La construcció de l’escola a partir d’una mirada col·lectiva

Obrint la primera jornada de la 54a edició de l’Escola d’Estiu, el professor en Pedagogia i Educació social Jaume Martínez Bonafè ha posat de manifest la necessitat de construir una escola entre tots els ciutadans en la conferència ‘Educar per a l’emancipació de l’ésser humà. Cooperació i desig’. Idea que la professora universitària Jaqueline Moll ha subratllat durant la seva conferència ‘Pedagogies no hegemòniques per teixir aliances entre persones, cultures i pensaments lliures’. Moll ha lamentat el “malíssim moment” actual del seu país, el Brasil, pel retrocés que ha suposat en l’educació. 

La professora ha reivindicat la idea de viure en col·lectivitat per construir perspectives comunes. Això no vol dir, però, que la societat hagi de ser homogènia i igual, ja que la idea, ha explicat, és “construir en col·lectivitat des de la diversitat”. Això es constitueix com una eina per fer front al “món en risc” i en el procés de desconstrucció actual.

En aquest sentit, en el marc del tema d’aquesta edició, la força dels equips, Martínez i el professorat que ha assistit a la formació han reflexionat sobre la participació de les famílies en l’escola i quin ha de ser el seu grau d’implicació. Una mestra ha explicat que sembla que actualment “encara fa por donar poder a les famílies” perquè no hi ha la unió necessària per treballar conjuntament. Martínez ha explicat que la participació s’aprèn i s’ha d’ensenyar als pares i mares a involucrar-se en la construcció de l’escola, de manera que s’ha de buscar noves cultures de participació que ajudin a la creació de noves estratègies.

Martínez ha afirmat que actualment no es troba aquesta “mirada col·lectiva” perquè contínua patent el pensament de “l’escola corporativa” per part de la societat. Per evitar-ho, ha explicat Jaqueline Moll, cal teixir aliances entre l’escola i la comunitat.

Durant la conferència de Jaume Martínez també s’ha remarcat que les escoles no es poden tancar en elles mateixes, sinó que ha d’existir una xarxa que permeti el diàleg entre els diferents centres per tal de compartir experiències i idees. Alhora, aquest teixit ha de servir per enfortir la comunitat educativa i establir nous llenguatges i lògiques en l’educació. El programa ‘Més educació’, impulsat per Moll i ara eliminat pel nou govern del Brasil, es va crear precisament per fer possible aquesta “resignificació”, així com redefinir el currículum escolar per incloure noves disciplines. La professora ha subratllat que no només s’ha de tenir en compte les competències tradicionals, sinó que s’ha de tenir en compte nous paràmetres com “l’autoreferència” o la biografia personal.

Jaume Martínez ha coincidit en aquest aspecte, explicant que és una de les condicions fonamentals que permeten l’emancipació de l’alumnat. La “reivindicació del subjecte”, com l’ha descrit, té com a objectiu centrar en l’educació les experiències pròpies de l’alumnat i, a més, generar una complicitat entre ells. En aquest sentit, Martínez ha explicat una dinàmica que realitzava quan era mestre abans de començar cada classe. Durant un parell de minuts, l’alumne havia d’explicar davant dels seus companys una anècdota, història o interès personal que tingués i volgués exposar. Tot i que ha reconegut que sempre és difícil comunicar des d’un mateix, amb l’activitat aconseguia centrar en l’educació les experiències pròpies de l’alumnat i, a més, generar una complicitat entre ells.

 

Martínez ha afegit que l’educació ha de ser educativa i no instructiva, com sovint s’intercanvia equivocadament. Moll també ha exposat aquesta idea, apuntant que l’escola d’instrucció s’hauria de canviar per una d’humanitària integral. 

Així mateix, els dos han coincidit que l’entorn ha de ser un dels aspectes fonamentals a l’escola. Martínez ha obert el debat sobre com pensem de la ciutat en un context on, com ha compartit el professorat assistent, cada cop és més present el consumisme, capitalisme i les noves tecnologies. El professor ha exposat que s’ha de reflexionar sobre les experiències que tenim a la ciutat però també quines són les que en provoca per així saber transformar aquest discurs a l’aula. 

Per acabar, Martínez ha destacat el context geogràfic i social de l’escola, exposant que l’educació a d’anar lligada de la història, els interessos i la cultura perquè “si no es parteix de nosaltres” l’escola no té sentit. Tot amb l’objectiu de convertir les experiències de vida en un treball educatiu. També tenint en compte que des de la comunitat es poden fer reformes “des de dins” que ajuden a la construcció d’una escola realitzada com un projecte de participació popular.

Fes-te soci/a!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!