Conclusions de la 57a Escola Estiu: El català a l’escola

Enguany, la jornada i els debats del Tema General han tractat el tema «El català a l’escola», i concretament les actituds lingüístiques del professorat, amb la voluntat d’aprofundir en la responsabilitat que tenim com a col·lectiu de fer propostes constructives i de reivindicar les condicions necessàries per portar-les a terme. És cert que l’escola no ho pot fer tot per incrementar l’ús del català, però segur que pot fer molt més.

Aquesta és una síntesi de les reflexions i propostes que van fer les persones que van participar en els debats celebrats el 16 de juny passat a l’Institut d’Estudis Catalans:

Hi ha evidències que indiquen un retrocés del català a l’escola. A partir d’aquests diagnòstics que presenten una situació crítica del català, ens plantegem què fer a partir d’ara des de l’àmbit educatiu. Aquest diagnòstic tan clar crea consciència i això ja és beneficiós, però no ens hi podem enfrontar tots sols. Per aquest motiu, cal reforçar les estratègies conjuntes des de les institucions i des de les escoles.

La immersió lingüística va iniciar-se als anys vuitanta, i s’ha anat desvirtuant, entre altres motius, pels canvis demogràfics progressius i esglaonats que hi ha hagut en aquests quaranta anys. La immersió va funcionar perquè es valorava l’aprenentatge i l’ús del català dels infants i joves com un dels factors que facilitaven l’ascens social i la consecució d’una societat cohesionada. Però en el context actual se n’ha de fer un replantejament.

És per això que avui ens plantegem quines responsabilitats tenim com a col·lectiu, quines propostes constructives podem fer i les condicions necessàries per portar-les a terme. I les presentem aquí, davant la comunitat educativa, la societat que ens mira i ens valora, però que també ens exigeix, i davant la directora general del Departament d’Educació, Dolors Collell, a qui li demanem que les traslladi al conseller amb el prec que faci tot el possible pels nostres mestres, els nostres alumnes i la nostra, les nostres, llengües.

Llegir en PDF

A. RESPONSABILITATS COM A COL·LECTIU

  1. Malgrat els canvis socials, l’objectiu que fa que el català sigui la llengua de l’escola és tenir com a prioritat la defensa dels drets dels infants i joves per assolir la igualtat d’oportunitats.
  2. El projecte d’escola ha d’estar compromès amb el català, i ha de tenir present aquest objectiu final i no adaptar-se al que sigui més còmode en cada moment per als mestres. El projecte lingüístic ha de ser un document viu, amb garanties d’assoliment i consensuat per tota la comunitat educativa: docents, alumnat, famílies, monitors, personal no docent.
  3. Per garantir la consecució dels projectes lingüístics de centre, cal, a més, la implicació de tot el sistema: equips directius, coordinadors de llengua i cohesió social i inspecció, i unes polítiques educatives que ho reforcin i ho garanteixin.
  4. És important partir de la valoració del plurilingüisme i fugir de la simplificació del bilingüisme. Conèixer la diversitat lingüística del món és alliberador i dona arguments a l’hora de reforçar el comportament lingüístic individual. Una societat plurilingüe fa més bé per una llengua, de fet per totes les llengües, que una de senzillament monolingüe o bilingüe.
  5. Es considera vital deslligar la llengua catalana, i en general els usos lingüístics als centres, de connotacions ideològiques i polítiques per facilitar la normalització de l’ús del català als centres.

B. PROPOSTES CONSTRUCTIVES 

  1. Buscar estratègies conjuntes de centre per reforçar el comportament lingüístic de l’equip de mestres i la unitat d’acció dels claustres.
  2. Comptar amb les aliances i la implicació de totes les famílies en el projecte de centre.
  3. Reconèixer les llengües d’origen de l’alumnat. Per impulsar el català cal que els alumnes sentin reconegudes les seves llengües inicials, sabent que no és fàcil, ja que moltes estan estigmatitzades al lloc d’origen.
  4. Emfatitzar la importància del projecte lingüístic del centre durant l’acollida dels mestres novells i concretar a les normes d’organització i funcionament quins han de ser els usos lingüístics respecte de la comunicació amb l’alumnat i la comunitat educativa.
  5. Buscar eines per compartir i potenciar el plurilingüisme, també com un element més de la interculturalitat.
  6. Aprofitar els nous espais d’aprenentatge per a una major presència del català. S’ha de comptar amb aquests nous espais i amb les noves maneres de comunicar, que canvien ràpidament (tecnologies, xarxes socials, traductors i correctors automàtics, etc.).
  7. Comptar amb l’art i la cultura com a mecanisme per potenciar la llengua. Casos concrets com les biblioteques, els programes de guionització i cinema, la música, aporten qualitat i potencien l’aprenentatge amb sentit.

C. CONDICIONS NECESSÀRIES PER PORTAR-LES A TERME

  1. Cada centre viu una situació diferent i haurà d’adaptar les propostes al seu context la a partir de les evidències de l’ús del català en la seva comunitat.
  2. Cal que hi hagi menys mobilitat de docents per poder fer projectes compartits. Per això són necessàries plantilles suficients i estables i equips consolidats que tinguin temps perquè la formació sigui eficaç i eficient.
  3. La formació té un paper essencial en les actituds i els comportaments lingüístics del professorat. També aporta espais de reflexió compartida en els equips docents per crear un projecte compartit. Hi ha la necessitat de més formació lingüística i sociolingüística dels docents, que avui és clarament insuficient.
  4. Les aules d’acollida han estat unes grans aliades del català, i cal mantenir-les i incrementar-les allà on sigui necessari. Però l’ús i l’aplicació del català, especialment per a l’alumnat nouvingut, no pot recaure només en elles. El català ha de ser la llengua d’acollida, a totes les aules i a tota l’escola.
  5. Finalment… Cal incrementar també l’exigència i el rigor en el temps de lleure i entre el monitoratge, potenciar i assegurar l’ús del català entre els seus professionals i incorporar-los al projecte d’escola.

I permeteu-me acabar amb una altra referència a les escoles d’estiu. Aquesta és la 57a Escola d’Estiu de l’AMRS, i estem molt contents d’haver recuperat la presencialitat, però per primera vegada en molts anys ens hem vist obligats a fer-la en un cap de setmana, de la mateixa manera que les escoles d’estiu dels moviments de mestres i de renovació pedagògica del país han hagut d’adaptar-se a les circumstàncies. Després d’un curs molt complex i difícil, amb molt cansament i desgast acumulats, encara grups de mestres i professors han fet un sobreesforç per organitzar i per participar en les escoles d’estiu, perquè creiem en la formació permanent i contínua. Com diu Pilar Benejam, Rosa Sensat es va crear per atendre la formació del professorat perquè, d’acord amb la millor tradició pedagògica del nostre país, la formació de mestres i professors, amb prou temps per a la reflexió compartida i el treball en equip, és la peça clau per a una educació de qualitat, i l’educació és la condició de possibilitat d’una societat democràtica. Acceptats aquests supòsits, tenim el deure de defensar la dignitat i la rellevància de la professió docent i recordar que la formació permanent és un deure, un dret, un plaer i una necessitat en un món en canvi i amb un futur incert. Qui més i millor pot ensenyar és qui sempre està aprenent.

Per això demanem al Departament d’Educació i al nostre conseller més suport a la formació de mestres i professors, a les escoles d’estiu i a les entitats de base com la nostra, i tantes altres, que ho van fer possible en èpoques molt més difícils que l’actual i que encara lluiten per aquests drets i per una millor educació.

Llegir en PDF

Conclusions-EE57

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!