L’educació de la llibertat, l’obediència i la desobediència

Com es pot explicar que, a mesura que els infants es fan grans, l’escola cada vegada els ofereixi menys espais de llibertat?

Aquesta pregunta fa molt temps que em ronda pel cap, i hi barrino perquè crec que il·lustra molt bé una incongruència molt dominant en la nostra realitat educativa que acceptem amb una normalitat que crec que no ens podem permetre.

A les llars d’infants les companyes que hi treballen fa anys que clamen amb força sobre el deure que té l’escola de creure en les potencialitats de tots els infants. En els dos primers anys de vida la creativitat del cervell arriba al clímax, afavorint dues de les conquestes que ens ajudaran de manera més transcendental a ser persones lliures i autònomes: l’autonomia del moviment i el llenguatge. Des de les escoles bressol ens han ajudat molt a saber que per ajudar tots els infants a fer aquests aprenentatges cal saber trobar un equilibri just entre els espais de llibertat individual i els altres moments d’acompanyament per part de l’adult, així com les oportunitats de relació amb els altres.

A mesura que l’infant va creixent es troba que, primer al parvulari i després a l’escola de primària, cada vegada es creu menys en la seva capacitat d’aprendre en aquest context d’autonomia. A mesura que va sent més capaç, més competent, se li van reduint els espais de llibertat i de presa de decisions. I això els mestres ho acceptem amb una naturalitat del tot inacceptable, perquè nega implícitament la confiança en els aprenentatges que van acumulant al llarg dels anys. El punt àlgid d’aquesta dinàmica sense sentit l’il·lustra bé el que passa en alguns instituts, on els joves que necessiten anar al lavabo han de demanar permís al professor per anar a demanar la clau a secretaria, per després tornar-la abans de reincorporar-se a classe. Aquesta anècdota, que tot i que pot fer riure no és gens divertida –en particular per a les noies, que són les més exposades a haver de sortir de classe per raons evidents–, representa un insult en tota regla al dret dels joves a créixer en un context de respecte i de confiança. L’institut que permet això està dient als nois i noies: aquí no es confia en vosaltres.

Si l’educació de la democràcia necessita una escola democràtica, l’educació de la llibertat i la responsabilitat necessita igualment una escola i un institut que deixin, preservin i garanteixin espais de llibertat per a les noies i els nois. Les escoles i instituts amb un reglament que neix d’una lògica més de centre penitenciari que de centre educatiu estaran formant joves més obedients que no pas crítics.

En uns temps en què bufen fort els vents de la desobediència, convé més que mai fer un exercici d’autocrítica, des dels parvularis als instituts, per veure com podem contribuir a la formació d’identitats crítiques, capaces de sentir-se responsables de tot el que representa créixer i conviure en un context de relació. Responsables de tot: des del manteniment de la higiene dels lavabos fins també de temàtiques de recerca que puguin sadollar els seus interessos, curiositats o passions.

En aquest sentit cap gest és banal. Cada decisió organitzativa o metodològica que es prengui a les escoles on s’hi juguin aspectes vinculats als espais de llibertat que deixem als infants i joves resultarà transcendental. No s’hi val a fer derrapades, ni per excés ni per defecte. Ni espais de lliure circulació a les escoles bressol, ni escoles o instituts massa digitalitzats o tecnificats que poden acabar desvinculant els infants de les seves realitats i fer-los menys solidaris i més competitius. Uns extrems i altres poden resultar igualment perillosos.

Des del meu punt de vista, aquesta és una de les claus més importants que cal tenir en compte en tot projecte educatiu. Lluny de les sofisticacions metodològiques o dels nous llenguatges pretesament innovadors, convé centrar l’esforç en el respecte i la confiança en les personalitats de tots els infants i joves, que, amb obediències i desobediències, han de poder aprendre i créixer en un context de llibertat practicada, viscuda i compartida amb els seus semblants, que els permeti mantenir-se dempeus i decidir el seu destí.

Relacionats

Associa't!
Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!

Associa't!

Vols ser soci/a o subscriptor/a de Rosa Sensat i tenir descompte en formacions i accés a tots els nostres continguts i recursos?
Fes-te'n ara!