“Continuar amb la feina de la Maria Antònia Canals és la millor manera de retre-li homenatge”

En primer lloc voldria felicitar a l’Associació de Mestres Rosa Sensat per la represa dels dilluns oberts de la Maria Antònia Canals que aniran a càrrec de les seves col·laboradores. No hi ha cap dubte que continuar amb la seva feina és la millor manera de retre-li homenatge. La col·lecció de materials de la Maria Antònia que està a Rosa Sensat és tot un tresor que mereix ser conegut pels mestres. Cada material suggereix activitats didàcticament riques i amb sentit matemàtic de fons i el conjunt dels materials és una invitació a una millor educació matemàtica.

Celebro també que el diari digital de l’Associació dediqui una atenció especial a la Maria Antònia Canals en ocasió del seu aniversari el 15 de novembre. Enhorabona per aquesta iniciativa a la qual voldria aportar el meu granet de sorra tot explicant una petita història personal viscuda amb la Maria Antònia que ens portarà a recordar el seu decàleg sobre l’ús del material manipulable a primària. Un decàleg que, amb poques modificacions, em sembla igual de vàlid per a secundària. 

Durant molts anys vaig tenir el goig de donar classes de Didàctica a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona. Molts dels nostres alumnes eren futurs professors i professores de secundària. Em semblava fonamental que coneguessin a la Maria Antònia Canals, que sentissin la força de la seves paraules, que veiessin la convicció de la seva mirada. Per això em vaig decidir a demanar-li si podia acompanyar-nos una tarda (llavors fèiem sessions de 3 hores amb un petit descans al mig). Ja us podeu imaginar que la Maria Antònia va acceptar immediatament penso que fins i tot amb el goig afegit que aquella havia estat la facultat on ella mateix havia estudiat. Aquesta sessió tan especial es va anar repetint durant un bon grapat de cursos i estic segur que els i les alumnes que varen assistir-hi no l’han oblidada ni l’oblidaran mai.

Les idees que exposava eren valuoses, però sobretot era important el testimoni de la seva tasca contundent i el seu ferm compromís entorn a l’educació, la matemàtica i els valors personals i socials.

L’anava a buscar a Girona al migdia i anàvem plegats cap a Barcelona. Us asseguro que vaig gaudir i vaig aprendre molt d’aquells diàlegs de l’AP-7 en què el temps i la distància es feien curts.

Recordo que, crec que l’any 2003, en algun lloc de l’autopista, parlàvem de l’interès que aquelles idees que m’explicava entorn a l’ús de materials manipulables estiguessin recollides en un decàleg que pogués ajudar als mestres.

Unes hores després ella ho comentava amb els alumnes de la Facultat i es comprometia a enviar-los-hi. Desconec si ja el tenia fet prèviament però la seva resposta va ser molt ràpida. Molts pocs dies després rebia aquell decàleg ple de seny i experiència.

El decàleg de la Maria Antònia Canals per treballar amb els materials manipulables és un excel·lent recull d’idees interessants (no tan sols per a primària sinó també per a secundària) que tenen al darrere l’experiència d’una de les persones que millor coneix l’educació matemàtica a casa nostra. La represa dels dilluns oberts de la Maria Antònia Canals i el seu aniversari el 15 de novembre són una bona ocasió per recordar-lo:

  1. Presentar una proposta de treball, si pot ser en forma d’una petita investigació.
  2. Convidar a l’acció, deixant ben clar què és el que es tracta de fer.
  3. Observar els alumnes, les seves reaccions, els seus interessos, i acollir les possibles idees i iniciatives.
  4. Estar disposat a canviar el camí previst per seguir-les, acceptant l’imprevist.
  5. Demanar l’estimació de resultats en les mesures i el càlcul (base del càlcul mental) i l’anticipació de fenòmens geomètrics en l’espai.
  6. Provocar i acompanyar la descoberta d’alguna cosa nova. Quan l’han feta, meravellar-se’n i felicitar-los calorosament.
  7. Potenciar el diàleg, invitant els alumnes a què expressin allò que han fet i que han vist. Demanar-los una explicació oral coherent.
  8. Resumir allò que s’ha fet, s’ha dit, i sobretot allò que s’ha après. Ajudar a formular conclusions.
  9. Relacionar-ho amb coses que s’han treballat anteriorment i, a vegades, amb altres activitats (calculadora, estadística…).
  10. Opcionalment passar alguna cosa a llenguatge escrit, primer col·loquial i desprès matemàtic (amb xifres i signes).

Es va publicar aquest decàleg en una entrevista apareguda a la revista Biaix (Biaix número 22, Juliol 2004, pàgines 27-32). La imatge següent correspon a l’última part de l’entrevista que conté el decàleg. La fotografia correspon precisament a una d’aquestes inoblidables visites que va fer la Maria Antònia a les nostres classes de Didàctica.

 

Biaix número 22, Juliol 2004, pàgines 27-32
Anton Aubanell, 
especialista en Didàctica 
de les Matemàtiques

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?
Fes-ho ara!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Vols subscriure't a totes les nostres revistes digitals o rebre-les en paper a casa?

Fes-ho ara!