“La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de modificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor.”
Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga (1873-1961)
Vivim en un món cada cop més tecnològic, aquest fet ens porta cap a un augment de les professions relacionades amb les STEAM (acrònim de Science, Technology, Engineering, Art and Mathematics). Com deia Rosa Sensat, si el món canvia, les escoles també.
Molts centres, davant d’aquesta nova realitat, aposten per treballar les STEAM dins l’aula. Algú pot pensar que és una moda. Si l’alumnat realitza tasques buides de sentit pedagògic, sí, és una moda i passarà. Tanmateix, no es tracta d’una moda en aquelles escoles que realitzen un treball globalitzat, és a dir, en aquelles que no parcel·len en assignatures el coneixement. És un indicador de qualitat; treballen amb reptes reals, generen aprenentatges profunds i fomenten l’adquisició de competències, coneixements, destreses i habilitats. Fan de l’escola, vida.
Digna Couso defineix l’alfabetització de les STEM com el procés que fa que les persones “siguin capaces d’identificar, d’aplicar o de reflexionar sobre les maneres de fer, pensar i parlar de la ciència, l’enginyeria i la matemàtica de manera més o menys integrada per comprendre, decidir o actuar davant problemes complexos i per construir solucions creatives i innovadores aprofitant les sinergies personals i les tecnologies disponibles de manera crítica, reflexiva i amb valors.” Aquesta alfabetització és clau.
Els estudis ens diuen que les nenes, amb només sis anys, es consideren menys brillants que els seus companys en l’àmbit matemàtic i que tenim fins als deu anys per revertir aquesta situació.
Volem que el nostre alumnat esdevingui agent de canvi de la nostra societat. Per fer-ho ens cal una mirada plural i hi ha dades que demostren que, ara per ara, no és així. Els estudis ens diuen que les nenes, amb només sis anys, es consideren menys brillants que els seus companys en l’àmbit matemàtic i que tenim fins als deu anys per revertir aquesta situació. Només un 35% dels matriculats en estudis universitaris vinculats a les STEAM són dones. Com a docents ens cal aturar-nos i reflexionar.
L’escola juga un paper molt important per equilibrar aquestes dades i trencar el cercle viciós.
Segons l’UNESCO, els factors que influeixen en aquests percentatges són deguts a l’autopercepció que tenen les noies d’elles mateixes, a les expectatives de les seves famílies, a les creences de l’escola i als estereotips de la societat.
L’escola juga un paper molt important per equilibrar aquestes dades i trencar el cercle viciós: les noies no estudien carreres STEAM perquè no tenen referents, i no tenen referents perquè no hi ha professionals. Iniciatives com convidar una dona STEAM (tot sovint l’11 de febrer, dia de la nena i dona Científica) donen models on emmirallar-se, trenquen estereotips, serveixen d’inspiració, fomenten el canvi de perspectiva i impulsen les vocacions científiques. Tot i ser altament beneficioses i recomanables, és evident que amb això no n’hi ha prou per aconseguir l’equitat de gènere.
Tenim un gran repte entre mans: mitjançar en els seus processos de creació d’identitat. L’experta en coeducació Nuria Solsona ens ajuda a identificar i modificar la nostra transmissió per no caure en els estereotips seguint tres passos: identificar, modificar i avaluar.
- Identificar què hem de millorar, com per exemple els contes, els llibres, el currículum, els patis, el nostre vocabulari, els rols de l’alumnat en les tasques col·laboratives…
- Modificar allò que hem observat fent servir la metodologia adequada, com materials educatius no sexistes, patis coeducatius creats amb la col·laboració de tota la comunitat educativa, equitat en la presentació de científics, escriptors, pintors…
- Avaluar periòdicament les nostres accions programades i tornar a identificar nous canvis per continuar avançant.
Quan treballem les STEAM tenint en compte l’equitat de gènere, no ho fem pensant que tot el nostre alumnat serà científic o enginyer o matemàtic…, sinó que seran ciutadans a qui els caldran eines per a comprendre el món i competències per intervenir-hi.
Hem de fer conscient l’inconscient, tenim la responsabilitat de revertir aquesta bretxa impulsant projectes que fomentin l’oportunitat de canviar aquest paradigma.
Quan treballem les STEAM tenint en compte l’equitat de gènere, no ho fem pensant que tot el nostre alumnat serà científic o enginyer o matemàtic…, sinó que seran ciutadans a qui els caldran eines per a comprendre el món i competències per intervenir-hi. Cal dotar-los de pensament crític per no caure en rutines ni inèrcies i tenir la capacitat de pensar per ells mateixos. Hem de concentrar-nos en les condicions que demanen, promouen i comproven aquest pensament, tal com diu Dewey en El pensament en l’educació.
Si volem un canvi en la nostra societat, necessitem que tothom hi sigui present. I una mirada educativa de 360º.
Susanna Tuset Munné
Mestra i psicopedagoga
