Els espais exteriors i les relacions a l’escola

Foto: EMB Xiquets i Xiquetes 

A totes les escoles, sense excepció, hi ha un espai privilegiat i únic: el pati. Sigui quin sigui el projecte pedagògic del centre i les metodologies utilitzades pels processos d’aprenentatge, en totes les escoles el pati s’utilitza, com a mínim, durant mitja hora al dia com a espai d’esbarjo. Tots els infants del centre hi surten i en el cas de l’alumnat que es queda a dinar també durant l’estona del migdia. Soc conscient que hi ha escoles que estan innovant en els seus projectes educatius i han desdibuixat les fronteres entre el dins i fora l’edifici de l’escola i entre els temps de lleure i els temps d’aprenentatge. Per cert, un camí en el qual caldrà anar avançant i en el que la transformació dels patis pot esdevenir un dels motors pel canvi. Però tot i que no tinc dades exactes, m’atreveixo a dir que encara són la majoria de centres els que mantenen aquests 30 minuts a mig matí. Sigui com sigui, en el marc d’aquesta reflexió, em referiré a aquells moments de l’escola en els que deixem als nens i nenes jugar i relacionar-se de forma lliure i autònoma.  

Espais plens de possibilitats de jocs i activitats que difícilment es poden donar als interiors dels edificis i que permeten el contacte amb la natura i les formes diferents de relacionar-se.

La majoria d’estones de joc lliure, a excepció de l’etapa d’infantil, es donen a l’espai exterior. Els patis de les escoles acostumen a ser les zones del centre amb majors metres quadrats disponibles, el que permet més llibertat de moviment i més nombre d’infants compartint l’espai. Si els patis estan ben dissenyats, significa que aquests són espais plens de possibilitats de jocs i activitats que difícilment es poden donar als interiors dels edificis i que, a més a més, permeten el contacte amb la natura i formes diferents de relacionar-se.

Com ha de ser un bon pati? 

Un bon pati ha de poder oferir espais cuidats, atractius i motivadors, plens de natura, amb propostes per a fer activitats diverses i de diferents intensitats, que proposin repte i estimulin la creativitat. Que permetin desenvolupar un alt repertori de jocs: motrius, de rol, d’exploració, d’experimentació, sensorials, esportius, etc. amb materials diversos que convidin al joc actiu.  Però també un de més tranquil i relaxat, per si el que els ve de gust als infants és fer una mandala amb les fulletes, els pals i les pedres que han trobat pel pati o explorar amb una lupa una formiga. També ha de ser un espai confortable on no passar massa calor, i també que es pugui mantenir net i cuidat: amb suficients papereres, aigua per beure i que tingui accés ràpid i fàcil al lavabo (per no perdre temps i poder seguir jugant i aprenent). En definitiva, un entorn estimulant que enriqueixi el joc i que sigui font d’aprenentatges. Si voleu aprofundir en aquests condicionants, trobareu més detall al document dels 6 criteris per un bon pati,  naturalitzat, coeducatiu i comunitari  elaborat per l’Institut Infància i Adolescència per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona.

Com més diversos siguin els tipus de materials, millor resposta donarà el pati a les diferents necessitats i interessos de tots els nens i nenes

Les propostes d’estructura i el tipus de materials del pati seran un condicionant per a promoure i generar unes dinàmiques o unes altres. Com més diversos siguin, millor resposta donarà el pati a les diferents necessitats i interessos de tots els nens i nenes de l’escola. Però, sigui com sigui el pati, aquest és un espai relacional per excel·lència, sobretot si s’utilitza com a espai de joc lliure. 

En el joc lliure els infants decideixen on jugar, amb què jugar, a què jugar i amb qui jugar. L’estona de lleure al pati és l’espai on nens i nenes s’expressen i es relacionen més genuïnament. És un espai de llibertat i autonomia dels infants. I, tot i que en el marc del centre escolar hi ha normes preestablertes és, segurament, el que més s’aproxima a jugar al parc o a jugar al carrer, com feien els seus avis i àvies. 

Fomentar relacions positives i inclusives al pati per generar vincles forts 

Per generar vincles és imprescindible relacionar-se, i com més positives siguin aquestes relacions més i millors vincles es generaran entre les persones que formen part de l’escola. Entre els mateixos infants, però també entre els infants i les persones adultes que en tenen cura. 

L’enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona, realitzada l’any 2017 per l’Institut Infància i Adolescència a més de 4.000 nens i nenes de 10 a 12 anys, ens va revelar que els aspectes relacionals són cabdals per al benestar. En especial, ens mostrava com tenir suficients amics és un element que impacta fortament en el benestar dels infants i en la seva satisfacció amb la vida en global (IIAB, 2019). A més sabem que la qualitat de les relacions socials impacta en el desenvolupament i socialització dels nens, nenes i adolescents (IIAB, 2021). 

En base a aquestes evidències, m’agradaria posar la mirada en 3 aspectes: primer, en com fomentar que tots els infants tinguin relacions positives al pati; segon, sobre l’impacte que té en les relacions infant-mestre el rol que l’adult té al pati; i en tercer lloc, una alerta en relació a què passa amb els infants que se senten sols al pati o que no estan satisfets amb les relacions d’amistat a l’escola, i amb el tipus de vincles que hi generen. 

Començo per aquest darrer. L’escola és un dels entorns clau per al benestar dels infants, i sobretot és clau el fet de sentir-s’hi segurs, tal com ens va mostrar l’enquesta de benestar subjectiu. Malauradament, només el 66% dels infants estan molt satisfets amb els seus companys i companyes de classe i gairebé la meitat dels infants (el 46,4%) pensa que no rebria prou suport dels seus companys i companyes de classe en cas de tenir un problema (IIAB, 2019). Tal com ens mostren les dades, hi ha marges de millora importants en relació amb aquesta primera qüestió.

