EQUIP BRESSOL VALLDAURA Maria Arribas, Maria Jesús Echeverria,  Laura Fernàndez-Cavada, Neus Garcia,  Teresa Gené, Jeanne Hansen, Lourdes Pujalte,Ona Vargas. Passar més temps a l’aire lliure a l’Escola Bressol Municipal Valldaura vol dir prendre decisions sobre la pràctica educativa relacionades amb el fet de fer més vida a l’exterior. Els espais, els materials, les relacions que s’hi donen possibiliten experiències que permeten desenvolupar i transmetre una visió i uns hàbits més ecològics i sostenibles. El benestar que ens produeix el contacte proper amb l'entorn natural prové de la necessitat que tenim els éssers humans de mantenir els vincles que ens lliguen amb la natura. Cada vegada més, les ciutats ens van allunyant dels nostres orígens més biològics: els instints, les olors, la mirada atenta, el contacte amb els elements naturals, la terra, l’aigua, l’aire... Prendre consciència i fomentar un estil de vida sostenible és el que ens fa construir un projecte d’escola que ens defineixi. Partim de la idea de retrobar l’ambient i els elements que tenim al nostre abast per ajudar a crear un clima que afavoreixi la connexió dels infants i la natura; una escola amb espais oberts que permeti passar una gran part del dia a l’aire lliure. El valor que destaquem de l’espai exterior té a veure amb la concepció no diferenciada del dins i el fora. Habitualment, i si el temps ho permet, sigui hivern, sigui estiu, tenim l’oportunitat de fer a fora el que per definició es concep per fer a dins. El clima mediterrani, del qual gaudim, ens va a favor en aquest sentit. Podem disposar de tendals si fa molt sol, aixoplugar-nos si plou, i abrigar-nos si fa més fred. Tot això ho podem fer al jardí. Per exemple, tenim la sort de poder fer els àpats a l’aire lliure. Si és hivern, podem posar-nos les jaquetes, i de vegades al migdia ni tan sols ens cal. Les famílies estan acostumades que sovint les rebem al jardí i també les hi acomiadem. Així mateix, les entrades i sortides no tenen un horari fix. Els familiars poden acompanyar i estar-se amb els infants bona part del dia. Un espai compartit per tota l’escola facilita que els nens i les nenes es relacionin entre les diferents edats i també amb els familiars. És important que de ben petits els infants no perdin l’oportunitat de desenvolupar les habilitats intel·lectuals, emocionals i físiques que els proporciona un contacte més directe amb l’entorn natural. Experimentar, observar, resoldre situacions o reptes... Així doncs, l’escola esdevé motor de canvi, i a partir de petites accions quotidianes podem ajudar a crear una consciència ecosocial i establir lligams amb la comunitat. Poder oferir un temps i un espai per compartir ens ha portat a fer un projecte que facilita a les famílies crear xarxes d’amistat, coneixements i solidaritat. D’altra banda, l’associació de famílies gestiona i pot fer ús del jardí un cop finalitzada la jornada i fora de l’horari escolar.  

Quin impacte té l’entorn en l’infant, com afecta al seu benestar i a la manera de relacionar-se?

Quan som a l’aire lliure, la percepció del temps canvia. Un espai obert i estructurat en diversos ambients convida a les relacions, la creativitat, el joc lliure, autònom i espontani, presentant reptes als infants que els proporcionaran un millor desenvolupament neurofisiològic. La utilització d’elements naturals per al joc, així com la substitució de joguines per materials de rebuig, ajuden a fomentar una concepció respectuosa amb el medi ambient. Al mateix temps i pel que fa a l’espai, una distribució intencionada de les plantes, troncs i ambients, proporciona un material viu que convida a crear espais propis, “allunyats” de l’adult, a ser més flexibles i capaços de gestionar les sorpreses i les emocions. El nostre paisatge vital flueix amb els canvis de l’entorn. Tenim a l’abast una riquesa de materials com la sorra, les plantes, les fulles i els fruits que cauen dels arbres. Tenim la llum, les ombres i els animals. L’atenció s’aguditza i els infants ho perceben. Tot això també ens ofereix l’oportunitat de treballar valors com l’autoestima, la col·laboració, l’autoregulació, etc. D’aquesta forma senzilla però constant, anem creant una major sensibilitat vers la Terra i transformant els petits hàbits quotidians per ser més respectuosos amb el medi ambient. La riquesa de l’espai exterior, entre altres coses, ens possibilita viure el pas del temps. Els canvis meteorològics a les diferents estacions formen part dels cicles naturals lligats al nostre jardí i el nostre hort. Quan parlem de fer els àpats a l’aire lliure, estem pensant que, al marge de la intimitat i el diàleg que habitualment proporcionen aquests moments, tenim la possibilitat de comentar la relació entre el menjar i el seu origen: els enciams de l’hort, què mengen els ocells..., o simplement la sensació de calma que ens proporciona compartir una bona estona sota els arbres. Cada grup d’edat fa el seu procés per menjar al jardí. Expliquem a les famílies la importància del benestar de menjar a fora i les condiciones adequades per fer-ho. Per portar a terme aquest projecte és necessària la seva col·laboració, i l’escola els facilita que puguin veure i participar de l’experiència per entendre-la millor.  

