És difícil trobar espais públics on la primera infància (de 0 a 3 anys) pugui exercir el dret a ser sense que se’n vulgui alterar seva essència. Sovint són oblidats en el disseny d’espais i activitats culturals i d’oci, no es tenen en compte les seves necessitats específiques. Quan s’atenen aquestes necessitats, s’acostuma a fer de forma segregada, oferint-los propostes exclusives per a ells i les seves famílies, que els acompanyen o supervisen, cosa que els situa en espais on les seves interaccions amb altres membres de la societat queden limitades.