Segons l’Observatori Faros de Sant Joan de Déu, un element nou sobre el qual cada vegada caldrà posar més atenció és la vivència de solitud per part dels infants i adolescents, que es deriva d’una necessitat de connexió social que no es compleix i/o de la discrepància entre les relacions socials que es tenen i les que es desitgen (HSJD, 2020). Des de les escoles, cal fer-se la pregunta de si es posa prou atenció en aquests moments de joc lliure, de si hi ha infants que estan sols, que tenen dificultats de relació, que ningú els escull per jugar o que no tenen estratègies per compartir el seu joc amb els altres. Des del món educatiu s’ha de treballar per trencar les dinàmiques relacionals no igualitàries, com la reproducció de rols de gènere o la discriminació per ser diferent. Abordar la inclusió és un repte majúscul i cal treballar, entre altres, perquè els infants amb diferents capacitats es puguin relacionar equitativament amb tots els nens i nenes. És precisament en aquests espais de llibertat, com els que ens ofereixen els espais exteriors de l’escola, on hem de posar més atenció. Perquè en l’activitat dirigida “manen” les persones adultes, escollint i proposant determinades dinàmiques, potenciant certs comportaments i prohibint-ne o reconduint-ne certs altres. En canvi, en els espais del joc lliure, les persones adultes perdem aquest “poder” perquè cedim tot el protagonisme als infants. Una acció imprescindible i necessària, però en la que hi ha de continuar havent un acompanyament educatiu, posant expressament la mirada en que cap nen o nena se senti sol i que hi hagi una bona convivència i actitud de respecte i estima. 

Una acció imprescindible i necessària en els espais del joc lliure és la de continuar amb l’acompanyament educatiu, posant expressament la mirada en que cap nen o nena se senti sol i que hi hagi una bona convivència i actitud de respecte i estima.

Així doncs, com podem acompanyar i potenciar els vincles positius al pati sense dirigir? (I amb aquesta pregunta torno ara al primer i segon aspecte que volia compartir). D’una banda, reconeixent el potencial educatiu del pati en els moments de joc lliure i, per tant, tenint una mirada d’observació i atenció en les relacions i els jocs mentre els infants s’hi relacionen autònomament. D’altra banda, sabent identificar aquells comportaments que cal reforçar positivament (“Què bé que heu organitzat aquest joc avui al pati, me n’alegro molt que hàgiu jugat totes i tots junts”) o treballant sobre aquells aspectes negatius per revertir-los (“Què passa amb el Martí que mai volen que jugui a fet i amagar?”). I, també, acompanyant-los en la gestió positiva dels conflictes donant espais, temps i recursos perquè es resolguin.

Per fer tot això cal, d’una banda, la intencionalitat educadora del professorat i, d’altra banda, és necessari oferir múltiples possibilitats de jocs i activitats, que seran clau per a fomentar relacions diverses (si, per exemple, el Jan és un crack amb els castells de sorra i al pati hi ha un sorral, podrem fer valdre les seves construccions i potser el proper dia se li aproparan diversos infants per sumar-se el seu joc, si suggerim nous jocs a la pista, potser no sempre s’hi jugarà a pilota de la mateixa manera). Diversificar els jocs a l’exterior passa per poder tenir la infraestructura adequada, per posar a disposició materials diversos, si són no-estructurats millor (caixes, cubells, rodes, pots, coladors, pilotes, cordes, teles, anelles, cotxes, etc.) i també per incentivar jocs i per fomentar el protagonisme dels infants (per què no els deixem l’auto-organització d’un campionat de saltar a corda? O de qualsevol altra cosa?). 

Cal potenciar el joc de qualitat, ric, divers i estimulant! No només amb les estructures, també amb la pràctica del dia a dia. Perquè quan els infants juguen junts és quan creen vincles. I quan les persones adultes assumeixen un rol d’acompanyament i no de vigilància o control (i se sumen, de tant en tant, als seus jocs), és quan ens comuniquem i generem un vincle diferent amb als nostres infants. 

I, tal com no es cansen de dir molts experts i expertes en la matèria i segur que haureu observat:

“Si tot passa en un espai verd, confortable, bonic, cuidat i ple de possibilitats, generar vincles serà molt més fàcil”.

Emma Cortés, Pedagoga Social i Coordinadora del programa Ciutat Jugable i el Programa Participació de la infància i l’adolescència de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. 

Referències

Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2019). Informe Parlen els nens i nenes: benestar subjectiu de la infància a Barcelona 2018. IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona. https://institutinfancia.cat/projectes/benestar/

Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2021). Els patis de les escoles un espai clau per al ple desenvolupament dels infants. Document de treball. IIAB-IERMB. https://institutinfancia.cat/mediateca/patis-escoles-espai-clau-desenvolupament-infants/

Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2022). Informe Dades clau d’infància i l’adolescència de Barcelona 2021. IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona. https://institutinfancia.cat/mediateca/dades-clau-2021/

Corominas Pérez, M.J.(2020). La rellevància de l’experiència relacional per al benestar subjectiu de la infància: anàlisi de l’entorn familiar, escolar i local(Tesis Doctoral). Universitat de Girona. Departament de Psicologia; Universitat de Girona. Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida. Girona.  http://hdl.handle.net/10803/670082 

 

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!
Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Preparació nivell C2 de català per a docents!

Total d'hores amb reconeixement: 60 hores (30h sincròniques i 30h asincròniques) | Calendari: Gener - Abril | "Els 60 primers matriculats tindran garantit el dret a examinar-se aquest curs 22-23"
Properament tota la informació!