• Actitud del mestre davant del noi com a fill de Déu
• L’educació de la iniciativa

Curs 1964-65

• La Pedagogia Activa. Concepte. Possibilitats en el nostre país
• El progrés del noi i el seu control en una educació activa
• Ambient general de l’escola. Educació cívica
• Escola i moviments de joventut

Curs 1965-66

• La vida social de l’infant
• La delimitació de matèries a l’escola primària
• El programa oficial a l’escola primària
• Estudi de la conducta de l’infant

Curs 1966-67

• Coneixement de l’infant

La programació del curs s’establia en la darrera reunió del curs anterior i es concretava i ratificava al mes de setembre. Generalment, a final de curs es feia una valoració de tot allò que s’havia treballat i es deixava constància dels temes que no s’havien pogut tractar per falta de temps. En el tractament d’algun dels temes (per exemple, en l’educació de la iniciativa, el curs 1963-64) es van incorporar a les sessions l’exposició d’experiències viscudes en algunes de les escoles i en les quals es mostrava la capacitat dels alumnes per autoorganitzar-se. També, en alguns casos, després del tractament conjunt del tema, els participants es dividien en grups per tractar aspectes més concrets que també es posaven en comú. En d’altres sessions, les que menys, es va comptar amb la ponència d’alguna persona externa: Artur Martorell en el tema de l’educació cívica i en la delimitació de les matèries a l’escola primària, Jordi Galí en l’estudi de la conducta de l’infant o el doctor Gómez del Cerro per al coneixement de l’infant. Segurament, i en això coincidim amb Jordi Cots, el curs 1964-65 «fou el més reeixit i estructurat» amb un programa vertebrat entorn d’un eix central: la pedagogia activa.^[1] Potser és l’expressió més clara del lligam dels mestres de les sessions amb la generació anterior en la persona d’Artur Martorell que el mateix any 1965 va publicar Cómo realizar practicamente una escuela nueva a l’editorial Nova Terra.

4. L’evolució de les Sessions de Pedagogia i la valoració de l’experiència

  Fet i fet, l’experiència de Sessions de Pedagogia va durar tres cursos complets (1963-64, 1964-65 i 1965-66) perquè al següent ja només es van realitzar dues sessions de treball pedagògic a la tardor i algunes trobades més per explorar la continuïtat i viabilitat del projecte. Cal recordar que alguns dels membres —M. Antònia Canals, M. Teresa Codina, Jordi Cots, Pere Darder i Anna M. Roig— s’havien integrat a l’equip fundador de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, que va iniciar les activitats la tardor de 1965. En la darrera sessió del curs 1966-67, al mes de maig, es van valorar els resultats d’una enquesta sobre el funcionament de les sessions que s’havien tramès a tots els participants i encara es va planificar el curs següent amb propostes de temes per tractar. Hi havia, però, un descoratjament general que, de mica en mica, va encaminar els membres que quedaven a prendre la decisió de dissoldre les Sessions de Pedagogia i incorporar-se a Rosa Sensat, a la qual es va traspassar el saldo existent en el compte corrent. No hi ha dubte que les sessions, al llarg de la trajectòria seguida, representen molt bé el batec i la intensitat del treball compromès d’un grup de mestres que, a través de les xarxes de relacions, entroncaven amb altres iniciatives i idees pedagògiques. Passats els anys, Maria Teresa Codina reflexiona que «aquelles trobades, més que donar resposta puntual a la quantitat de dificultats amb què aquells mestres ens trobàvem, contribuïen a enfocar les qüestions amb una visió més ampla, a mantenir viu l’interès per la qualitat de l’educació, a constatar que érem força els mestres que compartíem els problemes i a reforçar la voluntat i estendre el convenciment que plegats podríem avançar». Joaquim Farré, possiblement una de les persones més implicades en les Sessions de Pedagogia, expressa la dificultat de valorar les Sessions després del temps passat, però «tot i així, penso que aquells anys, de joventut cronològica i professional, per tant de minsa formació, van obrir-me en aquell temps sobretot camins de reflexió i bases teòriques i fonaments pedagògics innovadors d’allò que hom intentava dur a la pràctica quotidiana a l’aula». Resta com a qüestió oberta fins a quin punt les Sessions de Pedagogia són un antecedent de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Sigui com sigui, és evident que en les Sessions de Pedagogia es va promoure un model de mestre compromès en la millora de l’educació, el país i la renovació de l’escola, col·laborador en el treball d’equip, amb inquietud intel·lectual i àvid de formació, que després va tenir continuïtat en altres projectes i iniciatives entre les quals, per raons òbvies de proximitat i coincidència d’objectius, hi ha l’Escola de Mestres Rosa Sensat. La metodologia de treball utilitzada en la formació també té un paral·lelisme notable amb l’activitat dels grups i els seminaris de treball que es van constituir a Rosa Sensat. Potser no es tracta tant de buscar elements de continuïtat com de certificar coincidències en el model, les finalitats i les pràctiques pròpies d’unes inquietuds comunes de les persones que van compartir un i altre projecte.  

1. L’article és deutor de les converses mantingudes amb Joaquim Farré i Jordi Maduell, que han treballat i treballen per donar a conèixer i preservar el llegat de les «Sessions de Pedagogia». A tots dos agraeixo el fet que m’hagin proporcionat el material documental i l’oportunitat d’analitzar-lo i estudiar-lo.
2. L’equip estava format per Ramon Canals, Jordi Cots, Pere Darder, Joaquim Farré, Josep González-Agàpito i Jordi Maduell. El dia 9 de juny de 2009 es va celebrar una trobada de participants en les sessions als locals de Rosa Sensat. Els assistents a la trobada van ser (per ordre alfabètic): Josep M. Balcells, Carme Batet, Montserrat Camps, M. Antònia Canals, Ramon Canals, Montserrat Casas, M. Teresa Codina, Jordi Cots, Pere Darder, Joaquim Farré, Assumpció Lisson, Jordi Maduell, Armand Muntés, Pilar Talens i Carme Turró. A partir de tot el procés de treball es va confeccionar un dossier que posteriorment s’ha anat ampliant amb documents personals o que s’han localitzat a l’arxiu de l’Associació. El conjunt de documentació es troba dipositat a l’Arxiu històric de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

 

3. L’any 1982, la revista PERSPECTIVA ESCOLAR (núm. 68, p. 40-44) va publicar un article de Jordi Cots, «Sessions de Pedagogia (1963-1966)» per donar, segons el mateix autor, «el valor i el to de testimoni d’un moment interessant en el procés de renovació pedagògica de la nostra postguerra».

^[1]4. Cots, J. «Sessions de Pedagogia (1963-1966)», Perspectiva Escolar, núm. 68, 1982, p. 43.