Poesia. Dic dret, dius deure, diem temps per viure

Respectar aquest dir balbucejat, el fet de caminar fent tentines, el menjar a grapats que veiem en els primers anys de vida, és una necessitat. El dret a créixer, a sentir, a emocionar-se, requereix temps i espai de relació, de trobada i mirall tranquil. Al centre d’aquest creixement, hi volem posar la poesia i el fet d’acompanyar tot el que passa des d’un vessant d’experiència sensorial directa.
...