La cura de les plantes i dels animals que conviuen amb nosaltres

A l’aire lliure, podem gaudir de la fresca de bon matí o el sol de migdia. Escoltar el silenci del vent o el cant dels ocells. Veiem com els arbres canvien de color, els cauen les fulles o surten els primers brots primaverals. Les oportunitats de joc i experimentació són múltiples i variades. A la tardor comencen les feines de l’hort: barrejar l’adob amb la terra, retirar les plantes mortes i començar una altra vegada el cicle del compostatge amb els residus de la fruita que mengem i de les fulles seques. Amb les fruites i verdures que recollim de l’hort i del jardí, podem elaborar amanides i confitures, fer petits obsequis d’aniversari amb les flors, infusions, fer materials de joc i decoració... Descobrim les formigues, les merles, les abelles, papallones, tórtores..., dia a dia coneixem el nostre entorn més natural. Cultivar, cuidar i observar el naixement de les plantes, el creixement de les verdures i dels fruits, ens fa coneixedors d’aquest procés natural. Aquesta experiència ens connecta amb els cicles de la vida.  

Benestar i salut

El benestar que ens proporciona la proximitat amb l’entorn natural afecta directament la nostra salut. L’impacte de la natura –el vent, el fred o la calor, l’aigua, les fulles, els troncs–genera unes sensacions fisiològiques que els infants van reconeixent.Això els dona auto coneixement sobre el que necessiten i els proporciona una autonomia en la satisfacció d’aquestes necessitats. Aprenen a autoregular-se: “Fa calor, fa fred? Em poso o em trec la jaqueta, les sabates?Vull anar descalç? Entro una estona a l’estança o segueixo jugant al pati?, etc. Fer vida a l’aire lliure fomenta la salut dels infants tant física com psíquica. La natura facilita un creixement personal i emocional més harmònic; l’emoció motiva l’acció d’experimentar, de descobrir i de relacionar-se. Aquest espai ampli, ric, verd i menys sorollós, proporciona sensació de calma, bellesa i, per tant, benestar.    

Per acabar...

Viure i conviure amb la natura és part essencial per a un creixement integral. Els beneficis que aporta ens connecten amb el nostre passat ancestral, milloren la nostra salut psíquica i física, aprenem a ser mes autònoms i alhora més cooperatius. L’escola ha de ser impulsora i pol·linitzadora d’aquest canvi de paradigma. La comunitat educativa té la responsabilitat de crear nous valors i una cultura ecosocial per a la millora de la vida i del nostre entorn. Estimar i tenir records d’aquest contacte amb l’entorn natural, el plaer del joc, els descobriments i contemplacions i les experiències del dia a dia, ens planteja un repte enorme: cal canviar de manera de fer i viure en el nostre planeta. Davant la crisis ecològica que ens porta a un món que canvia tan ràpidament, es fa imprescindible ser respectuosos amb el que hem heretat i amb el que deixarem. La llavor està sembrada... Sovin tal cap dels anys, alguns infants tornen a visitar-nos i a jugar al jardí. El record d’aquest jardí especial ja forma part de la seva història.

Bibliografia

The World watch Institute. Educación ecosocial. Cómo educar frente a la crisis ecològica. Fuchemeco social i Icaria editorial. Cyril Dion, Mélanie Laurent. Demain (Documental). França. Heike Freire. Educar en verd. Graó.     EQUIP BRESSOL VALLDAURA Maria Arribas, Maria Jesús Echeverria,  Laura Fernàndez-Cavada, Neus Garcia,  Teresa Gené, Jeanne Hansen, Lourdes Pujalte,Ona Vargas.